Arxiu d'etiquetes: TONEELGROEP AMSTERDAM

– Teatre (99) – Temporada Alta – DE WELWILLENDEN (Les Benignes) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 20.11.2016

DE WELWILLENDEN (Les Benignes) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El Festival Temporada Alta va estrenar aquest dissabte passat DE WELWILLENDEN (Les Benignes), muntatge que posa en escena l’obra del mateix títol de l’escriptor Jonathan Littell, estatunidenc que escriu en francès i viu a Barcelona i que va guanyar el premi Goncourt amb aquesta obra l’any 2006. Nosaltres vam assistir a la segona i última representació que va tenir lloc diumenge al Teatre Municipal de Girona.

Sens dubte estem davant de l’adaptació d’una novel·la que ha marcat una època, per la controvèrsia que va generar la seva publicació, en presentar un narrador que no es penedeix de res. Max Aue és un home corrent que va presenciar l’horror i en va formar part. La història d’un oficial nazi que, com si escrivís les seves memòries, relata el que va fer i el que va veure durant la Segona Guerra Mundial. Un personatge de ficció que era un oficial de les SS.

les-benignes-temporada-alta-1

Guy Cassiers ha adaptat les més de 1.000 pàgines del llibre amb la col·laboració de dues companyies europees de gran prestigi, l’holandesa Tonnelgroep d’Ivo van Hove i la flamenca Toneelhuis. Segons diu vol acostar al públic les parts més fosques del passat col·lectiu amb l’objectiu de continuar vigilant el present.

Hans Kesting és Max Aue que es reivindica com un ésser tan normal com nosaltres, i en el seu llarg monòleg inicial ens vol explicar el perquè de la seva intervenció en aquesta guerra. Ell, és un oficial de les SS membre d’un grup encarregat d’exterminar jueus i comunistes. Ha ascendit amb esforç fins al rang més alt de les SS. És llicenciat universitari i qüestiona la solució final adoptada pel règim nazi no pas per la crueltat emprada, ni per l’aberració implícita en voler exterminar un poble per la seva religió, sinó per la seva conveniència o racionalitat en ares a aconseguir una major productivitat a les fàbriques alemanyes i per la possible “utilitat” d’algunes de les persones que eren eliminades.

Continua llegint →

– Teatre – Grec2016 – DE STILLE KRACHT (La força oculta) – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 03/07/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

DE STILLE KRACHT (La força oculta), és el tercer espectacle que veiem d’aquesta extraordinària Companyia de Teatre neerlandesa …. i tercera valoració que obté la màxima puntuació de 5 cargols voltaires.

DE STILLE KRACHT - Grec2016

La companyia ” Toneelgroep Amsterdam” capitanejada pel seu director Ivo van Hove, per nosaltres ja és un tot un referent del millor teatre que es fa a Europa i no dubtem ni un segon en adquirir les entrades immediatament a la seva posada a la venda, sense ni tan sols saber de quin tema ni text tractarà la seva nova proposta. Únicament no vàrem veure la seva aportació al Grec a la temporada passada, ja que es tractava d’un monòleg de Jean Cocteau “La voix humaine“, que havíem vist feia poc al Liceu, transformada en una òpera, per nosaltres de trist record.

Dels dos altres espectacles, també en el seu moment vaig escriure la corresponent crònica que podreu veure si cliqueu en els enllaços següents:

Juliol 2014 – THE FOUNTAINHEAD (La Deu) (*****) – Teatre Lliure

Juliol 2013 – TRAGÈDIES ROMANES (*****) – Teatre Lliure

_____________________

En entrar a la Sala Fabià Puigserver, ens adonem que la quarta paret plena de columnes, ha estat de nou aixecada i ens deixa a la vista l’enorme escenari, aparentment buit d’escenografia, per deixar als 14 actors poder transitar sense entrebancs per la totalitat del seu espai. Al fons de l’escenari plou amb certa intensitat. Pocs elements afegits…. el principal a la dreta de l’espectador, un piano de cua arran de la pluja (encara en zona seca), la qual cosa ens fa patir, no sigui cas que es mulli (després veurem que gairebé el submergeixen dins d’unes quantes tones d’aigua).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – THE FOUNTAINHEAD (La Deu) (*****) / Toneelgroep Amsterdam (espectacle en neerlandès) Teatre Lliure – 02/07/2014

4 respostes

Per fi l’autèntica inauguració del GREC2014. La inauguració que els teatraires i la gent que estimem la CULTURA, estàvem esperant.

Curiosament les multituds d’autoritats del dia anterior…. avui desaparegudes, i això que se sabia a priori que amb moltes probabilitats aquesta representació marcarà amb lletres d’or aquest GREC2014; potser es que a aquestes autoritats l’únic que els interessa es fer acte de presencia i que se’ls vegi en un acte cultural, que sempre dona catxet …. i fer relacions amb d’altres de la seva estirp, però no els interessa pas assistir a una obra de teatre en llengua original sobre titulada…. per molt renom que tingui la Companyia de teatre neerlandesa. Llegir 4 hores, per aquest tipus de gent, es massa feina…. i es que clar, deuríem d’entendre que no estan acostumats a treballar massa.

A la temporada passada, dins del Grec 2013 ja van donar la campanada aquesta companyia neerlandesa, Toneelgroep Amsterdam, amb l’extraordinari espectacle TRAGÈDIES ROMANES, que ens va deixar, a tots els que vàrem tenir la sort de veure’ls, absolutament enamorats de la seva tasca. (veure la crònica)

Ara ens porten una nova producció, aquesta vegada una obra escrita a l’any 1943 per l’autora russa Ayn Rand (1905-1982) …. THE FOUNTAINHEAD (La Deu), que va ser estrenada a holanda fa poques setmanes i que viatjarà al Festival de Teatre d’Avinyó els pròxims dies; d’aquesta novel.la es va arribar a fer fins i tot una pel·lícula, EL MANANTIAL, va ser el títol a l’estat espanyol, protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal. Us deixo un enllaç per si voleu veure-la …

Sembla ser, per les poques critiques que he pogut llegir, que el text (millor dit… l’argument) d’aquesta obra, no ha acabat de fer el pes a aquests opinadors; potser esperaven una segona part de Tragèdies Romanes, amb mes sang i fetge de emperadors romans. A mi, ja m’ha estat be que escollissin un text mes actual i tan complex com aquest que toca tants aspectes de la nostra societat… i … SI, a mi si m’ha captivat aquest argument i molt; m’ha interessat des de la primera escena, de les quatre parts que es divideix la representació, amb una durada aproximada de quatre hores, incloent un entreacte. Tragèdies Romanes es irrepetible, si… però no ens podem quedar aturats en aquell moment, segurament “màgic”, i a mi m’agrada que aquest grup de gent torni a investigar en l’art de presentar a escena un text interesant.

Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat?

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (6) – TRAGÈDIES ROMANES (*****) (en llengua neerlandesa) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver – 06/07/2013

4 respostes

Per MIQUEL GASCON …

Amb una mica de retard i ja quant la crònica ha perdut una mica el seu interès d’immediatesa, em poso a escriure una de les cròniques de Teatre que mes m’han satisfet.

Ja s’ha llegit prou d’aquesta producció en tots i cadascun dels cercles teatraires de casa nostre… i la veritat és que es difícil no repetir arguments que poden sonar a massa trillats.

Jo qualificaria aquesta producció teatral de excepcional i no em posaré a afegir-li masses adjectius mes, perquè no es pot expressar amb paraules el que varem viure els que per sort varem assistir a una de les seves 3 úniques representacions a la Sala Fabià Pugserver del Teatre Lliure.

Dins d’uns anys, podrem dir “JO VAIG SER-HI” quant recordem aquest muntatge holandès, que ens va visitar, en ocasió del GREC2013.

Qualsevol persona que llegeixi aquesta crònica i desconegui la producció, li semblarà que m’he tornat mes boig del que ja estic….. però reitero que es del millor que he pogut veure en Teatre al llarg dels ultims anys.

No entendrà el lector, per exemple que la producció duri quasi be 6 hores sense entreactes i encara menys que els actors parlin en holandès i per tant els espectadors es vegin en la necessitat de passar-se 6 hores llegint el text en català a partir d’una multitud de pantalles repartides dins de la sala, al escenari i fora d’ell, com per exemple a la terrassa exterior o als bars situats al vestíbul del Teatre.

Sota el títol de “TRAGÈDIES ROMANES”, s’interpreten ni mes ni menys que 3 obres de SHAKESPEARE en el ordre següent :

1 – CORIOLÀ

2 – JULI CÈSAR

3 – ANTONI i CLEÒPATRA

Continua llegint →