– Teatre al cinema – FRANKENSTEIN (*****) de Nick Dear i direcció de Danny Boyle – en diferit des del National Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 11/12/2014

Havíem assistit al Cinema, forces vegades a veure Òpera o dansa, tant en directe des de Teatres d’arreu del món com també en diferit; però mai ho havíem fet, per tal veure Teatre de text.

És mes, el Teatre filmat que havíem vist alguna vegada per la TV, no ens havia agradat gens; en assabentar-nos d’aquesta nova experiència de veure Teatre Internacional, en versió original, subtitulat en castellà, ens va atraure força, però no les teníem totes, ja que desconfiàvem una mica de què la experiència fos del tot satisfactòria.

Ens va convèncer sobretot, que era una obra produïda pel National Theatre de Londres i encuriosits ens vàrem aventurar a anar als cinemes Yelmo, a veure FRANKENSTEIN. Hem de dir que la experiència ha estat absolutament fascinant i ens ha agradat tant, …. però tant, tant … que ja hem tornat a comprar entrades per dues sessions més de l’any vinent.

frank_large

Dirigida pel guanyador de l’Oscar, Danny Boyle (Trainspotting, Slumdog Millionaire), Frankenstein compta amb la interpretació de Benedict Cumberbatch (12 anys d’esclavitud, Star Trek: En la foscor) com Víctor Frankenstein i també interpretant a la seva creació, el “monstre”.

Mary Shelley només tenia 18 anys quan va començar a escriure el que es convertiria en una de les novel·les més influents del segle XIX. Frankenstein es va publicar de forma anònima en 1818 i es va especular que havia estat un home qui l’havia escrit. Ningú va pensar que podria haver estat escrit per una dona, encara en la seva adolescència. El llibre va ser adaptat per primera vegada en 1823 i a causa d’una brutal publicitat, va atreure grans audiències. Hi ha hagut posteriorment més de 90 adaptacions de teatre i cinema.

La història se situa a l’Europa del segle XVIII i en plena efervescència científica. El capità d’un vaixell balener escriu a la seva germana Margaret les seves vicissituds i la seva trobada amb el físic Víctor Frankenstein, que a la recerca del secret de la vida i sense mesurar les conseqüències que això li portarà, crea un nou ésser amb parts d’altres éssers humans. El resultat és monstruós i a partir d’aquí s’inicia una confrontació portada fins al seu extrem, un qüestionament filosòfic i moral de l’home contra el seu creador que veurà la seva fi fins a la tràgica mort de tots dos.

En aquesta versió, tot comença amb el que vol simular el part del “monstre” que neix d’una espècie d’ou gegant, o quelcom semblant a una matriu gegantina; aquest part monstruós, vomita un ésser humà ple de cicatrius en tot el seu cos, però amb les mateixes carències i sentiments d’una persona normal. Una llarguíssima escena on el protagonista intenta aixecar-se i posar-se dempeus... i per fi donar el primer pas en aquest món, és sense cap dubte una de les interpretacions més brutals que he pogut veure en Teatre. Absolutament fascinant !!!

Evidentment, el científic, en adonar-se que el “seu” monstre ha nascut, s’escagarrina i fuig corrent, abandonant-lo a la seva sort…. el monstre en realitat és un ésser totalment indefens i que no té cap culpa de què el Dr. Frankenstein, vulgui imitar al Déu de la creació.

Curiosament el Director d’aquesta producció, Danny Boyle, a l’inici de la sessió ens explica que els dos papers principals, el del “Monstre” i el del Dr. Frankenstein, són interpretats alternativament, un dia un i un altre dia l’altre, pels actors Benedict Cumberbatch i Jonny Lee Millerr, a fi de què, els dos entrin de ple en els dos personatges i els comprenguin i assimilin perfectament.

Així com a les versions que hem pogut veure al cinema, el monstre no parla…. aquí, el director, el converteix en protagonista absolut, i li atorga el do de la paraula; és per això que veiem tota la representació com si els espectadors estiguéssim ficats dins del seu cos i per tant, patim gairebé el mateix que ell del rebuig que la societat li ofereix.

Això de què el “monstre” parli i ens mostri els seus sentiments, fa que una de les més grans meravelles d’aquesta producció sigui el diàleg entre els dos protagonistes, quan el monstre li pregunta el perquè l’ha abandonat i al mateix temps li reclama que almenys li faciliti una parella semblant a ell, per no trobar-se tan sol en aquesta societat que el rebutja una i una altra vegada.

Un escenari circular gairebé pelat, que en alguns moments gira, s’enfonsa i apareixen del fossar noves escenografies que ajuden a situar-se en els indrets on passa l’acció; també una espècie de via màgica de tren, que es transforma en passarel·la sobre un llac, i també en un camp de pastura. Una casa transparent apareix del cel en una de les escenes més tendres de la producció, quan el cec que l’habita, l’ajuda a integrar-se a la societat, li ensenya a parlar, a llegir i li dóna una bona pàtina cultural.

A banda de què la posada en escena és extraordinària, ajudada per una il·luminació insuperable i una banda sonora molt ben estudiada, el que valorem més de tot són les magnífiques interpretacions de tots els actors….. i molt especialment la dels dos principals protagonistes, el “Monstre” i el Dr. Frankenstein.

La sala plena de gom a gom i en algun moment la sensació de què no convenia respirar massa fort per tal de no trencar el silenci i l’emoció del que estàvem vivint…… i curiosament a la pantalla, i no pas en viu a una Sala de Teatre; això si, a partir d’una filmació extraordinària d’una representació teatral.

La versió del National Theatre dirigida per Danny Boyle, ha estat presenciada per més d’un quart de milió de persones en més de 30 països des que va ser transmesa per primera vegada als cinemes de tot el món.

Cast

The Creature – Victor Frankenstein: Benedict Cumberbatch
The Creature – Victor Frankenstein:  Jonny Lee Millerr
Rab: Mark Armstrong / Servant: Martin Chamberlain /  Ensemble: Josie Daxter / William Frankenstein: Haydon Downing / Klaus:  Steven Elliott / M Frankenstein: George Harris / Elizabeth Lavenza: Naomie Harris / Servant: Daniel Ings / De Lacey: Karl Johnson / Gustav- Constable: John Killoran / Felix de Lacey: Daniel Millar / William Frankenstein: William Nye / Female Creature: Jared Richard / Clarice-Gretel: Ella Smith / Ewan: John Stahl / Agatha de Lacey: Lizzie Winkler

 Creative

Director:  Danny Boyle / Escenografia: Mark Tildesley / Vestuari: Suttirat Larlarb / il.luminació: Bruno Poet / Música i partitura: Underworld / Director de Moviment: Toby Sedgwick / Director de lluita: Kate Waters / Musica adjunta: Alex Baranowski

_________________________

Properes sessions del National Theatre als cinemes Yelmo de Barcelona:

– 15 gener 2015 – A Streetcar Named Desire (Un tramvia anomenat desig)  de Tennessee Williams, dirigit per Benedict Andrews. El paper principal l’interpreta Gillian Anderson (Expedient X, The Fall) com Blanche DuBois, Ben Foster (Lone Survivor, Kill Your Darlings) com Stanley i Vanessa Kirby com Stella.
Quan el fràgil món de Blanche s’ensorra, aquesta es refugia en la seva germana Stella a la recerca de consol, però la seva decadent vida l’enfronta cara a cara amb el seu brutal i implacable cunyat, Stanley Kowalski.

_________________________

– 19 febrer 2015 – Skylight – El director de Billy Elliot, Les Hores, El Lector i Trash, Stephen Daldry dirigeix l’obra original de David Hare. Compta amb actors com Carey Mullighan i Bill Nighy que han treballat a El Gran Gatsby i Love Actually.
En una freda nit de Londres, la mestra d’escola Kyra Hollis (Carey Mulligan) rep la inesperada visita del seu antic amant, Tom Sergent (Bill Nighy), un carismàtic restaurador d’èxit que ha patit la mort de la seva esposa recentment. A mesura que la nit avança, els dos intenten revifar la seva antiga i apassionada relació, trobant-se atrapats en una batalla perillosa d’ideologies oposades i desitjos mutus.

_________________________

– 16 d’abril 2015 – Of Mice and Men – L’autor d’aquesta obra és el premi Nobel de Literatura, John Steinbeck. La direcció va a càrrec d’Anna D. Shapiro i els actors són James Franco (Spiderman i L’origen del planeta dels simis) i Chris O’Dowd (Les noces de la meva millor amiga i Thor: el món fosc). Compta amb Leighton Meester i el guanyador dels Tony Awards, Jim Norton. La producció va ser nominada a dos Premis de Tony, inclòs el de millor protagonista en una obra de teatre, per Chris O’Dowd.

Narra la història de Lennie, un deficient mental, i el seu company i àngel de la guarda George, dos bracers a la vora de la indigència. Contractats en una granja regentada per un ex boxejador, la insatisfeta esposa del patró posa en serioses dificultats a Lennie, que la mata accidentalment i fuig al bosc.

FRANKENSTEIN Cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s