Arxiu d'etiquetes: FRANKENSTEIN

– 089 – XXIV Edició dels PREMIS BUTACA – 2018.11.26 – Teatre-Auditori de Sant Cugat

XXIV Edició dels PREMIS BUTACA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Una nova gal·la d’entrega dels PREMIS BUTACA que ha tingut lloc en un espai diferent, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que celebra enguany els 25 anys.

Es tracta de la XXIV edició d’aquests premis presentada com cada any pels seus impulsors Gloria Cid i Toni Martin, que van encetar-ho des del seu programa de ràdio de Premià de Mar. Un premi que atorga el públic sobre una llista de nominats que prèviament ha seleccionat un Comitè de persones de tots els àmbits amb l’únic requisit d’haver vist al llarg de la temporada més de seixanta obres.

Aquest any el Miquel ha format part d’aquest comitè.

Fem cap a l’Auditori de Sant Cugat, que no coneixíem, molt d’horeta. Comencem a veure cares conegudes i de mica en mica el gran espai d’entrada de l’auditori és ple de gom a gom. Somriures, encaixades de mans, petons, càmeres, copes, … I nosaltres gaudint de l’ambient i de la proximitat de persones que admirem per la seva vàlua professional i humana.

En estar asseguts al final de la platea ens dóna perspectiva de tot l’auditori i ens permet escoltar les instruccions que reben els càmeres instal·lats al darrere del tot. Que han de gravar, com, i en quin moment, ….

La Gala comença amb una extraordinària puntualitat amb un número protagonitzat per Clara Peya, Mariona Castillo, i les germanes Sey. Amb text de Marc Rosich i coreografia d’Ariadna Peya, el numero ha estat farcit de referències a la situació actual del teatre català passant per sobre de totes, i sota una pàtina de finíssim humor, “Cal obrir finestres, cal que corri l’aire“.

A l’escenari l’Orquestra Banda Ciutat de Sant Cugat que conformen els alumnes de l’escola conservatori Victòria dels Àngels i de l’escola Fusió, dirigits per l’Enric Mestre.

Al llarg de la Gala han anat intervenint els dos presentadors amb referències a diferents problemàtiques que afecten el sector teatral, i que han fet palesa la seva simpatia i desimboltura dalt de l’escenari.

Els premis han estat entregats per diferents persones del món de l’espectacle i durant la gala hem pogut gaudir de l’enginy de les Glorias Cabareteras, la Capitana (Marta Bernal) i la Martínez (Gloria Martínez) que han fet la seva “espatarrant aparició” i en cinc minuts han deixat anar un munt de “puyes” cap a la professió teatral i  cap a la mateixa gal·la.

Continua llegint

– Teatre – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2018.02.23 (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 203)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.

Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia)  i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la, i explicar les dues històries que esdevenen paral·leles a partir del moment en què el pare de “la criatura” l’abandona a la seva sort. Deixen de banda l’aspecte ètic del desafiament a les lleis de la natura en donar vida dins d’un laboratori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura.

Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.

En paraules del dramaturg Frankenstein és una història que pertany a tots dos, creador i creació, perquè entre ells s’estableix un vincle impossible de trencar, que els uneix. I que encara que decideixen rebutjar-se o ignorar-se mútuament, estaran condemnats a complementar-se i a pensar-se l’un a l’altre.

Continua llegint

– Teatre (monòlegs) – FRANKENSTEIN (🐌🐌🐌🐌+🐚) & MACBETH  (🐌🐌🐌🐌)  – Laboratorio Teatro – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacles nº 189 i 190)

FRANKENSTEIN (temp. 17/18 – espectacles nº 189) 

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Laboratorio Escuela de Expresión Corporal Dramática” és l’escola de teatre de Laboratorio Teatro, dirigida per Jessica Walker, local situat a tocar del Mercat de Sant Antoni.

Amb més de 18 anys d’història a Barcelona, és una escola de teatre experimental conscient, per tal de connectar la tècnica i l’esperit. Combina el teatre físic, la meditació, la investigació escenogràfica i dramatúrgica mitjançant una metodologia que fa servir la improvisació, la investigació corporal i tècniques del clown, de la dansa i del ioga.

Havíem sentit a parlar dels monòlegs i duets que ofereixen els estudiants d’aquesta escola oberts al públic, i malgrat que som assidus a les propostes escèniques d’aquesta companyia, la veritat és que aquest tipus de representacions, diguem-ne “especials”, se’ns havien escapat fins ara. Diumenge, en sortir del Versus Teatre, finalment vam poder assistir a dos dels tres monòlegs que s’ofereixen aquest mes de febrer.

El primer monòleg que vam veure va ser FRANKESTEIN o el modern Prometeo, basat en la novel·la El Monstre de Frankestein de Mary Shelley (1797-1851), que va escriure quan tenia només 19 anys.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Neiran Tejeiro Paul, nascuda a Filipines, va estudiar disseny gràfic a Vitòria i actualment estudia a Laboratorio.

Ella ens ha ofert una adaptació lliure d’aquesta novel·la que és un romanç de terror gòtic, considerada la primera obra de ciència-ficció de la història. La història de Victor Frankesteien, un estudiant de ciències que dóna vida a un monstre en el seu laboratori. I ens ho explica des de la perspectiva del monstre que es veu obligat a viure sol i amagat de la resta del món. Un monstre que recrimina al seu creador, la seva lletjor i la seva solitud.

Continua llegint

– Teatre al cinema – FRANKENSTEIN (*****) de Nick Dear i direcció de Danny Boyle – en diferit des del National Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 11/12/2014

Havíem assistit al Cinema, forces vegades a veure Òpera o dansa, tant en directe des de Teatres d’arreu del món com també en diferit; però mai ho havíem fet, per tal veure Teatre de text.

És mes, el Teatre filmat que havíem vist alguna vegada per la TV, no ens havia agradat gens; en assabentar-nos d’aquesta nova experiència de veure Teatre Internacional, en versió original, subtitulat en castellà, ens va atraure força, però no les teníem totes, ja que desconfiàvem una mica de què la experiència fos del tot satisfactòria.

Ens va convèncer sobretot, que era una obra produïda pel National Theatre de Londres i encuriosits ens vàrem aventurar a anar als cinemes Yelmo, a veure FRANKENSTEIN. Hem de dir que la experiència ha estat absolutament fascinant i ens ha agradat tant, …. però tant, tant … que ja hem tornat a comprar entrades per dues sessions més de l’any vinent.

frank_large

Dirigida pel guanyador de l’Oscar, Danny Boyle (Trainspotting, Slumdog Millionaire), Frankenstein compta amb la interpretació de Benedict Cumberbatch (12 anys d’esclavitud, Star Trek: En la foscor) com Víctor Frankenstein i també interpretant a la seva creació, el “monstre”.

Mary Shelley només tenia 18 anys quan va començar a escriure el que es convertiria en una de les novel·les més influents del segle XIX. Frankenstein es va publicar de forma anònima en 1818 i es va especular que havia estat un home qui l’havia escrit. Ningú va pensar que podria haver estat escrit per una dona, encara en la seva adolescència. El llibre va ser adaptat per primera vegada en 1823 i a causa d’una brutal publicitat, va atreure grans audiències. Hi ha hagut posteriorment més de 90 adaptacions de teatre i cinema.

Continua llegint