Després d’alguna absència de les experiències FRACTALS, tornem de nou al Teatre La Vilella, dilluns 24 de novembre; aquest cop l’experiment de barrejar diverses branques de les Arts Escèniques, sense que els protagonistes es coneguin prèviament, té molt bona pinta, ja que intenten crear art espontani a partir de l”unió d’un PINTOR, un CANTAUTOR i una BALLARINA.
De fet el més interessant, és poder veure l’elaboració de tot plegat en el transcurs tan sols de dues hores, des del moment que es coneixen els participants, a les 19 hores; després a les 21, és el moment de veure el resultat obtingut de les provatures i assajos previs.
En aquest cas, no va funcionar com esperàvem, ja que crec, va haver-hi una confusió per part dels artistes, que no varen entendre el procés que normalment es segueix, i es van passar les dues hores xerrant del que podrien o no fer. El tema que els va proposar en Jordi Pérez en el moment de la trobada va ser “EL MATRIMONI INFELIÇ”…. i suposo que en Jordi no es va voler saber explicar realment en què consistia així de FRACTALS…. i la cosa va derivar en la representació més o menys escenificada de la seva visió d’una boda, en quatre escenes, el vestit, la cerimònia, el pastis i el ball després del banquet.
Els protagonistes:
@quico13 – Cantautor
Orión – pintura
Riikka – dansa
Pels espectadors van ser dues hores perdudes, ja que no vam poder veure gairebé cap prova; encara sort del bon ambient que es va formar entre els pocs espectadors i l’intent per part de tots de donar idees escrites en un paper, utilitzant l’ultima paraula escrita anteriorment per fer una nova frase que tingués quelcom a veure amb el tema proposat….. en teoria, per què s’interpretessin cançons amb els textos escrits pels espectadors; no es va fer servir més que per llegir-les pel “capellà” en el moment de la cerimònia.
Els participants van interpretar erròniament que havien de crear una representació teatral i no era pas això; el que es buscava, era que creessin quelcom, el que fos, però que fos una fusió de les tres arts, basat en el tema proposat.
El resultat però, va resultar millor del que esperàvem, tenint en compte que no va haver-hi assaig previ i que tot va ser una improvisació d’última hora, darrere d’un parell d’hores de tan sols una batalla d’idees, que no es van arribar a provar davant del públic, per tal d’elegir la millor segons el seu parer.
Almenys, l’ultima mitja hora, ens ho vam passar divertit en poder participar de la teòrica boda i del ball final. Aquest FRACTALS7 no ha estat ni de lluny el millor; tampoc ha cobert les expectatives del tema proposat i encara menys del fet de poder gaudir de l’elaboració pas a pas d’una proposta conjunta, ja que cada un d’ells va actuar per separat en cada una de les disciplines que dominen.
Una llàstima i més veient la bona disponibilitat dels participants, que van posar almenys tota la seva voluntat de fer-ho el millor possible.
