Aquest estiu, tal com era d’esperar… poc cinema hem vist; en l’època de l’any que tens més temps lliure, curiosament no bé massa de gust tancar-te a un cinema o quedar-te a casa per veure una pel·lícula. Durant el mes de juliol, el culpable de tot va ser el Festival Grec 2014, i és que no vàrem parar ni una estoneta a casa; després vindria el viatge a Canadà durant 34 dies; viatjar !!!, el que mes ens apassiona en aquesta vida !!!

Fa temps que ja hem tornat a la vida rutinària del dia a dia, a la feina mati i tarda i l’endemà “santornemi”; ara que no podem viatjar, de nou intentem, com a mínim “Voltar” per les Arts escèniques i si algun dia no sortim, veure una pel·lícula a través del portal FILMIN i així aprofitem el nostre abonament anual.

– 01 – Ocho apellidos vascos (**) – Juliol 2014

Rafa (Dani Rovira) és un jove senyoret andalús que no ha hagut de sortir mai de la seva Sevilla natal per aconseguir l’única cosa que li importa a la vida: el “fino”, la gomina, el Betis i les dones. Tot canvia quan coneix una dona que es resisteix als seus encants: és Amaia (Clara Lago), una noia basca. Decidit a conquerir-la, es trasllada a un poble del país Basc, on es fa passar per basc per vèncer la seva resistència. Adopta el nom de Antxon i diversos cognoms bascos: Arguiñano, Igartiburu, Erentxun, Gabilondo, Urdangarín, Otegi, Zubizarreta i fins i tot Clemente.

La pel·lícula mes vista i de més recaudació de l’estat espanyol; això ens preocupa molt, ja que aquesta pel·lícula, en realitat és un pamflet nacionalista espanyol, embolcallat d’una falsa pàtina còmica, que literalment sen fot dels sentiments i de la cultura de les nacions de la península Ibèrica que malauradament l’estat al qual encara pertanyem, no ha sabut ni volgut integrar dins seu; la realitat pura i dura, que ara ja hem pogut comprovar en carn pròpia, és que aquest estat espanyol, està lluny de ser democràtic i respectuós amb els ciutadans que el conforma, tractant-los com a súbdits i que, ni de lluny es tracta d’un estat plurinacional i pluri lingüístic. Sota l’aparença d’una comicitat “sana”, dibuixa un país basc molt llunyà de la realitat. La sensació de vergonya aliena, en veure aquesta pel·lícula i comprovar com es pot manipular tot un poble, va ser brutal.

Títol original: Ocho apellidos Vascos / Any: 2014 /Durada: 98 min. / País: Espanya / Director: Emilio Martínez-Lázaro / Guió: Borja Cobeaga, Diego San José / Música: Fernando Velázquez / Fotografia: Gonzalo F. Berridi, Juan Molina

Repartiment: Dani Rovira, Clara Lago, Carmen Machi, Karra Elejalde, Alfonso ánchez, Alberto López, Aitor Mall, Lander Otaola

_____________________________________

– 02 – 10.000 Quilometres (***) – Agost 2014

Àlex i Sergi, una sòlida parella de Barcelona, acaricia la idea de tenir un fill, però, inesperadament, Àlex aconsegueix una beca d’un any a Los Angeles, el que suposaria un any de relació a 10.000 km de distància, a través únicament, gairebé sempre a través de l’ordinador i el Skype.

Un argument que hauria pogut donar molt mes de si, però que a la poca estona es torna reiterativa fins l’avorriment. Cal remarcar que es atractiva i arriscada la forma en que el director filma els planols moltes vegades a travès de les pantalles dels portàtils dels protagonistes. Tot i això, no entenc pas com estava inicialment escollida per presentar-se com a candidata als Oscars.

premis
2014: Premis del Cinema Europeu: Nominada European Discovery – millor òpera prima
2014: Festival de Màlaga: 5 premis, inc. Millor pel·lícula, director i actriu
2014: Festival SXSW d’Austin: Millor actor i Millor actriu

Títol original: 10.000 Quilometres  / Any: 2014 / Duració: 98 min. / País:  Catalunya / Director: Carlos Marqués-Marcet / Guió: Carlos Marqués-Marcet, Clara Roquet / Fotografia: Dagmar Weaver-Madsen

Repartiment: Natalia Tena, David Verdaguer

_____________________________________

– 03 – The Lunchbox (****) – Setembre 2014

A Mumbai, cada dia, milers de mestresses de casa envien el menjar als seus marits al seu lloc de treball a través d’un eficient i específic sistema de transport. Un error en una d’aquestes entregues posa en contacte a una jove amb un home anodí. Junts van construint un món de fantasia a través de notes que acompanyen el menjar, el que suposa una amenaça per a la vida real de cada un. Aquesta pel·lícula parla de la diferència entre la vida que somiem i la que vivim, i del coratge que cal per convertir en realitat les nostres fantasies.

Una pel·lícula filmada amb una sensibilitat exquisida, sobre la relació de dues persones que no es coneixen, però que desitgen que aquesta relació no finalitzi per res del món, ja que els connecta amb altra realitat desitjable per ambdues parts. El director ens mostra la vida quotidiana d’una ciutat índia immensa, amb costums molt allunyades a la nostra cultura, amb imatges d’exteriors realment impactants, però centrant-se principalment en els sentiments de dos éssers humans molt allunyats en tots els sentits. Una pel·lícula que s’hauria de veure, si o sí. Imprescindible.

premis
2013: Festival Cannes: Setmana de la Crítica – llargmetratge a concurs
2013: Festival de Toronto (TIFF): Nominada al Premi del Públic (Millor pel·lícula)

Títol original: Dabba (The Lunchbox) / Any: 2013 / Duració: 104 min. / País: Índia / Director i Guió: Ritesh Batra /  Música: Max Richter / Fotografia: Michael Simmonds

Repartiment: Irrfan Khan, Nimrat Kaur, Nawazuddin Siddique, Denzil Smith, Bharati Achrekar, Nakul Vaid, Yashvi Puneet Nagar, Lillete Dubey

_____________________________________

– 04 – BigBad Wolves (***) – Octubre 2014

Una sèrie de brutals assassinats posen en contacte a tres homes: el pare de l’última víctima, assedegat de venjança; un justicier detectiu de policia que opera en els límits de la llei i el principal sospitós dels homicidis, un professor de religió arrestat i després alliberat a causa d’una negligència policial.

Els creadors d’aquesta producció s’ho han passat bé pensant en el patiment de l’espectador en veure la pel·licula, jugant en contra de la nostra sensibilitat, amb escenes realment cruels i amb la nostra fòbia cap als pedòfils, en lloc de tenir alguna cosa realment important a dir sobre això. Malgrat el que comento anteriorment, a mitjans d’octubre 2013 el director Quentin Tarantino va declarar que “Big Bad Wolves” era la pel·lícula que havia vist (en el que portava d’any) que més li havia agradat de totes.

premis
2013: Festival de Sitges: Millor director i Millor banda sonora

Títol original: Big Bad Wolves / Any: 2013 / Duració: 110 min. / País: Israel Israel / director i Guió: Aharon Keshales, Navot Papushado / Música: Haim Frank Ilfman / Fotografia: Giora Bejach

repartiment: Tzachi Grad, Lior Ashkenazi, Rotem Keinan, Doval’e Glickman, Menashe Noy, Dvir Benedek, Nati Kluger, Kais Nashif, Ami Weinberg, Guy Adler, Arthur Perry

 _____________________________________

– 05 – Aprendiz de Gigolo (***) – Octubre 2014

Dos amics jueus d’edat avançada (Allen i Turturro) es troben davant una desesperada situació financera. Decideixen llavors provar sort amb el negoci de la prostitució masculina, un com gigoló i l’altre com a “representant”. Però l’assumpte no serà ben vist a la comunitat jueva en què viuen

Una pel·lícula únicament per passar una bona estona i poc més, ja que el tema de la prostitució masculina és tractada com si fos una broma i sense aprofundir gaire.

Títol original’: Fading Gigolo / Any: 2013 / Durada: 90 min. / País: Estats Units / director i Guió: John Turturro / Música: Abraham Laboriel, Bill Maxwell / Fotografia: Marc Pontecorvo

Repartiment: John Turturro, Woody Allen, Sharon Stone, Sofia Vergara, Vanessa Paradis, Liev Schreiber, Max Casella, Bob Balaban, Michael Badalucco, Loan Chabanol

 _____________________________________

– 06 – Import / Export (***) – Octubre 2014

Història de dues persones que prenen camins oposats. Olga, una infermera cansada de viure amb els diners justos, deixa enrere Ucraïna i viatja cap a Occident buscant una vida millor. Aquesta vida millor serà a Viena com a netejadora i més endavant com a model porno a internet. Paul ja està a Occident, és austríac, viu a Viena i és un guàrdia jurat a l’atur. Els treballs esporàdics que li permeten anar fent, són cada vegada més miserables i els amics als quals demanar ajuda econòmica ja gairebé no en queden. Cada matí li resulta més difícil trobar un motiu per aixecar-se del llit. Paul decideix emigrar a l’est i acaba a Ucraïna com a transportista i reparador de màquines escurabutxaques. I segueixen faltant-li motius per aixecar-se als matins.

No és pas una pel·lícula per a tots els gustos, ni molt menys comercial, lenta, lentíssima, però un tipus de cinema que m’atrau cada cop més, ja que té un relat premeditadament pausat, i alhora pertorbador fins a extrems gairebé insuportables Em va semblar perfecte la manera de narrar amb la visió dels dos personatges en escenes intercalades, amb un dramatisme que retrata molt bé la infelicitat més extrema de la classe treballadora de baix nivell social en societats absolutament diferents. Una fotografia esplèndida i una manera de relatar les històries que m’ha sobtat molt favorablement.

premis
2007: Festival de Cannes: Nominada a la Palma d’Or (millor pel·lícula)
2007: Festival de Gijón: Secció oficial de llargmetratges a competició

títol original:  Import / Export / any: 2007 / durada: 141 min. / país: Àustria / Director: Ulrich Seidl / guió: Ulrich Seidl, Veronika Franz / música: Roman Gottwald / Fotografia: Edward Lachman, Wolfgang Thaler

repartiment: Ekateryna Rak, Paul Hofmann, Michael Thomas, Maria Hofstätter, Georg Friedrich, Natalija Baranova, Natalia Epureanu, Petra Morzé, Dirk Stermann, Erich Finsches

 _____________________________________

– 07 – Un largo viaje (**) – Octubre 2014

Eric Lomax (Colin Firth) és un oficial de l’Exèrcit Britànic fascinat des de la seva infància pels ferrocarrils. Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va ser capturat pels japonesos en la campanya de Singapur (1942) i enviat a un camp de treball en la línia fèrria entre Birmània i Tailàndia. Allà, va aconseguir sobreviure tot i les terribles condicions de vida i de les tortures que va patir. Molts anys després, instal·lat al nord d’Anglaterra amb la seva dona (Nicole Kidman), segueix dedicant-se a la seva passió pels trens; però llavors esbrina que el soldat japonès que tant el va maltractar segueix viu. Història basada en fets reals.

Una pel·lícula sobre els horrors de la guerra i la temptació de la venjança, és sorprenentment avorrida i rígida, amb una estructura temporal entretallada maldestrament, tot i que està ben interpretada i té una acurada producció, però els seus honorables intencions no es corresponen amb el seu impacte emocional o amb el seu suspens psicològic.

premis
2013: Festival de Sant Sebastià: Secció oficial de llargmetratges a concurs
2013: Festival de Toronto (TIFF): Nominada al Premi del Públic (Millor pel·lícula)

títol original: The Railway Man / any: 2013 / durada: 116 min. / país: Austràlia /   Director: Jonathan Teplitzky / guió: Frank Cottrell Boyce, Andy Paterson / música: David Hirschfelder / Fotografia: Garry Phillips

Repartiment: Colin Firth, Nicole Kidman, Jeremy Irvine, Stellan Skarsgård, Hiroyuki Sanada, Sam Reid, James Fraser, Marta Dusseldorp

 _____________________________________

– 08 – El Pasado (****) – Octubre 2014

Després de quatre anys de separació, Ahmad viatja de Teheran a París a petició de Marie, la seva dona francesa, per resoldre els tràmits del seu divorci. Durant la seva estada, Ahmad descobreix la conflictiva relació entre Marie i la seva filla. Els seus esforços per millorar aquesta relació trauran a la superfície un secret del passat.

Absorbent gairebé de manera hipnòtica, fent girar una intricada xarxa de dilemes, reaccions emocionals i propòsits en un drama domèstic que deixa a l’espectador ansiós per veure com acaba tot plegat Es tracta d’un melodrama familiar exquisidament esculpit en què el final d’un matrimoni no és més que el començament d’alguna cosa més, un tapís inesborrable de revelacions curosament dissenyades i de profundes veritats humanes

premis
2013: Globus d’Or: Nominada a millor pel·lícula estrangera
2013: Premis Cesar: 5 nominacions, incloent Millor pel·lícula
2013: Festival de Cannes: Millor actriu (Bérénice Bejo)
2013: National Board of Review (NBR): Millor pel·lícula estrangera
2013: Festival de Gijón: Secció oficial llargmetratges a competició
2013: Satellite Awards: Nominada a millor pel·lícula estrangera

Títol original: Le passé  / Any: 2013 / Duració: 130 min. / País: França / director i Guió: Asghar Farhadi / Fotografia: Mahmoud Kalari

Repartiment: Bérénice Bejo, Tahar Rahim, Babak Karimi, Ali Mosaffa, Pauline Burlet, Elyès Aguis, Jeanne Jestin, Sabrina Ouazani, Valeria Cavalli

  _____________________________________

– 09 – Desayuno en Pluton (*****) – Octubre 2014

Narra les peripècies de Patrick Braden, un jove encantador, però més dur del que aparenta. Abandonat en néixer en un petit poble irlandès, és conscient des del principi que és diferent dels altres. Patrick sobreviu en un ambient hostil gràcies no només al seu enginy i el seu encant, sinó també al fet que no està disposat a què res ni ningú ho canviï. Jordan teixeix una història surrealista i màgica per mostrar-nos aquest divertit i commovedor retrat d’un jove que resisteix les proves i els reptes amb un somriure i mantenint la seva fe en la bondat inherent a tots els éssers humans.

El mestre Jordan, gairebé d’amagat (crítica i premis van detectar la seva qualitat, però el públic a la taquilla la va ignorar completament), va lliurar en el 2005 aquesta meravella, una comèdia dramàtica d’allò més original que barreja gèneres, tons i temes amb increïble habilitat i eficàcia; una delícia que a estones et dibuixa somriures i altres t’encongeix el cor. Atenció a la impressionant interpretació de Cillian Murphy, que aporta la sensibilitat exquisida que demanava el seu personatge. Una joia a reivindicar.

premis
2005: Nominada al Globus d’Or: Millor actor Comèdia o Musical (Cillian Murphy)
2005: 2 nominacions als Premis del Cinema Europeu: Pel·lícula, actor (Murphy)
2005: National Board of Review: Reconeixement Especial

Títol original: Breakfast on Pluto / Any: 2005 / Duració: 129 min. / País: Irlanda / Director: Neil Jordan / Guió: Neil Jordan & Patrick McCabe / Fotografia: Declan Quinn

Repartiment: Cillian Murphy, Liam Neeson, Ruth Negga, Laurence Kinlan, Stephen Rea, Brendan Gleeson, Ian Hart, Gavin Friday, Conor McEvoy, Ruth McCabe, Steven Waddington, Eva Birthistle, Bryan Ferry

  _____________________________________