Arxiu d'etiquetes: FILMIN

– 204 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (7) – WINTER JOURNEY (🐌🐌🐌+🐚) – ADVOCATE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (7) –  WINTER JOURNEY – ADVOCATE

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Comencem una altra setmana, dilluns 25 de maig, i de nou aprofitem per veure dos dels documentals del Festival DOC’S Barcelona d’enguany, a través de la plataforma Filmin.

  1. WINTER JOURNEY

Aquest documental danès dirigit per Anders Østergaard és l’últim llargmetratge protagonitzat per l’actor suís Bruno Ganz (1941-2019).

WINTER JOURNEY és una barreja de realitat, recreació i ficció. Recreacions dramàtiques, escenes de ficció i material d’arxiu per adaptar el llibre “The inextinguishable symphony“, traducció literària de l’entrevista en què el locutor de ràdio Martin Goldsmith (Misuri, 1952) estira del fil de la memòria del seu pare.

Un film que ens vol fer entendre la complexitat de l’Alemanya dels anys 30 i la pujada de Hitler al poder.

Martin Goldsmith es va criar en una zona residencial d’Arizona i els seus pares, dos músics jueus emigrats als EUA, no li parlaven mai del seu passat. Ell comença a investigar i acaba convencent al seu pare, ja vidu, per fer.li una entrevista. Així descobrirà l’existència de la Lliga Cultural Jueva (Jüdischer Kulturbund), una organització de jueus alemanys que van gaudir de la protecció del ministre de propaganda nazi Goebbels. Una organització que oferia espectacles fets per jueus per un públic també jueu.

Un interessant documental en el límit entre la realitat i la ficció on destaquem la memorable interpretació d’en Bruno Ganz.

FITXA:

Títol: WINTER JOURNEY

Director: Anders Østergaard – Intèrpret: Bruno Ganz

País: Dinamarca – Idioma: Anglès i alemany

Durada: 87 minuts

————————————————-

  1. ADVOCATE

ADVOCATE, el llargmetrage de Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche ens presenta a l’advocada israeliana Lea Tsemel que va passar de lluitar amb l’exèrcit israelià en la Guerra dels Sis Dies a qüestionar la política d’ocupació d’Israel i enfrontar-s’hi als tribunals on continua defensant, en nom dels drets humans, els palestins acusats de terrorisme.

Aquesta advocada israeliana és una d’aquelles veus que no callen i el seu àmbit de treball és defensar els presoners polítics palestins.

En aquest documental veiem la seva activitat judicial amb el desenvolupament de dos casos, el d’Ahmad, un nen de tretze anys, acusat de participar en un apunyalament d’un noi israelià i el de Israa Jaabis, acusada pels oficials israelians d’un intent frustrat d’atemptat suïcida.

Mentre assistim a la preparació i el desenvolupament de les dues defenses, anem coneixent una mica més la persona i la seva vida, la seva lluita, el seu matrimoni, els seus fills, la seva forma de treballar i enfrontar-se a la premsa.

Lea Tsemel (Haifa, Israel, 1945) està convençuda de què el govern d’Israel també és culpable de la violència que sacseja el país. Sense pèls a la llengua, accepta representar acusats palestins, hagin o no comés delictes sota la revolucionària idea i forta convicció que la repressió que pateixen justifica la seva lluita per alliberar-se.

Ens ha interessat força pel tema tractat, malgrat que l’hem trobat massa llarg. Creiem que li caldria una petita retallada per acabar de deixar-ho rodo.

FITXA:

Títol: ADVOCATE

Direcció: Rachel Leah Jones i Philippe Bellaiche

País: Israel, Canadà i Suïssa

Idioma: Hebreu, àrab i angles – Durada: 108 minuts

————————————————-

– 203 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (6) – IL VARCO (🐌🐌+🐚) – VIVOS (🐌🐌🐌🐌) – SUSPENSIÓN (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.26

Festival DOCSBarcelona 2020 (6) –  IL VARCO – VIVOS – SUSPENSIÓN

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 24 de maig, últim dia de la fase 0,5, dilluns Barcelona entra a la fase 1 del desconfinament …. encreuem els dits. Tarda de documentals del Festival DOC’S BARCELONA.

  1. IL VARCO  (🐌🐌+🐚)

Una pel·lícula de Federico Ferrone i Michele Manzolini, que combina material d’arxiu documental i ficció. IL VARCO, presentada en el Festival de Venècia, ens situa l’any 1941 quan un soldat italià es dirigeix al Front Oriental en els primers dies de la segona Guerra mundial.

Juny de 1941, en el marc de l’Operació Barba-roja, l’exèrcit alemany envaeix la Unió Soviètica i, un mes després, Itàlia envia els seus primers soldats al front d’Ucraïna. Un soldat italià, fill de mare russa, és cridat al front de l’Est. Mentrestant, els records i els traumes de la guerra de cinc anys enrere a Etiòpia el persegueixen.

Una narradora, la música i escriptora Emidia Clementi, dóna veu a les emocions i pensaments dels soldats que recorden la seva infantesa evocant imatges poètiques i somnis.

El material documental d’arxiu s’adequa a la    narració amb la música de Simonluca Laitempergher composta per aquesta pel·lícula. En alguns moments de la pel·lícula es mostren imatges en color de la Ucraïna actual mentre es va desenvolupant la història ficcionada que acompanya els documents històrics reals.

Setanta anys més tard, els mateixos escenaris on van tenir lloc aquests enfrontaments, … la guerra, la destrucció i la mort segueixen estan presents.

Un documental que se’ns ha fet llarg, per nosaltres poc interessant i una mica avorrit.

FITXA:

Títol: IL VARCO

Direcció: Federico Ferrone, Michele Manzolini – Narradora: Emidia Clementi

País: Italia – Any: 2019

Idioma: italià i rus – Durada: 70 minuts

——————————————–

  1. VIVOS

Aquest documental posa el focus en la massacre d’Iguala (en Ayotzinapa a Mèxic), ocorreguda en 2014, quan estudiants de la Normal Rural van ser víctimes de la policia, 8 estudiants van ser assassinats i 43 van desaparèixer. L’artista xinès Ai Weiwei és el director, el productor i el responsable de la fotografia d’aquest llargmetratge.

El dolor de l’absència incomprensible es fa pales en les entrevistes realitzades als familiars de les víctimes. La lluita d’aquestes famílies que reclamen justícia plens de dolor, d’impotència i de ràbia.

La resposta oficial de l’Estat sobre les desaparicions forçoses d’Iguala, la qual cosa es va dir “la veritat històrica“, va concloure que tot es va tractar d’un conflicte entre dos grups criminals en el qual havia involucrat el mateix alcalde de la ciutat.

Però els familiars de les víctimes i la resta dels estudiants del col·legi rebutgen la resolució. Una informació oficial tergiversada i inversemblant, que segueix sense ser rectificada per a la desesperació dels familiars i els defensors dels drets humans arreu del planeta.

Mèxic, un país on la vida quotidiana està plagada de violència per l’existència del crim organitzat, de les màfies de les drogues que compten amb la col·laboració del govern, de l’exèrcit i d’altres estaments policials. El cas d’aquests estudiants és, doncs, una representació de la violència que la societat mexicana manté clavada en el seu dia a dia. Un país cada cop més impassible davant una violència creixent …. en el mateix documental donen la xifra de 250.000 morts i 40.000 desapareguts en un any !!!.

Aquestes famílies d’Iguala, avui, cinc anys després dels fets, continuen demanant justícia i criden incansables: vivos se los llevaron, vivos los queremos“.

Un documental colpidor i absolutament imprescindible.

FITXA:

Títol: VIVOS

Direcció: Ai Weiwei

País: Méxic i Alemanya – Any: 2020

Idioma: castellà – Durada: 122 minuts

——————————————–

  1. SUSPENSIÓN

Aquest documental de Simón Uribe explica la història d’un pont que uneix dues muntanyes i no porta enlloc. Una obra, que com d’altres obres públiques a Colòmbia, està sense acabar i s’ha convertit en un monument de ciment i ferro, abandonat a les forces de la natura.

A la selva amazònica colombiana aquest pont és el símbol de dècades de promeses incomplertes.

Una obra que els colombians han convertit en destinació turística per a contemplar de prop l’enorme contrasentit que representa, i fer-se selfies. A l’altre costat de la muntanya l’anomenat “Trampolí de la mort“, una pseudo carretera que connecta Mocoa amb Pasto, una avinguda torrencial que va destruir la població de Mocoa l’any 2017 i on entre les nombroses víctimes va morir l’enginyer, Guillermo Guerrero, que fa de guia en aquest documental.

Una carretera que no ha parat de sumar víctimes sense que les autoritats facin res. A començaments del segle XXI es va construir el pont que formava part d’un projecte faraònic, una variant del Trampolí de la Mort que s’havia de construir al bell mig de la selva. Però el projecte va xocar amb un cost econòmic inassumible per tal de vèncer a la naturalesa.

La pel·lícula segueix una sèrie de personatges a través d’una carretera que no aconsegueix arribar a la seva destinació provocant sentiments i afectes contradictoris. Compleix l’objectiu del director capturant l’atmosfera d’un món en estat de suspensió enmig dels poderosos paisatges de la selva amazònica.

FITXA:

Títol: SUSPENSIÓN

Direcció: Simón Uribe – Fotografía: Andrés Hilarión

País: Colombia – Any: 2019

Idioma: castellà – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 202 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (5) – THE HYPNOTIST (🐌🐌) – EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO (🐌🐌🐌🐌+🐚) – CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.24

Festival DOCSBarcelona 2020 (5) –  THE HYPNOTISTEL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑOCONSTEL.LACIÓ COMELADE  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dissabte dia 23 de maig, encara en desconfinament fase 0,5 i gairebé tancats a casa, … nova sessió de documentals del festival DOC’s BARCELONA amb la visió de tres noves pel·lícules:

  1. THE HYPNOTIST  (🐌🐌)

Aquesta pel·lícula dirigida per Arthur Franck és una història de política i una història d’hipnotisme.

Olavi Erkki Hakasalo (1930-1988) va ser un dels personatges més populars de Finlàndia durant la Guerra Freda (1947-1991). Conegut com a Olliver Hawk, va “encantar” la nació amb els seus espectacles d’hipnosi.

Urho Kaleva Kekkonen (1900-1986) va ser un polític finlandès que va exercir com a president del seu país al llarg de 26 anys consecutius, gairebé sense oposició, amb el suport incondicional dels ciutadans.

Què tenen en comú l’hipnotitzador i el president del país?

L’encreuament entre la psicologia i el poder, amb el control i la manipulació que impliquen, ens condueixen, en aquest documental, a veure que els dos protagonistes, Olliver Hawk i Urho Kekkonen tenen més relació del que a priori pugui semblar. Una història sobre els vincles entre el poder polític, la manipulació psicològica i els mitjans de comunicació.

… I si els polítics manipulen a les masses fent servir tècniques d’hipnosis? On acaba la veritat i on comença la mentida?

La veritat és que no ens ha interessat gaire i fins i tot ens ha arribat a avorrir.

FITXA:

Títol: THE HYPNOTIST

Direcció: Arthur Franck

País: Finlandia – Idioma: Finès

Any: 2019 – Durada: 72 minuts

————————————————-

  1. EL GRAN VIAJE AL PAIS PEQUEÑO  (🐌🐌🐌🐌+🐚)

La fotògrafa i documentalista uruguaiana Mariana Viñoles va viure en pell pròpia la necessitat d’emigrar quan la crisi econòmica del seu país, l’any 2002, va obligar la seva família a marxar cap a Europa.

L’any 2014 es va assabentar que el govern del seu país natal, presidit per José Mujica, havia engegat un programa per acollir famílies sirianes com a refugiats de Guerra, i va decidir acompanyar, amb la seva càmera, aquestes famílies en el seu trasllat, així com el seu arrelament a través dels anys.

El seguiment de dues famílies beneficiàries d’aquesta ajuda posa en evidencia les dificultats de començar una nova vida en un país que no és el teu, amb idioma i costums totalment diferents i que per tant exigeix un gran procés d’adaptació de tots els membres de les famílies.

El procés de dues famílies sirianes que vivien desplaçades a Beirut i que van lluitar per adaptar-se a l’Uruguai.

Com és possible que els somnis i …. idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció?

Un entranyable i extraordinari documental que Mariana Viñoles va realitzar sola, només acompanyada per María Urruzola que facilitava l’accés a les famílies al Líban i a l’Uruguai.

D’ençà que l’any 2007 vàrem visitar abastament Síria, creiem que coneixem prou bé el país, almenys el que era abans de la guerra; és per això que ens estimem aquest país com si fos una mica el “nostre”; gent afable i acollidora com no ens hem trobat gairebé mai en cap viatge que hem realitzat. Des de llavors, ens interessa molt tot el que fa referència als sirians i el malson que els ha tocat viure.

FITXA:

Títol: EL GRAN VIAJE AL PAÍS PEQUEÑO

Direcció: Mariana Viñoles

País: Uruguay – Idioma: Àrab i castellà

Any: 2019 – Durada: 106 minuts

————————————————-

  1. CONSTEL.LACIÓ COMELADE  (🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental, dirigit per Luis Ortas Pau s’endinsa en l’univers del músic Pascal Comelade (Montpellier 1955), que confessa que sempre s’ha entès millor amb dibuixants i pintors que amb altres músics.

El documental retrata la seva forma d’entendre l’art i la música a través de les seves reflexions i actuacions, i amb entrevistes a artistes que han col·laborat amb ell en concerts dibuixats o performances, com Miquel Barceló, Pau Riba, Enric Casasses, Hervé di Rosa, Jaume Sisa, Max o Víctor Nubla (aquest recentment desaparegut i al qual està dedicat el documental).

El setembre de 2019, amb el concert que va oferir davant de la Catedral de Barcelona, Pascal Comelade va dir adéu als escenaris, tot i que ell segueix creant, explorant i experimentant en el seu particular univers creatiu.

Un apropament al peculiar univers musical Comelade, un creador a la cruïlla entre mons musicals i culturals. Les seves obres estan en constant procés de construcció i en el documental podem copsar part del seu procés creatiu, ja sigui sol o acompanyat.

Després de quaranta anys actuant arreu del món ha decidit baixar dels escenaris i aquest documental ens dóna una oportunitat única per saber com ha treballat i treballa aquest artista difícil d’encabir en una categoria concreta.

FITXA:

Títol: CONSTEL.LACIÓ COMELADE

Direcció: Luis Ortas Pau

País: Espanya – Idioma:  Francés i Català

Any: 2020 – Durada: 60 minuts

————————————————-

– 201 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (4) – SONGS OF REPRESSION (🐌🐌🐌+🐚) – THE LETTER (🐌🐌🐌🐌) – SPACE DOGS  (🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.23

Festival DOCSBarcelona 2020 (4) –  SONGS OF REPRESSIONTHE LETTERSPACE DOGS  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres 22 de maig, nova sessió de documentals del Festival Doc’s Barcelona 2020,  vam veure tres noves propostes, a través del portal FILMIN:

  1. SONGS OF REPRESSION  ( 🐌🐌🐌+🐚)

Aquest documental dirigit per Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner, es centra en la Colonia Dignidad, fundada l’any 1961 al sud de Xile per l’alemany Paul Schäfer.

Paul Schäfer (Bonn 1921-Santiago 2010) era un exmilitant de les joventuts hitlerianes, fundador d’una mena de secta religiosa formada per immigrants alemanys que es va establir a Xile.

Una secta que sotmetia als seus integrants a abusos de tota mena, sexuals, físics i psicològics,  i que feia dels nens els seus principals objectius. Una secta que va col·laborar activament amb la dictadura d’Augusto Pinochet i que es va convertir en un lloc d’internament, tortura i fins i tot assassinat dels opositors.

Actualment el lloc s’anomena Villa Baviera, viu del turisme, i els seus actuals habitants són l’objectiu fonamental d’aquest documental.

Unes persones que carreguen amb el pes d’un passat de maltractament i acceptació i que ens van explicant el que senten i el que volen o no volen recordar. Unes entrevistes que van tenir lloc al llarg de tres i anys i mig i on descobrim, astorats, que hi ha persones orgulloses del seu passat i del que van fer i copsem una difícil convivència entre abusadors i abusats, entre torturadors i torturats.

Encara avui moltes d’aquestes persones viuen amb por, por a deixar l’únic món que han conegut, i por a no ser capaços d’assumir que l’única via possible per sobreviure és aplicar la política del “perdó i l’oblit”. Fins a quin punt preferim oblidar el passat i obviar el monstre que portem dins?

Un documental angoixosament magnètic.

FITXA:

Títol: SONGS OF REPRESSION

Direcció: Marianne Hougen-Moraga, Estephan Wagner

País: Dinamarca – Idioma: danès, alemany, castellà

Any: 2020 – Durada: 90 minuts

——————————————–

  1. THE LETTER  (🐌🐌🐌🐌)

Un documental dirigit pel matrimoni format per Maia Lekow i Christopher King que han volgut parlar d’una dona de 94 anys acusada de practicar bruixeria per membres de la seva pròpia família. El seu nét, el jove Karisa, viatja des de Mombasa on viu, per protegir-la.

Han volgut evidenciar l’existència a Kènia, de pràctiques violentes contra les persones acusades de bruixeria, que arriben a ser assassinades per la seva pròpia família, ja  que veuen en elles la personificació del diable.

Aquestes persones reben prèviament una carta que els hi anuncia el seu final. Moltes d’elles fugen, abandonen casa, terres, família, i es refugien en una mena de santuari, un lloc on només poden viure persones acusades de pràctiques satàniques i que en aquell indret esdevenen intocables.

Aquest reportatge ha estat rodat al llarg de sis anys, i l’àvia es va trencar el maluc mentre rodaven. A través de les converses amb els seus familiars ens descobreixen que és l’oncle d’en Karisa l’instigador de l’acusació, una acusació que amaga interessos econòmics al darrere.

Un retrat valent que posa en evidència com els valors de les comunitats rurals han estat trastornats pel colonialisme i la religió. Una història d’amor intergeneracional, en què el carisma d’en Karisa demostra com la resistència a l’avarícia és possible i on el cos fràgil de l’àvia amaga un poder femení indestructible.

FITXA:

Títol: THE LETTER

Direcció: Maia Lekow, Christopher King

País: Kenia – Idioma: Suahili

Any: 2019 – Durada: 82 minuts

——————————————–

  1. SPACE DOGS

Un documental dirigit per Elsa Kremser i Levin Peter sobre els gossos que van participar com a conillets d’índies en la cursa espacial russa sent objecte de cruels experiments, i els descendents d’aquells animals que malviuen als carrers de Moscou.

Laika va ser la gossa que es va convertir en estrella en ser la primera llençada a l’espai dins d’una càpsula espacial, una gossa que perdura en el nostre imaginari col·lectiu i la història real de la qual és la que ens desvetllen en aquest duríssim documental.

Laika es va consumir en tornar a l’atmosfera terrestre, incinerada com la càpsula espacial en la que viatjava.

Però ella no va ser l’única, i el documental ens mostra un interessant material gràfic aconseguit després de tres anys de negociacions, on veiem els gossos espacials, els que eren recollits dels carrers de Moscou, tancats en gàbies molt petites i intervinguts quirúrgicament per instal·lar-los a l’abdomen tubs digestius i sensors, abans de ser llençats a l’espai. De cada deu, en van sobreviure quatre.

En aquest documental s’ha volgut també recollir la vida dels gossos de carrer, a l’alçada dels seus ulls. Per fer-ho van seguir durant dotze setmanes els gossos que apareixen a la pel·lícula i al documental només veiem imatges de les últimes quatre setmanes de filmació, quan els animals havien acabat acceptant la presència de la càmera com si fos un membre més del grup.

Una escena de violència pertorbadora entre el líder de la gossada i un gat de carrer va fer que els directors es plantegessin la conveniència o no d’incloure l’escena en el documental, decidint que calia fer-ho per neutralitzar una mica els clixés que els humans tenim sobre el comportament de gossos i gats, i, que com veiem, també poden perdre el control.

Un documental dur però molt interessant, en el que podem veure la realitat dels gossos de carrer com si nosaltres fóssim uns espies del seu dia a dia. Ens hem quedat amb les ganes d’esbrinar com es va aconseguir filmar les imatges.

FITXA:

Títol: SPACE DOGS

Direcció: Elsa Kremser i Levin Peter

Música: John Gürtler, Jan Miserre \ Fotografia: Yunus Roy Imer

País: Austria – Idioma: Rus

Any: 2019 – Durada: 91 minuts

——————————————–

– 200 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (3) – SOLO (🐌🐌🐌+🐚) – RISING FOR THE TSUNAMI (🐌🐌🐌🐌) – ¿PUEDES OÍRME?  (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2020.05.22

Festival DOCSBarcelona 2020 (3) –  SOLORISING FOR THE TSUNAMI¿PUEDES OÍRME?  

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dijous dia 21 de maig vam veure tres dels documentals inclosos en el Festival DOCS Barcelona d’enguany:

  1. SOLO  (🐌🐌🐌+🐚)

El primer llargmetratge com a director d’Artemio Benki és aquest SOLO, un documental sobre la vida del pianista argentí Martín Perino, un nen prodigi que es va veure internat en un psiquiàtric a causa d’una malaltia mental.

Va ser estrenat a Canes dins de la secció ACID, i es tracta d’un documental observacional on l’ambientació juga un paper fonamental que afegeix riquesa al retrat emocional del protagonista. Un artista destruït pel seu propi geni que vol tornar a relacionar-se amb el món que l’envolta ajudat per amics i metges i per la música, que va provocar la seva caiguda mental i que al mateix temps és la que el pot ajudar a ressorgir.

Internat a l’hospital psiquiàtric “El Borda” de Buenos Aires, el pianista Martín Anibal Perino (Buenos Aires 1984), toca el piano sempre que pot. Va fer el seu primer concert a deu anys i va guanyar nombrosos premis. Va patir una crisi nerviosa quan treballava en la seva primera composició i va ser diagnosticat d’esquizofrènia paranoide.

Fumador compulsiu surt de l’hospital després de tres anys, i lluita per adaptar-se al món real on no sempre té l’oportunitat de tocar el piano.

Un bon documental amb escenes de la vida real del nostre pianista, que ens apropen a la duresa que pot suposar la readaptació d’una persona mentalment inestable. Tendre i dur al mateix temps.

FITXA:

Títol: SOLO

Direcció: Artemio Benki – Protagonista i música: Martín Perino

Fotografia: Diego Mendizábal

País: França, República Txeca, Argentina i Austria – Idioma: castellà

Any: 2019 – Durada: 85 minuts

——————————————–

  1. RISING FROM THE TSUNAMI

Dirigida per Hélène Robert Jérémy Perrin, RISING FOR THE TSUNAMI tracta sobre la tragèdia del terratrèmol i el tsunami que va assolar una part del Japó l’any 2011.

Una tragèdia que nosaltres recordem molt especialment, ja que va avortar el viatge a Japó que teníem previst efectuar el mes d’agost de 2011, i del que fins i tot ja teníem comprats els bitlles d’avió (i que per cert, Air France es va negar a reemborsar, canviar dates o destí).

Com us podeu imaginar ens hem promès no viatjar mai més amb la companyia Air France.

Per sort a la tardor de l’any 2018, vàrem poder trepitjar JAPÓ durant un mes i mig… i ara mateix tornaríem amb molt de gust, ja que va ser un dels viatges més espectaculars que hem pogut viure.

RISING FOR THE TSUNAMI és una història sobre fantasmes i esperits que mostra com les onades del tsunami que l’onze de  març de 2011 va trasbalsar Japó segueixen vives en l’imaginari col·lectiu dels pobles que van patir la tragèdia.

Un tsunami que va provocar més de 15.000 morts i desapareguts.

Pels habitants de Sendai, el mar s’ha convertit en un enemic i observem amb incredulitat, la construcció d’un espigó immens al llarg de 400 quilòmetres que bloquejarà per complet l’obertura al mar dels pobles de la costa de Tohoku.

A través dels testimonis dels supervivents veiem com les seves vides han quedat profundament afectades i com mantenen la creença que els esperits de les víctimes segueixen presents i tornen a casa.

FITXA:

Títol: Rising from the Tsunami

Direcció: Hélène Robert i Jérémy Perrin

País: França – Idioma: japonés

Any: 2019 – Durada: 68 minuts

——————————————–

  1. ¿PUEDES OIRME?

Una proposta dirigida per Pedro Ballesteros i que ens convida a fer una volta arreu del planeta per descobrir les escultures de Jaume Plensa (Barcelona 1955),  i amb ell, descobrir com l’art pot transformar la nostra manera de veure, viure i estar al món.

Les escultures monumentals de Plensa, exposades en una bona part del planeta: Catalunya, Madrid, França, Suècia, Canadà, Estats Units, Japó …. responen a un procés creatiu molt especial del seu creador, un procés que ens va explicant al llarg del documental.

Esferes de lletres que corresponen a diferents alfabets i on cada lletra te vàlua en si mateixa, poetes que són l’ànima de la societat i que la il·luminen, parets transparents amb llum pròpia, cares femenines que esperen en solitud en diferents llocs de la terra … tota la seva creació sota una filosofia: harmonitzar la creació amb l’entorn i els éssers humans.

Una pel.licula estructurada en diferents capítols: Esferes, Paraules, Plaça, Llar, Memòria, Silenci i Temps on copsem els aspectes poètics i simbolistes de les escultures d’en Jaume Plensa i on ell ens explica el perquè de cada una d’elles i la importància del lloc per a on estan pensades.

Tal com ell manifesta “Tu no decideixes ser artista, és quelcom inevitable” o “la vida ens va tatuant amb tinta invisible” o “més important que anar és tornar i més important encara, saber on has de tornar” i tot sota la premissa de què la seva escultura és la relació del que és material amb allò que és immaterial, amb l’espiritualitat.

Magnífic documental que ens permet seguir el procés creatiu d’un artista excepcional de casa nostra.

FITXA:

Títol: ¿PUEDES OÍRME?

Direcció: Pedro Ballesteros – 

País: Espanya – Idioma: castellà i català

Any: 2020 – Durada: 73 minuts

——————————————–

– 198 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (2) – HI, A.I. (🐌🐌🐌+🐚) – 2020.05.20

Festival DOCSBarcelona 2020 (2) – HI, A.I.   

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

DocsBarcelona posa a disposició del públic a través del portal FILMIN, nous documentals cada dia a les 20 h; avui dimarts dia 20 de maig nosaltres hem escollit veure “Hi, A.I.

Hi, A.I.

Els robots van de mica en mica, ocupant espais en la nostra quotidianitat, i això és el que ha volgut recollir la directora Isabella Willinger en aquest documental. Una pel·lícula que comença en la consulta d’un dentista, però on, curiosament, la pacient que ocupa la cadira, és un robot.

Al llarg de la pel·lícula veiem un parell de robots que treballen de recepcionistes en una empresa o en un centre comercial, un petit robot, en Pepper, que una família japonesa compra per fer companyia a una àvia, però potser el més sorprenent és el cas d’en Chuck que compra com a parella a l’Harmony, un robot d’aparença humana amb el que interacciona com si es tractés d’un ésser humà.

L’Harmony és una humanoide amb intel·ligència artificial que és capaç de portar amb en Chuck una conversa “quasi” normal. Li agraden els llibres i pot parlar de temes transcendentals.

Amb un A.I., has de mantenir una comunicació amb frases curtes i clares”, és el consell que li donen a en Chuck quan recull a la seva companya, acabada d’arribar de la fàbrica.

En Chuck fa d’ella la seva xicota, la porta a la platja, la pentina i fins i tot li prepara sopars romàntics a la bora del mar.

Isa Willinger ens porta també de visita a laboratoris on s’estudien i es desenvolupen aquests robots dotats d’intel·ligència artificial. Diferents robots creats per a cobrir necessitats diferents, des d’una xicota, a un acompanyant o a una hostessa.

Un interessant documental que en aquests moments ens fa veure la soledat d’algunes persones, més que el mateix avanç tecnològic que implica l’existència d’aquests robots.

Un futur que nosaltres veiem molt llunyà però que de ben segur arribarà.

———————————————–

FITXA:

Títol: Hi, A.I.

Direcció: Isabella Willinger – Música: Robert Pilgram

Data: 2019 – Durada: 88 minuts

Idioma: Anglès, japonés, italià i alemany

– 195 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (10 de 10) – 2020.05.11

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020    

VOLTAR i VOLTAR  – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Diumenge 10 de maig i per tant és l’últim dia del D’A Film Festival de Barcelona que hem pogut veure en línia a través de la plataforma Filmin. Avui plou, seguim confinats, i els carrers són ben buits.

Segons vàrem veure ahir en el telenotícies de TV3 en una entrevista amb el director del Festival, a causa del coronavirus s’ha optat per mostrar totes les pel·lícules únicament a través de Filmin; curiosament aquest fet ha provocat que els espectadors d’aquesta edició s’ha multiplicat per deu, cosa que segurament farà replantejar en les pròximes edicions la possibilitat que aquesta opció de veure les pel·lícules des de casa, a partir d’ara, sigui un complement a l’explotació en els cinemes.

Divendres passat es van publicar el nom de les quatre pel·lícules guanyadores del Festival d’enguany, premis atorgats pel Jurat (Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner) i per la Crítica (Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso):

  • Premi Talents a la millor pel·lícula: “UN BLANCOBLANCO DIA(🐌🐌🐌🐌), del director Hylnur Pálmason. Premi que s’atorga a obres de directors amb menys de tres llargmetratges.
  • Menció Premi Talents al film britànic “NOCTURNAL(🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Nathalie Biacheri.
  • Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana “ABOU LEILA(🐌🐌🐌🐌), debut en la direcció d’Amin SidiBoumédine.
  • Menció premi de la crítica per al film espanyol  “LA MAMI” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Laura Herrero Garvín.

Els premis del públic: a través dels vots recollits a la plataforma Filmin

——————————————-

… diumenge 10 de maig, l’últim dia del Festival hem pogut veure les següents pel·lícules:

  1. ABOU LEILA  (🐌🐌🐌🐌)

Un thriller psicològic amb tocs surrealistes, co-produït per Algèria i França, escrit i dirigit per Amin Sidi-Boumédine.

Abou Leila és el nom d’un terrorista que els dos protagonistes persegueixen a través del desert d’Algèria. Però Abou Leila és també el nom d’un espectre, un djinn o dimoni de la cultura aràbiga que pot transformar l’ànima humana i posseir la ment.

SidiBoumédine dosifica la informació al llarg de tota la pel·lícula que comença amb un tiroteig al carrer entre un home armat i la policia. I no sabem res més d’aquest fet fins a gairebé al final de la pel·lícula. Dos amics, quasi germans, Slimane Benouari (S.) i Lyes Salem (Lofti) van en un cotxe sense tenir gaire clar el destí.

Ben aviat ens adonem de l’estat mental de S. que pateix malsons i pren una medicació que li dosifica Lofti. La primera part de la pel·lícula és una road movie on veiem el cotxe circulant pel desert, amb breus parades per dormir i sense que l’espectador sàpiga bé qui són i que persegueixen.

Una ruptura amb la narrativa de la primera part dóna pas a unes escenes que ens endinsen en un món surrealista i on el desert es converteix en el cervell malalt de S., és partir d’aquest moment que comencem a entendre qui són i que busquen. Traumes del passat que surten a la llum i una part final on es barreja realitat i somni.

Un impactant drama psicològic sobre els efectes de la violència en la societat. Una reflexió sobre la bogeria, sobre l’odi que engendra odi sobre els traumes. Una espectacular fotografia de Kanamé Onoyama, una banda sonora espectacular i unes interpretacions impactants.

FITXA: 

Títol : ABOU LEILA

Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédine

Intèrprets: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar i Samir El Hakim

Gènere: Ficció – País: Algèria, França, Qatar – Any: 2019

Durada: 135 minuts – Idioma: Àrab

——————————————-

  1. TO THE ENDS OF THE EARTH  (🐌🐌🐌+🐚)

Un drama escrit i dirigit pel cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa que ens parla d’una presentadora de televisió que està gravant un documental en Uzbekistan. La pel·lícula està protagonitzada per la cantant de J-Pop Atsuko Maeda que interpreta el paper de Yoko i ens ofereix dues interpretacions diferents d’una mateixa cançó, Hymne a l’amour de Marguerite Monnot.

Una pel·lícula d’encàrrec per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i l’Uzbekistan. Un equip de rodatge transita per diferents indrets del país per realitzar un documental, tots estan a les ordres d’un despòtic director, Yoshioka (Shôta Sometani). Amb ells viatja un intèrpret, Temur (Adiz Rajabov), enamorat de la cultura japonesa.

Un documental centrat en els aspectes més banals del país, un país que no volen entendre i que fa que el director defugi rodar en museus o teatres que donarien una visió del bagatge cultural del país. Segons ell, aquest aspecte no interessa al seu públic.

La noia està aïllada de la resta del grup i surt sola a passejar per les localitats on s’instal·len. La por al desconegut en un país que no coneix i amb un idioma que no compren, es transforma en una por irracional que fa que la vida habitual que copsa en els carrers, es transformin per a ella en perills i amenaces de les que ha de fugir. El seu somni és ser cantant i se sent atrapada en un món que no és el seu.

Una pel·lícula que parla de les nostres pors i de la necessitat del descobriment d’un mateix. La por al que ens és desconegut sovint, ens aïlla. Una magnífica fotografia d’Akiko Ashizawa.

FITXA:

Títol : TABI NO OWARI SEKAI NO HAJIMARI

Direcció i guió: Kiyoshi Kurosawa

Intèrprets: Atsuko Maeda, Shota Sometani, Adiz Rajabov, Ryo Kase

Gènere: Ficció – País: Japò – Any: 2019

Durada: 120 minuts – Idioma: Japonès

——————————————-

  1. ALGUNAS BESTIAS   (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula guanyadora de la secció de New Directors de Sant Sebastià, dirigida per Jorge Riquelme Serrano, que ens ha atrapat pel seu pertorbador argument.

Una família de tres generacions (avis, pares i fills), desembarca en una illa deshabitada del sud de Xile amb el somni d’obrir un hotel. Però quan l’home que els ha portat fins allí desapareix misteriosament, es queden atrapats sense aigua i amb fred, i van descobrint-se les seves bèsties interiors.

La pel·lícula està rodada a la paradisíaca Illa de Chaullin, que, amb forma de cor trencat, està situada davant la costa xilena de Calbuco.

Un idíl·lic paratge al qual arriben tots els membres d’una família, els avis Dolores (Paulina García) i Antonio (Alfredo Castro), la filla Ana (Millaray Lobos), el seu marit Alejandro (Gastón Salgado) i els dos fills de la parella, Máximo (Andrew Bargsted) i Consuelo (Consuelo Carreño).

Nicolás (Nicolás Zárate) és el misteriós personatge que els acompanya a l’illa i aprofita la nit per marxar.

L’Ana i l’Alejandro volen convèncer els avis per invertir diners i transformar la casa en un hotel de luxe. Una família de la que anem descobrint comportaments estranys, relacions enrarides com la dels dos matrimonis entre ells, l’animadversió dels avis envers el gendre, les dels germans, o la de l’avi amb la seva néta. Una tensió creixent que ens manté lligats al sofà i que transforma l’illa paradisíaca en un lloc claustrofòbic i aterridor.

Una magnífica pel·lícula que traspua tensió i que ens parla de l’individualisme, la violència, el classisme i els abusos sexuals que poden dinamitar una família.

FITXA:

Títol : SOME BEASTS

Direcció: Jorge Riquelme Serrano – Guió: Jorge Riquelme Serrano, Nicolás Diodovich

Intèrprets: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Barqsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate

Gènere: Ficció – País: Xile – Any: 2019

Durada: 98 minuts – Idioma: Castellà

——————————————-

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del D’A Film Festival de Barcelona, relacionem les pel·lícules que hem pogut veure…. i la nostra valoració “cargolaire“.

  1. HABITACIÓN 212 (🐌🐌🐌+🐚)
  2. NOMAD-IN THE FOOTSTEPS OF BRUCE CHATWIN (🐌🐌)
  3. ROUBAIX, UNE LUMIÈRE (🐌🐌🐌+🐚)
  4. SATURDAY FICTION (🐌🐌+🐚)
  5. LA REINA DE LOS LAGARTOS (🐌)
  6. UN BLANCO, BLANCO DIA (🐌🐌🐌🐌)
  7. LITTLE JOE (🐌🐌🐌🐌)
  8. LOS LOBOS (🐌🐌🐌🐌)
  9. LA MAMI (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  10. NOCTURNAL (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  11. DWELLING IN THE FUCHUN MOUNTAINS (****)
  12. RESTOS DE COSAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)
  13. NEVIA (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  14. MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
  15. LOS SONAMBULOS (🐌🐌🐌+🐚)
  16. ALL FOR MY MOTHER (🐌🐌🐌+🐚)
  17. AZNAVOUR BY CHARLES (LE REGARD DE CHARLES) (🐌🐌🐌+🐚)
  18. ADAM  (🐌🐌🐌)
  19. UNA VEZ MAS (🐌🐌🐌+🐚)
  20. OLEG (🐌🐌🐌🐌)
  21. NI OBLIT NI PERDO  (🐌🐌🐌)
  22. 16 DE DECEMBRO  (🐌🐌🐌)
  23. CARNE  (🐌)
  24. HOMEWARD (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  25. LAS BUENAS INTENCIONES (🐌🐌🐌+🐚)
  26. LOURDES (🐌🐌🐌🐌)
  27. ATLANTIS (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  28. PANTERES  (🐌🐌🐌)
  29. A STORMY NIGHT (🐌🐌🐌🐌+🐚)
  30. ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)
  31. TO THE ENDS OF THE EART  (🐌🐌🐌+🐚)
  32. ALGUNAS BESTIAS  (🐌🐌🐌🐌🐌)

——————————————-