Arxiu d'etiquetes: FILMIN

… i quant no voltem… CINEMA A CAN VOLTAIRE – Juliol a Octubre 2014

Aquest estiu, tal com era d’esperar… poc cinema hem vist; en l’època de l’any que tens més temps lliure, curiosament no bé massa de gust tancar-te a un cinema o quedar-te a casa per veure una pel·lícula. Durant el mes de juliol, el culpable de tot va ser el Festival Grec 2014, i és que no vàrem parar ni una estoneta a casa; després vindria el viatge a Canadà durant 34 dies; viatjar !!!, el que mes ens apassiona en aquesta vida !!!

Fa temps que ja hem tornat a la vida rutinària del dia a dia, a la feina mati i tarda i l’endemà “santornemi”; ara que no podem viatjar, de nou intentem, com a mínim “Voltar” per les Arts escèniques i si algun dia no sortim, veure una pel·lícula a través del portal FILMIN i així aprofitem el nostre abonament anual.

Continua llegint

– Cinema – EL ÚLTIMO BAILARÍN DE MAO (***) – Filmin

per IMMA BARBA

Per un bon motiu divendres dia 16 no teníem cap activitat programada i ens vam animar a veure una pel.licula a través de Filmin (segons ells mateixos diuen: el mes gran catàleg de pel.licules on-line).
La pel-licula seleccionada va ser EL ULTIMO BAILARIN DE MAO.

És una pel·lícula de l’any 2009 que està basada en fets reals. En plena revolució cultural xina, Li Cunxin, als onze anys, va haver de deixar els seus, una família de camperols i va ser enviat a estudiar ballet a Pequín.

La pel·lícula ens relata com Li va superar l’adversitat, va descobrir i explorar les seves habilitats naturals i el seu gran talent com a ballarí clàssic i com després d’anys de duríssim aprenentatge, es va convertir en un dels millors ballarins del món.
Aclamat al principi com un heroi de la Xina comunista, va acabar sent acusat de traïció perquè, durant un intercanvi cultural amb Texas, es va enamorar d’una nord-americana i va intentar quedar-se als Estats Units.

És una pel·lícula que és crítica amb la irracionalitat del comunisme i del maoisme però al mateix temps ens mostra una critica moral del capitalisme.

No és una pel·lícula estereotipada i humanitza els personatges que ens presenta. Ens mostra l’art com a llenguatge universal i la casi impossibilitat de què una persona doni l’esquena als seus orígens, la seva família, el seu poble, les seves tradicions, a la fi, a la seva historia.

Continua llegint