Mentre començo a escriure aquesta crònica a la sala d’estar de casa, sona per l’equip de música, la veu del tenor Jonas kaufmann cantant la mateixa obra que ahir vàrem poder escoltar en directe al Gran Teatre del Liceu.
Jonas kaufmann (Munic, 10/07/1969) és potser ara mateix el tenor més desitjat de qualsevol teatre del món, i és que esta en el seu zenit per la seva veu amb tonalitats “fosques”, però capaç d’arribar a emetre totes les coloratures possibles amb la seva extraordinària veu. A mes la seva presencia física és agradable o més que agradable, quant el veiem interpretar qualsevol òpera en directe en els cinemes, on els plans curts li donen l’avantatge on altres tenors no poden aconseguir.
Tot i que ha cantat una gran varietat de papers, incloent-hi tant el repertori de Mozart com el de Wagner, és especialment conegut per les seves actuacions en papers de spinto, com Don José a Carmen, Cavaradossi a Tosca, Maurizio a Adriana Lecouvreur, i el paper protagonista de Don Carlos.
Ahir amb les entrades exhaurides des de feia molt de temps, per fi va arribar el dia de poder veure al millor tenor del món en directe, en la seva primera actuació al Liceu. No cal dir que hi havia una il·lusió immensa per tal d’assistir a aquest concert històric, i també unes expectatives per molta gent, entre ells jo mateix, segurament massa altes.
El programa de la nit, era la interpretació de WINTERREISE, op 89 de Franz Schubert.
Winterreise ( Viatge d’hivern ) es tracta d’un cicle de lieder compost per Franz Schubert, sobre poemes de Wilhelm Müller. És una de les obres que va compondre a l’últim any de la seva vida, i el conjunt de lieder que més va treballar. Al costat del cicle La bella molinera, representa la popular música de cambra al segle XIX, i són el màxim exponent del ” cicle de lieder “, gènere vocal que amb Schubert passa a les seves cotes més altes.