– Concert – JONAS KAUFMANN (***1/2) – Gran Teatre del Liceu – 28/03/2014

Mentre començo a escriure aquesta crònica a la sala d’estar de casa, sona per l’equip de música, la veu del tenor Jonas kaufmann cantant la mateixa obra que ahir vàrem poder escoltar en directe al Gran Teatre del Liceu.

JONAS KAUFMANN

Jonas kaufmann (Munic, 10/07/1969) és potser ara mateix el tenor més desitjat de qualsevol teatre del món, i és que esta en el seu zenit per la seva veu amb tonalitats “fosques”, però capaç d’arribar a emetre totes les coloratures possibles amb la seva extraordinària veu. A mes la seva presencia física és agradable o més que agradable, quant el veiem interpretar qualsevol òpera en directe en els cinemes, on els plans curts li donen l’avantatge on altres tenors no poden aconseguir.

JONAS KAUFMANN - Liceu1-imp

Tot i que ha cantat una gran varietat de papers, incloent-hi tant el repertori de Mozart com el de Wagner, és especialment conegut per les seves actuacions en papers de spinto, com Don José a Carmen, Cavaradossi a Tosca, Maurizio a Adriana Lecouvreur, i el paper protagonista de Don Carlos.

Ahir amb les entrades exhaurides des de feia molt de temps, per fi va arribar el dia de poder veure al millor tenor del món en directe, en la seva primera actuació al Liceu. No cal dir que hi havia una il·lusió immensa per tal d’assistir a aquest concert històric, i també unes expectatives per molta gent, entre ells jo mateix, segurament massa altes.

El programa de la nit, era la interpretació de WINTERREISE, op 89 de Franz Schubert.

Winterreise ( Viatge d’hivern ) es tracta d’un cicle de lieder compost per Franz Schubert, sobre poemes de Wilhelm Müller. És una de les obres que va compondre a l’últim any de la seva vida, i el conjunt de lieder que més va treballar. Al costat del cicle La bella molinera, representa la popular música de cambra al segle XIX, i són el màxim exponent del ” cicle de lieder “, gènere vocal que amb Schubert passa a les seves cotes més altes.

JONAS KAUFMANN - Liceu2-imp

No sóc massa coneixedor d’aquest tipus de música i sincerament intento evitar al màxim la meva assistència a concerts de lieder. Trobo molt maques algunes cançons e inclús puc arribar a vibrar al escoltar algunes d’elles….. tal com ara ho estic fent, assegut al meu sofà tot escrivint aquestes paraules; però malgrat la seva bellesa, que reconec….. el trobo massa tristot i la llengua alemanya que no conec, m’acaba allunyant d’aquest gènere.

El lied (pl. lieder, cançó, en alemany) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano. Va florir durant el Romanticisme, en el segle XIX, i va projectar-se durant la segona meitat del XX.
El terme lied té una llarga història, que va des de les cançons de trobadors del segle XII a través de les cançons populars i els himnes d’església fins a les cançons de protesta del segle XX.  Els compositors alemanys i austríacs havien escrit peces per a veu i piano abans però va ser l’esplendor de la literatura alemanya durant el Classicisme i el Romanticisme que va inspirar els compositors a posar música a la poesia i van fer créixer, així, el gènere conegut com a Lied.
Els inicis d’aquesta tradició es troben en les cançons de Mozart i Beethoven però va ser Schubert qui va saber trobar un bon equilibri entre lletra i música, una nova integració de la música en el sentit de les paraules. Schubert va escriure unes 600 cançons, algunes en seqüències o cicles de cançons, que expliquen una història.

Des de el meu punt de vista aquest gènere de música és per escoltar-lo en un lloc més íntim, on el piano i la veu la sents propera a tu. No crec que el Gran Teatre del Liceu sigui un lloc on puguis gaudir de tot el que et pot oferir…, ja que la llunyania dels espectadors no és cap al.licient a un gènere que de per si, és íntim fins al moll de l’os.

JONAS KAUFMANN - Liceu3-imp

Em va agradar… i algunes cançons moltíssim, però en conjunt no vaig gaudir el que m’esperava e inclús en algun moment em va entrar són, encara que per sort no em vaig adormir. Ara mateix, que continuo escoltant-lo a través de l’equip de música, la estic gaudint molt mes que en el propi concert en directe…. i això crec que no hauria de ser massa lògic.

Per resumir…. una nit històrica, que em va agradar molt viure i estar present a la sala,… amb una visió privilegiada, encara que llunyana. Crec que no em vaig perdre cap matís, perquè la seva veu arribava amb claredat fins al “cel” del 4art pis, però devies parar molta atenció per fer-ho bé.

Per sort el public d’ahir al Liceu, va estar en silenci tota l’estona, no va sonar cap mòbil i els estossecs no van ser especialment nombrosos tenint en compte la enorme quantitat de public assegut a la Sala. En alguns moments, els silencis van ser esgarrifadors perquè semblava talment que la gent deixava de respirar per solemnitzar el moment.

El gran JONAS KAUFMANN, va triomfar i no és per menys; va donar tot el podia donar i mes, però potser el programa no era el més adequat per un Teatre tan gran com és el Gran Teatre del Liceu. Molts aplaudiments i bravos….. que van durar forces minuts; malgrat aixó KAUFMANN no va voler fer ni tan sols un bis….. suposo que va creure que no lligaria una ària o dues d’òpera amb el programa ja cantat.

________________________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 150 € a 8,50 € – ( fora d’abonament 24 € )
________________________________________________________________________________
Cargols escoltan a  JONAS KAUFMANN

Cargols escoltan a JONAS KAUFMANN

 

 

6 pensaments sobre “– Concert – JONAS KAUFMANN (***1/2) – Gran Teatre del Liceu – 28/03/2014

  1. Neus Mònico

    La nostra valoració ha estat de 8; perquè tot i que ens va agradar moltíssim, esperàvem gaudir molt més de la potencia de la seva veu ; però el repertori que ens va oferir, de Franz Shubert, (“Bona nit”, ”El Penell”, ”Mirada enrere”, ”Descans”, ”Darrera esperança”, …), va ser agradablement dolç i relaxant; fins hi tot en Lluís es va arribar a dormir…..i no va ser l’únic, darrera nostre n’ hi havia un altre que estaba al setè cel.
    (També s’ha de dir que al quart pis hi feia molta calor).
    Però el que realment m’ha fet restar un parell de punts ,ha estat que com va dir en Lluís ens ha faltat el “xupito” de regal, es a dir, després de sortir a saludar com a mínim unes cinc o sis vegades, no ens va regalar amb cap bis.
    Un lleig per al públic que vam omplir el teatre i no vam deixar d’aplaudir durant més de deu minuts.

    Per cert, en el nostre cas ,darrera nostre va sonar un mòbil. Ningú es va moure….
    I pel que fa als estossecs, la gent va ser molt respectuosa i s’aguantaven a fer-ho durant les pauses, però tot hi això hi va haver moltes es bufades de gent impertinent, que pel que es veu no estossegant mai.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Avui he gaudit molt mes de la seva veu, que ahir en el propi concert. Com ja he explicat a la meva crònica, em va agradar força tot i que els lieder no m’han atret mai gaire.

      El fet de què no fes cap bis, crec que no deuria, des de el meu punt de vista, fer variar ni en positiu ni en negatiu una valoració d’un concert, que a banda de què ens agrades més o menys, es te que reconeixer que per Barcelona va ser un concert històric.

      Gràcies per comentar Neus

      M'agrada

      Respon
  2. josep

    No ho acabo d’entendre, jo des de fa un any coneixia el que cantaria el Sr. Kaufmann i tot i que m’ho vaig preparar escoltant varies vegades el disc, haig de dir que definitivament el lied no m’agrada, però això es culpa meva no de Kaufmann que ho va fer meravellosament. De cara a properes temporades, ho tinc molt clar amb els concerts de lied, a menys que entrin en el meu abonament.
    Una abraçada

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Quan nosaltres vàrem comprar les entrades ara fa un any no sabíem quin programa escolliria Jonas kaufmann…. i si ja estava anunciat, nosaltres no ens vàrem assabentar. De totes maneres, ja et dic que si ho haguéssim sabut, també les hauríem comprat, perquè el que ens atreia més de tot és escoltar i veure per primer cop en directe al millor tenor del món.

      No he dit en cap moment que kaufmann ho fes malament… tot al contrari. Per això mateix avui dissabte hem comprat el disc per iTunes per poder escoltar-lo amb tranquil·litat e intentar entrar en l’ànima dels lieder que ahir al ser el primer cop en escoltar-los no vàrem saber apreciar-los com cal.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  3. Xavier C.

    En general el públic va seguir l´espectable amb atenció, però va haver-hi també una mica de tot. Jo tenia a la meva dreta un senyor juganer que va acabar llençant-se el programa de mà per sobre el cap 😉 No haurien de deixar entrar qualsevol! 😆 🙂 😆

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Si, efectivament, ja vaig veure el paio que tenies com a veí i la veritat és que no tenia massa bona pinta; en realitat crec que el conec una mica… i a vegades no crec que toqui massa.

      Estic d’acord amb tu… hauria d’haver-hi una mena de filtre per no deixar entrar al Liceu segons quins espècimens.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.