RdP – CAVALLERIA RUSTICANA i PAGLIACCI (temp. 19/20 – RdP nº 021)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimecres vaig poder assistir a una roda de premsa al Gran Teatre del Liceu i a la tarda a un dels assajos (encara sense orquestra), de les dues òperes que es podran veure a partir de la setmana vinent.
Els dos títols més emblemàtics del verisme, CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACCI de Ruggero Leoncavallo, arriben al Gran Teatre del Liceu del 5 al 22 de desembre després de guanyar el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic de 2016.
Un dels directors d’escena més reclamats del moment, Damiano Michieletto, signa aquesta producció enlluernadora que ha deixat empremta en el públic de la Royal Opera House i que ara arriba a Barcelona sota la batuta de Henrik Nánási i amb la participació de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, que a banda de comptar aquest cop amb 85 membres, també s’acompanyarà del conjunt VEUS – Cor infantil Amics de la Unió.
Un dels cantants més carismàtics i precisos d’aquest segle, el tenor Roberto Alagna, torna al Liceu després de sis anys d’absència per enfrontar-se a un autèntic tour de force: cantar en una mateixa sessió els rols protagonistes de Turiddu i Canio.
També retornen al Teatre, veus de primer nivell internacional com les del tenor argentí Marcelo Álvarez en el rol de Canio, o la de la soprano polonesa Aleksandra Kurzak en el rol de Nedda. Aquest doble programa també serà una oportunitat per escoltar per primer cop a Barcelona les veus de dues de les més demandades sopranos del moment, Elena Pankratova i Oksana Dyka, que s’alternaran en el rol de Santuzza.
Altres noms destacats del panorama internacional com Teodor Ilincai, Martin Muehle, Gabriele Viviani, Àngel Òdena o Mercedes Gancedo, entre d’altres, completen el repartiment.
La tradició ha establert que, als teatres, Cavalleria rusticana i Pagliacci es representin seguides. Damiano Michieletto ha volgut anar més enllà i entrellaçar-les “com si fossin dos capítols d’una mateixa història”, de tal forma que inclús veiem personatges de Pagliacci apareixent dins la trama de Cavalleria rusticana o personatges d’aquesta última encara voltant per l’escenari mentre comença la segona òpera. Michieletto troba molts punts en comú entre ambdós títols: des de la localització, el sud d’Itàlia, fins a “la gelosia, l’assassinat, la venjança, la religió, la presència del cor, la veu desplegada i apassionada...”.