– 059 – R. de premsa – CAVALLERIA RUSTICANA i PAGLIACCI – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – RdP 021) – 2019.11.27

RdP – CAVALLERIA RUSTICANA i PAGLIACCI (temp. 19/20 – RdP nº 021)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dimecres vaig poder assistir a una roda de premsa al Gran Teatre del Liceu i a la tarda a un dels assajos (encara sense orquestra), de les dues òperes que es podran veure a partir de la setmana vinent.

Els dos títols més emblemàtics del verisme, CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACCI de Ruggero Leoncavallo, arriben al Gran Teatre del Liceu del 5 al 22 de desembre després de guanyar el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic de 2016.

Un dels directors d’escena més reclamats del moment, Damiano Michieletto, signa aquesta producció enlluernadora que ha deixat empremta en el públic de la Royal Opera House i que ara arriba a Barcelona sota la batuta de Henrik Nánási i amb la participació de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu, que a banda de comptar aquest cop amb 85 membres, també s’acompanyarà del conjunt VEUS – Cor infantil Amics de la Unió.

Un dels cantants més carismàtics i precisos d’aquest segle, el tenor Roberto Alagna, torna al Liceu després de sis anys d’absència per enfrontar-se a un autèntic tour de force: cantar en una mateixa sessió els rols protagonistes de Turiddu i Canio.

També retornen al Teatre, veus de primer nivell internacional com les del tenor argentí Marcelo Álvarez en el rol de Canio, o la de la soprano polonesa Aleksandra Kurzak en el rol de Nedda. Aquest doble programa també serà una oportunitat per escoltar per primer cop a Barcelona les veus de dues de les més demandades sopranos del moment, Elena Pankratova Oksana Dyka, que s’alternaran en el rol de Santuzza.

Altres noms destacats del panorama internacional com Teodor Ilincai, Martin Muehle, Gabriele Viviani, Àngel Òdena o Mercedes Gancedo, entre d’altres, completen el repartiment.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La tradició ha establert que, als teatres, Cavalleria rusticana Pagliacci es representin seguides. Damiano Michieletto ha volgut anar més enllà i entrellaçar-lescom si fossin dos capítols d’una mateixa història”, de tal forma que inclús veiem personatges de Pagliacci apareixent dins la trama de Cavalleria rusticana o personatges d’aquesta última encara voltant per l’escenari mentre comença la segona òpera. Michieletto troba molts punts en comú entre ambdós títols: des de la localització, el sud d’Itàlia, fins a “la gelosia, l’assassinat, la venjança, la religió, la presència del cor, la veu desplegada i apassionada...”.

Pagliacci és la història d’una companyia de còmics que va pels pobles del sud d’Itàlia, amb una infidelitat descoberta per atzar que acaba en un dolorós assassinat damunt l’escenari, mentre que Cavalleria rusticana és una altra història d’infidelitats darrere la densa ombra moral de la religió que acaba amb un duel d’honor a ganivetades.

El director musical Henrik Nánási afronta dues obres amb introduccions sublims, intermezzi memorables, duets grandiosos i almenys una ària esplèndida per òpera.

De Cavalleria rusticana destaquen especialment el duet de tenor i soprano interpretat per Turiddu i Santuzza en el primer acte, “Ah! Lo vedi”, l’autèntic clímax de l’òpera, o també l’intermezzo, el fragment més popular. A Pagliacci els moments més memorables són sens dubte el pròleg “Si può? Si può?” i l’ària de Canio “Vesti la giubba”, una de les àries més conegudes de tot el repertori.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de l’assaig – 27 novembre 2019

Cavalleria rusticana és una òpera en un acte amb música de Pietro Mascagni i llibret de Giovanni Targioni i Guido Menasci. Es va estrenar per primer cop el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma. A Barcelona arribaria un any més tard, el 9 de maig de 1891, al Liceu, on s’ha representat un total de 107 vegades, essent la darrera el 20 d’abril de 2011.

Pagliacci és una òpera en dos actes amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo que es va estrenar el 21 de maig de 1892 al Teatro Dal Verme de Milà. Tres anys més tard arribaria a Barcelona, també al Liceu, el 25 de gener de 1895, on s’ha representat 104 cops.

Us deixo com de costum, l’àudio de la presentació …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.