No vull deixar de publicar la crònica del concert de l’OBC de la setmana passada, per molt endarrerida que aquesta sigui i que la nostra malaltissa afició teatral l’havia deixat a l’espera de publicar al blog Voltaire.

El programa del diumenge passat va ser força interessant:

1 – Joan MAGRANÉ (Reus 1988)

…SECRETA DESOLACIÓN…  (🐌🐌🐌)  1a audició Obra guanyadora del Premi Reina Sofía de Composició 2014

El mateix autor ens va explicar el que volia expressar en el moment que la va compondre i vàrem posar els 5 sentits per apreciar aquesta música que per nosaltres no deixa de ser difícil i que molt bé podria servir com a banda sonora d’una pel·lícula on la desolació d’un paisatge erm, sortiria molt recolzat per aquesta composició. Jo, mentre l’escoltava, em vaig imaginar el paisatge que vàrem conèixer fa 2 estius al parc Nacional de DEATH VALLEY als Estats Units, en una jornada màgica.

La peça està inspirada en el poema Serán ceniza…, d’Ángel Valente, i els seus versos inicials, «Cruzo un desierto y su secreta desolación sin nombre», evoquen en l’autor un paisatge àrid i dur davant un horitzó infinit, imatge que es plasma en una música d’una gran riquesa tímbrica que sembla sobrevolar aquesta planícia desèrtica fins a diluir-se en la llunyania.

Continua llegint →