Arxiu d'etiquetes: Dmitri Dmítrievitx XOSTAKÓVITX

– Concert de l’OBC – SIMFONIA DEL NOU MÓN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.10.15  (temp. 17/18 – espectacle nº 68)

Concert de l’OBC – SIMFONIA DEL NOU MÓN – (temp. 17/18 – espectacle nº 68)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La veritat és que en teníem moltes ganes de tornar a escoltar un concert de l’OBC, ja que l’última vegada va ser al mes de maig; cinc llargs mesos sense poder assistir als concerts de l’orquestra a la que estem abonats des de fa molts anys. Malgrat que l’1 d’Octubre ens tocava el concert inaugural d’aquesta temporada, però per raons evidents vàrem desistir per tal de poder fer cua al nostre col·legi electoral.

Un concert que com veieu per la qualificació cargolaire, no ens ha defraudat en absolut i ens ha fet vibrar molt especialment en la interpretació d’aquesta Simfonia de Dvořák.

El programa del concert va ser el següent:

1 – WITOLD LUTOSLAWSKI (Varsòvia 1913 – 1994) –

Mala Suita (Petita suite) 1a audició (🐌🐌🐌)

Un compositor polonès que nosaltres desconeixíem fins ara; sembla que es va destacar per utilitzar la tècnica del dodecafonisme fent servir elements aleatoris, però el que hem escoltat ens ha semblat molt melòdic i gens trencador amb el tipus de música a la que estem acostumats. Podem dir que ens ha sorprès molt favorablement.

2 – DMITRI DMITRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Concert núm. 2 en Fa major per a piano i orquestra, op. 102 (🐌🐌🐌🐌)

Xostakóvitx va regalar-li al seu fill Maxim un Concert per a piano, ni més ni menys. La criatura (que ja tenia 19 anys) el va estrenar a Moscou fa exactament 60 anys i des d’aleshores és una obra directament relacionada amb la joventut, l’alegria i les ganes d’encarar el futur amb optimisme.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En aquesta peça musical el que ens ha sorprès més, ha estat la seva interpretació a càrrec del jove pianista rus Denis Kozhukhin, de tan sols 31 anys, que ha deixat als espectadors estabornits i fascinats per la seva perfecta tècnica, el que ha obligat a regalar-nos un parell de bisos mes.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (22) – LA TRETZENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+ 🐚) – 20/03/2016

Malgrat que ja fa forces dies d’aquest concert que es va realitzar abans de Setmana Santa, no he volgut deixar de fer una ressenya per deixar constància.

Una nova oportunitat de veure dirigir al director titular Kazushi Ono, que aquesta primera temporada s’ha pogut veure realment molt poc.

Concert OBC - la 13a de Xostakovitx - 1

1 – WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)

Simfonia núm. 39 en Mi bemoll major, KV 543 (🐌🐌🐌)

A l’estiu del 1788, Mozart va compondre ràpidament tres simfonies. Durant anys es va pensar que Mozart no havia pogut escoltar cap de les tres simfonies en vida. Fins i tot el musicòleg Alfred Einstein creia que era lògic, ja que les havia concebut, deia, com una «apel·lació a l’eternitat». Possiblement es van tocar més d’una vegada en presència del compositor. No en va els manuscrits són plens de correccions, rastre habitual d’un autor que solia revisar en profunditat les seves obres després de l’estrena, sovint quan en preparava la segona interpretació.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (4) – EL VIOLONCEL D’ALISA WEILERSTEIN i la CINQUENA DE BEETHOVEN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori 18/10/2015

No vull deixar de publicar la crònica del concert de l’OBC de la setmana passada, per molt endarrerida que aquesta sigui i que la nostra malaltissa afició teatral l’havia deixat a l’espera de publicar al blog Voltaire.

El programa del diumenge passat va ser força interessant:

1 – Joan MAGRANÉ (Reus 1988)

…SECRETA DESOLACIÓN…  (🐌🐌🐌)  1a audició Obra guanyadora del Premi Reina Sofía de Composició 2014

El mateix autor ens va explicar el que volia expressar en el moment que la va compondre i vàrem posar els 5 sentits per apreciar aquesta música que per nosaltres no deixa de ser difícil i que molt bé podria servir com a banda sonora d’una pel·lícula on la desolació d’un paisatge erm, sortiria molt recolzat per aquesta composició. Jo, mentre l’escoltava, em vaig imaginar el paisatge que vàrem conèixer fa 2 estius al parc Nacional de DEATH VALLEY als Estats Units, en una jornada màgica.

Concert de l'OBC - 18-10-2015 - - 1-imp

La peça està inspirada en el poema Serán ceniza…, d’Ángel Valente, i els seus versos inicials, «Cruzo un desierto y su secreta desolación sin nombre», evoquen en l’autor un paisatge àrid i dur davant un horitzó infinit, imatge que es plasma en una música d’una gran riquesa tímbrica que sembla sobrevolar aquesta planícia desèrtica fins a diluir-se en la llunyania.

Continua llegint