Concert de l’OBC – SIMFONIA DEL NOU MÓN – (temp. 17/18 – espectacle nº 68)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La veritat és que en teníem moltes ganes de tornar a escoltar un concert de l’OBC, ja que l’última vegada va ser al mes de maig; cinc llargs mesos sense poder assistir als concerts de l’orquestra a la que estem abonats des de fa molts anys. Malgrat que l’1 d’Octubre ens tocava el concert inaugural d’aquesta temporada, però per raons evidents vàrem desistir per tal de poder fer cua al nostre col·legi electoral.
Un concert que com veieu per la qualificació cargolaire, no ens ha defraudat en absolut i ens ha fet vibrar molt especialment en la interpretació d’aquesta Simfonia de Dvořák.
El programa del concert va ser el següent:
1 – WITOLD LUTOSLAWSKI (Varsòvia 1913 – 1994) –
Mala Suita (Petita suite) 1a audició (🐌🐌🐌)
Un compositor polonès que nosaltres desconeixíem fins ara; sembla que es va destacar per utilitzar la tècnica del dodecafonisme fent servir elements aleatoris, però el que hem escoltat ens ha semblat molt melòdic i gens trencador amb el tipus de música a la que estem acostumats. Podem dir que ens ha sorprès molt favorablement.
2 – DMITRI DMITRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)
Concert núm. 2 en Fa major per a piano i orquestra, op. 102 (🐌🐌🐌🐌)
Xostakóvitx va regalar-li al seu fill Maxim un Concert per a piano, ni més ni menys. La criatura (que ja tenia 19 anys) el va estrenar a Moscou fa exactament 60 anys i des d’aleshores és una obra directament relacionada amb la joventut, l’alegria i les ganes d’encarar el futur amb optimisme.
En aquesta peça musical el que ens ha sorprès més, ha estat la seva interpretació a càrrec del jove pianista rus Denis Kozhukhin, de tan sols 31 anys, que ha deixat als espectadors estabornits i fascinats per la seva perfecta tècnica, el que ha obligat a regalar-nos un parell de bisos mes.
