TELL ME ON A SUNDAY (Diga-m’ho en diumege) –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
No estava anunciat al vestíbul del Versus Teatre, que ahir no actuaria la principal i única intèrpret vocal d’aquest petit musical. En veure al programa de mà que cabia la possibilitat que actues una cantant “cover”, se’ns va ocórrer preguntar a la persona que es cuida de la taquilla …. i així ens vam assabentar que no veuríem pas a Lu Fabré, de la que havíem sentit forces elogis a les xarxes socials. Potser això no ens va predisposar gaire a gaudir de ple d’aquest espectacle.
Un musical amb música d’Andrew Lloyd Webber i lletres de Don Black, que en un sol acte explica la història d’una noia anglesa que viatja als Estats Units buscant l’amor. Les seves aventures amoroses comencen a Nova York, passant per Hollywood i finalment retornant a Manhattan.
La noia apareix tancada entre les quatre parets de l’àmbit domèstic i nosaltres coneixerem els seus fracassos amb els homes que passen per la seva vida. Enamorament, il·lusió, desengany i ruptura.
La protagonista d’aquesta història, rep una decepció rere un altre, la parella que l’ha estat enganyant quan viu a New York, el productor Sheldon Bloom amb qui es trasllada a Los Angeles, més preocupat de la seva carrera que de la seva relació personal i que la utilitza com a noia trofeu. De nou a Manhattan, un home molt més jove que ella que viatja molt i aprofita els viatges per tenir altres aventures, i finalment la seva relació amb un home casat i pare d’una filla que li promet que abandonarà la seva dona.
Enfadada amb ella mateixa per la seva dependència emocional i la seva necessitat de viure en parella, decidirà després d’aquesta nova decepció lluitar per esdevenir una dona independent i deslliurar-se de les visites d’amigues missatgeres de les traïcions.
El Versus Teatre ha decidit programar aquesta peça durant l’estiu i el director va escollir a l’actriu i cantant Lu Fabrés per interpretar l’únic personatge de la peça, el de la noia.
Un musical dirigit per Ferran Giu i adaptat al català per Marc Gomez.