Arxiu d'etiquetes: Versus Teatre

– Teatre – MARIA ANTONIETA (🐌🐌) – Versus Teatre – 2018.03.27 (temp. 17/18 – espectacle nº 231)

MARIA ANTONIETA (temp. 17/18 – espec. nº 231)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

En el dia Mundial del Teatre vam optar per anar a veure MARIA ANTONIETA, una proposta trencadora basada en la biografia escrita per Stefan Zweig i en les cartes originals entre María Antonieta i la seva família.

Una proposta programada dins del cicle “Dones en escena” que ha organitzat la Versus Teatre i que ha estat format per quatre espectacles protagonitzats per dones, peces uni-personals de llenguatges i temàtiques ben diferents, on la visió femenina és el factor comú. “Historia de una reventada argentina” que vàrem veure aquest febrer, “Auténtica”, “Lampedusa Beach” i “María Antonieta”.

MARÍA ANTONIETA amb dramatúrgia d’Analía Puentes i Camilo Zaffora és una peça creada dins del cicle de formació de Laboratorio Teatro, un espai de creació que a nosaltres ens té literalment “el cor robat”. Està dirigida per Jessica Walker i interpretada per l’actriu Analía Puentes.

Una encarnació delirant d’un personatge víctima de la Revolució Francesa, quinzena i penúltima filla de l’emperador austríac Francisco I i de l’emperadriu Maria Teresa, va ser casada amb 14 anys amb l’hereu al tron de França. Un matrimoni polític destinat a unir els Borbons i els Habsburg, les dues famílies més antigues de la monarquia europea.

Continua llegint →

– Teatre – HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (🐌🐌) – Versus Teatre – 2018.02.04 (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

Deixa un comentari

HISTORIA DE UNA REVENTADA ARGENTINA (temp. 17/18 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir diumenge a la tarda, malgrat la pluja, ens vam apropar al Versus Teatre atrets per dues coses, el director i l’actriu de la proposta.

Es tracta de la peça HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA que amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpreta l’actriu Ailin Migliora dirigida per Daniel J.Meyer.

Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul.

This slideshow requires JavaScript.

En HISTORIA DE UNA REBENTADA ARGENTINA “La Lola Migliora” decideix explicar la seva història personal i un munt d’anècdotes d’argentina rebentada, absurdes i políticament incorrectes.

Continua llegint →

– Teatre Musical – NOMÉS 3 DIES, El Musical (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 2018.01.06 (temp. 17/18 – espectacle nº 155)

2 respostes

NOMÉS 3 DIES (temp. 17/18 – espectacle nº 155)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Finalment ahir dia de Reis vam poder anar a veure aquest musical de petit format, NOMÉS 3 DIES, que ja en la roda de premsa ens va donar molt bones sensacions.

Un musical que, en acabar la representació d’ahir, automàticament ens vam mirar i sense dir-nos cap paraula, el vàrem qualificar com absolutament deliciós.

Un espectacle que amb molta sensibilitat aborda el tema de la mort, la por de l’oblit i la necessitat humana de deixar petjada, per ser recordats.

I si només tens 3 dies per fer tot allò que no has fet fins ara?

NOMÉS 3 DIES, El Musical, està dirigit per Victòria Boixadera i coreografiat mil·limètricament per Raül Perales.

Només 3 actors a escena, l’Edgar, el protagonista, interpretat per Marcel Clement qui també ha escrit la dramatúrgia. L’editora, interpretat per Anna Mestre, i la Mort, paper interpretat per Tasio Acezat. Tres interpretacions i tres veus extraordinàries.

Una quarta persona a escena, Mateu Bauça, el compositor musical de la peça que l’interpreta al piano. Una música extraordinària que ens ha captivat des de la primera nota.

Un text amb moltes capes, que ens recorda que el temps és limitat i que cal perseguir i fer realitat els somnis, perquè la mort no avisa, i en qualsevol moment la vida pot acabar.

L’Edgar és escriptor. Un escriptor que no escriu, que no es mou.

L’Edgar és escriptor. Un escriptor que rep sobtadament la visita de la mort. I aquesta li dóna tres dies. Tres dies per aprendre a viure. A aprofitar el temps. A prendre decisions.

Continua llegint →

– Roda de premsa NOMÉS 3 DIES, El Musical – Versus Teatre – 2017.12.12 (temp. 17/18 – RdP 046)

2 respostes

Roda de premsa NOMÉS 3 DIES, El Musical – (temp. 17/18 – RdP nº 46)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir dimarts al matí dues rodes de premsa seguides.

La primera al Versus Teatre per presentar un nou Musical de petit format, amb el títol de NOMÉS 3 DIES, El Musical, en el que participen només 3 actors i un pianista interpretant la música en directe.

Un espectacle apte per tots els públics, malgrat que aborda el tema de la mort, però també la por de l’oblit i la necessitat de deixar petjada del que som i del que hem fet abans de deixar aquest món. Una tragicomèdia que en segon pla també vol ser una crítica del tractament actual de la cultura, especialment al que fa a les dificultats que tenen avui en dia els artistes emergents.

La obra de teatre beu del simbolisme i també del surrealisme, creant una necessària distància amb la realitat per poder propiciar la personificació del personatge de la mort, amb una bis força còmica i entranyable, que tracta aquest personatge com un bon treballador que vol fer bé la seva feina, però que al mateix temps es força humà.

Aquesta és la història de la mort sobtada de l’Edgar, un jove escriptor frustrat de 30 anys, al que un bon dia rep la visita de la Mort que es cola per la finestra de la seva habitació; malgrat la incredulitat inicial de l’Edgar, la Mort l’informa que ha arribat la seva hora i que se l’ha d’emportar el més enllà, però l’escriptor fa mans i mànigues per convèncer a la seva visita per tal que li deixi en pau tres dies més, per poder acabar la novel·la que està escrivint i que justifiqui la seva existència. La Mort accepta i li facilita el contacte amb una editora perquè pugui publicar la seva obra pòstuma.

Continua llegint →

– Teatre Musical (324) – TELL ME ON A SUNDAY (Diga-m’ho en diumege) (🐌🐌) – Versus Teatre – 02.08.2017

3 respostes

TELL ME ON A SUNDAY (Diga-m’ho en diumege) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

No estava anunciat al vestíbul del Versus Teatre, que ahir no actuaria la principal i única intèrpret vocal d’aquest petit musical. En veure al programa de mà que cabia la possibilitat que actues una cantant “cover”, se’ns va ocórrer preguntar a la persona que es cuida de la taquilla …. i així ens vam assabentar que no veuríem pas a Lu Fabré, de la que havíem sentit forces elogis a les xarxes socials. Potser això no ens va predisposar gaire a gaudir de ple d’aquest espectacle.

Un musical amb música d’Andrew Lloyd Webber i lletres de Don Black, que en un sol acte explica la història d’una noia anglesa que viatja als Estats Units buscant l’amor. Les seves aventures amoroses comencen a Nova York, passant per Hollywood i finalment retornant a Manhattan.

La noia apareix tancada entre les quatre parets de l’àmbit domèstic i nosaltres coneixerem els seus fracassos amb els homes que passen per la seva vida. Enamorament, il·lusió, desengany i ruptura.

La protagonista d’aquesta història, rep una decepció rere un altre, la parella que l’ha estat enganyant quan viu a New York, el productor Sheldon Bloom amb qui es trasllada a Los Angeles, més preocupat de la seva carrera que de la seva relació personal i que la utilitza com a noia trofeu. De nou a Manhattan, un home molt més jove que ella que viatja molt i aprofita els viatges per tenir altres aventures, i finalment la seva relació amb un home casat i pare d’una filla que li promet que abandonarà la seva dona.

Enfadada amb ella mateixa per la seva dependència emocional i la seva necessitat de viure en parella, decidirà després d’aquesta nova decepció lluitar per esdevenir una dona independent i deslliurar-se de les visites d’amigues missatgeres de les traïcions.

El Versus Teatre ha decidit programar aquesta peça durant l’estiu i el director va escollir a l’actriu i cantant Lu Fabrés per interpretar l’únic personatge de la peça, el de la noia.

Un musical dirigit per Ferran Giu i adaptat al català per Marc Gomez.

Continua llegint →

– Teatre (279) – UN RECUERDO DE AVIGNON (🐌🐌🐌+🐚) – Versus Teatre – 13.05.2017

Deixa un comentari

UN RECUERDO DE AVIGNON –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Quasi ens perdem aquesta proposta i haguera estat una llastima perquè ha suposat una grata sorpresa.

Tres personatges, dues històries, realitat i ficció. Teatre dins del teatre.

Una sala d’assaig i dues actrius (Asunción Sanz i Celia Vioque) assajant una escena del drama històric que han d’estrenar en uns dies. El director (Moncho Sánchez-Diezma) fa acotacions i comenten de demanar a l’escriptor canvis en els diàlegs. Vestuari i escenografia encara a mig muntar. Les actrius no estan gaire d’acord en la forma d’encarar una escena. A la ficció són mare i filla i acaben de matar a l’home que les tenia esclavitzades i s’anava al llit amb les dues.

Però les dues actrius són també mare i filla en la vida real i competeixen per un paper en una pel·lícula. La mare no pot suportar que la seva filla acabi sent més reconeguda que ella, que és una gran actriu, una de les millors. A la vida real també competeixen per un mateix home, el director de la proposta teatral que estàn preparant.

Tres actores, tres historias, tres vidas…

Dos espacios, dos lugares, dos mundos….

Una peça que és un joc de miralls on acabes dubtant del que és real i el que és representació, un triangle amorós carregat de conflictes amb un text que ens ajuda o ens confon barrejant de forma continuada la realitat i la ficció.

Continua llegint →

– Teatre (200) – 4 MINUTS, 12 SEGONS (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 02.03.2017

Deixa un comentari

4 MINUTS, 12 SEGONS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

A Voltar i Voltar estem molt contents, perquè amb aquest títol tan numèric, arribem a les 200 propostes escèniques d’aquesta temporada, que hem tingut la sort de veure i també de valorar en aquest espai, durant els 6 mesos que portem de temporada.

________________

L’amor incondicional fa que de vegades pensis que coneixes perfectament a les persones amb les quals convius, sigui la parella o els fills.

L’amor incondicional és capaç de perdonar i justificar l’injustificable.

L’amor incondicional fa que de vegades creguis el que vols creure i no el que realment estàs veient.

L’amor dels pares és capaç de minimitzar un error dels fills, és capaç de perdonar i justificar-ho tot, és sens dubte l’amor més incondicional.

En Jack és el fill de la parella protagonista, l’ha apallissat el germà de la seva ex-xicota i els pares intenten entendre el perquè. Sembla que l’origen de tot plegat és un vídeo penjat a Internet, un vídeo de contingut sexual, on ell està amb la seva xicota, la Cara (Judith Aguilar). Jack és el personatge absent que no està mai a l’escenari i són els seus pares, Di (Silvia Sabaté) i David (Jordi Cadellans) qui parlen de la situació i intenten trobar solucions al que ells consideren un error a la vegada que, de mica en mica, van descobrint l’autèntica personalitat del seu fill.

Di i David han dedicat les seves vides a donar al seu fill totes les oportunitats que ells mai van tenir. El noi és intel·ligent i extravertit i té un brillant futur al davant. Intenten per tots els mitjans que aquest “error” no destrossi aquest prometedor futur.

A mesura que avança l’obra, Di i David comencen a dubtar de tot el que han construït, del millor amic del seu fill, en Nick (Carles Pulido), de la Cara, del seu fill i d’ells mateixos tal com manifesta la Di en diverses ocasions: “Jo fins ara sabia quan deies mentides, només em calia mirar-te als ulls“.

Continua llegint →

– Teatre (147) – A CADA REY SU MERECIDO (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 03.01.2017

3 respostes

A CADA REY SU MERECIDO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dia 3 era nit d’estrena al Versus Teatre amb aquesta proposta escrita per Felix Hèrzog, una nova producció de Laboina Produccions de la que hem vist els dos darrers espectacles “Cloaca” i “La Peixera”.

Laboina Produccions és una petita productora de Barcelona creada en 2015 i especialitzada en projectes relacionats amb les arts creatives i visuals. Desenvolupen la seva activitat en els camps del teatre, del cinema i de la publicitat.

A CADA REY SU MERECIDO és una obra escrita en castellà i està dirigida novament per Òscar Molina amb un repartiment format pel mateix Hèrzog, per Julio Alonso i per David Solans que per nosaltres ha estat un gran descobriment en el món teatral, ja que, de fet, només l’havíem vist treballar a través de la pantalla a la sèrie de Merlí i a la pel·lícula Fill de Caín.

Julio Alonso és nascut a Salamanca i viu entre Barcelona i Madrid on és conegut i reconegut en el món de les arts escèniques i al que nosaltres havíem vist treballar a la sèrie Nit i Dia. En un primer moment el vam trobar una mica sobreactuat en l’escena quan va begut, però a mesura que va avançar la representació, hem de dir que la seva actuació ens va captivar.

De l’autor i actor Felix Hérzog no en teníem referencies i ens ha agradat molt tant com a dramaturg amb un text colpidor dels que fan reflexionar i t’emportis “deures” a casa, com per la seva convincent interpretació del personatge de Agatón, el germà gran.

Una posada en escena magnífica amb un gran tractament de la il·luminació que aconsegueix transmetre l’angoixa de viure en un entorn en guerra i on la malfiança, la precarietat i la por són la base de tot.

Continua llegint →

– Teatre – LA PEIXERA (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 29/04/2016

Deixa un comentari

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré “L’efecte 2000” escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com “LA PEIXERA“.

Toni Cabré (Mataró, 1957) és un dramaturg i guionista català conegut pels seus treballs teatrals, molt sovint vinculats a la tecnologia, que l’ha fascinat des de sempre, i potser una de les raons importants és que la seva professió està lligada a la informàtica. Ha estat també guionista de conegudes sèries de TV-3 com “Laberint d’Ombres” o “La Riera”.

“LA PEIXERA” l’interpreten Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé, Jaume Casals i Òscar Molina. La direcció de l’espectacle és també de l’Òscar Molina, qui també és l’autor de l’escenografia i de l’espai escènic, juntament amb Jofre Blesa.

“LA PEIXERA” compta amb la música de la banda Malacara & Wilson, composta expressament per a l’espectacle. Aprofitem per anar divendres per gaudir de la mitja hora prèvia de música en directe que ofereix Malacara & Wilson tots els divendres i dissabtes.

Continua llegint →

– Roda de premsa de LA PEIXERA – Versus Teatre – 20/04/2016

Deixa un comentari

Aquest matí he estat convidat a assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral que es podrà veure a partir del 27 d’abril al Versus Teatre.

Es tracta de LA PEIXERA, un text escrit ja fa gairebé 19 anys pel dramaturg Toni Cabré, que va ser guanyador del premi Ciutat d’Alcoi, sota el nom “L’efecte 2000” i que va ser publicat a la tristament desapareguda col·lecció “El Galliner” d’Edicions 62, l’any 2000. No obstant això, fa uns 3 o 4 anys el seu autor va revisitar el text i segons les seves paraules “el va pentinar” per tal d’agilitzar una mica els seus diàlegs.

Malgrat que aquest text ha estat premiat i va estar força reconegut en el seu dia, malauradament mai s’havia estrenat professionalment. L’autor ens comenta que ell no es considera pas un escriptor i si en canvi un dramaturg o autor teatral; afirma que ell contínuament escriu i no pensa mai, si l’obra en què està treballant tindrà o no sortida posteriorment per poder-se representar en una sala de Teatre… si ho fes, potser buscaria agradar el més possible perquè fossin representades… potser llavors les faria més comercials; escriu el que li agrada en cada moment i no vol estar pensant en què després s’haurà o no de representar, com si fos una obra d’encàrrec.

Continua llegint →