Ahir dimecres 10 d’abril, vam fer cap al Teatre Goya per veure l’òpera prima de Susanna Garachana, com a autora teatral, EL FAVOR, que dirigeix Xavier Ricart.

Susanna Garachana (Barcelona, 1973), és una actriu consolidada a la qual nosaltres hem vist treballar en moltes ocasions, majoritàriament comèdies i en papers no protagonistes, tant al teatre com a sèries de televisió, l’última que hem vist ha estat al desembre del 2.023 a “UNA BUTACA AL POL NORD” a la Sala Flyhard (podeu llegir la ressenya clicant sobre el títol).

Ara ha decidit fer el salt a la dramatúrgia i ho ha fet amb un text que és més que una comèdia, centrada en una conversa entre quatre homes. “Escric des del tarannà de l’humor català que ens fa únics“. La paternitat, l’honestedat i la confiança són els temes clau que constitueixen el motor de la proposta.

Un text magnífic que no dona respir als actors, que ens fa riure i al mateix temps ens fa sortir del teatre amb la sensació que s’han tocat molts temes que ens faran pensar.

Xavier Ricart (Badalona, 1974), ha dirigit molt encertadament aquesta proposta amb un magnífic quartet d’actors, format per Eduard Buch, David Marcé, Jordi Rico i Marc Rodríguez. No fa gaire, al novembre del 2.023 també va dirigir la proposta “ELS OSSOS DE L’IRLANDÈS” al Teatre Akadèmia, basada també en l’amistat i la confiança, en aquell cas de tres amics.

En Cesc (David Marcé) és un home de quaranta anys que amb la seva parella, la Clara, volen tenir un fill. Ho han intentat tot, però no se’n surten i decideixen provar una nova via que implica la col·laboració dels seus amics. Amb aquest propòsit organitza un sopar on els demanarà un favor.

Són cinc amics que es coneixen de tota la vida, però un d’ells ha decidit excusar-se perquè és coneixedor del favor que en Cesc els hi ha de demanar i no vol implicar-se. Són amics que creuen que es coneixen profundament i estan disposats a fer el que calgui per als altres…. i com ells diuen “som com dits de la mateixa ma… inseparables“.

Es parlen entre ells amb ironies i bromes, però la petició del Cesc els obligarà a mullar-se, a parlar clar i provocarà discussions entre ells.

Què estaries disposat a fer per un amic?

La petició del Cesc els portarà a qüestionar-se què és la paternitat, la família, la confiança, i sobretot la seva amistat, i descobriran que potser no s’ho expliquen tot.

El que semblava que havia de ser un sopar qualsevol, acabarà sent una nit que no oblidaran mai.

En començar la funció en Cesc, carregat de ninots de peluix, ja ens informa quina va ser la petició que els hi va fer als seus amics en aquell sopar de fa dos anys, i també ens confirma que aquell sopar va representar un abans i un després.

Els amics van arribant, … en primer lloc, en Santi (Marc Rodríguez), puntual i disposat a donar un cop de mà a l’amfitrió, ell està casat i té dos fills bessons de vuit anys, després arriba l’Àlex (Eduard Buch), germà del Santi, divorciat i amb dos fills. Finalment, arriba en Joan (Jordi Rico) també divorciat i amb una única filla que estudia als Estats Units. 

Són personatges absolutament diferents i molt ben definits, que els anem descobrint a mesura que avança la trama i que estan interpretats amb molta naturalitat. Ens els creiem i riem i patim amb ells. Les seves sortides de to, les seves converses, els seus raonaments, la seva gestualitat han estat excel·lents en tots quatre.

Una acurada direcció, que mesura tots els moviments a escena i imprimeix a la proposta el dinamisme just de la comèdia.

L’escenografia és d’Anna Tantull, el vestuari i caracterització de Núria Llunell, la il·luminació de Jaume Ventura i l’espai sonor de Joan Camprodon. La veu en off que s’escolta al final de la comèdia és de Cristina Genebat.

Una proposta que és molt més que una comèdia, que parla de l’amistat i de les prioritats vitals que ens fan prendre decisions a priori, difícils d’assumir i d’explicar.

Nosaltres com bé sabeu no som massa de comèdies, diguem-ne de tipus “comercial”, i en entrar al teatre i veure’l ple a vessar, amb un públic que ens ha fet la sensació que únicament tenia ganes de riure…. hem pensat que estàvem davant d’una comèdia intranscendent.

La sorpresa és que el text és molt més seriós del que sembla, i que darrere del que semblen situacions esbojarrades, es tracten temes que afecten moltes parelles, tractats molt seriosament i molt ben documentades.

Paga la pena veure EL FAVOR, pel text, per les interpretacions i per la direcció … en realitat per tot. Segur que passareu una molt bona estona. Està programada al Teatre Goya fins al 19 de maig.