Ahir dissabte 2 de març vam fer cap al Teatre Cúpula de les Arenas per tal de veure la producció internacional FUERZA BRUTA WAYRA que s’ha estrenat a Barcelona després del seu recorregut per 37 països.

Un espai sense butaques, amb una escenografia espectacular que ocupa un total de 400 m²; un espectacle 360º que s’assembla més a un gran concert de rock que a una obra teatral, ja que l’espectacle compta amb més de 200 llums, 10 turbines d’1,20 metres cadascuna, una màquina de córrer de 1.500 kg que suporta fins a 5 actors alhora, una “bombolla d’aigua” tipus piscina elevada per sobre dels espectadors de 17 per 23 metres i altres elements escènics i efectes audiovisuals.

“Fuerza Bruta” és una companyia teatral argentina nascuda en 2003 com a projecte independent de la companyia teatral “De La Guarda” quan va estrenar el seu espectacle FUERZA BRUTA a Buenos Aires. Es caracteritza per un estil experimental, la innovació estètica i el desplegament escènic d’immenses dimensions. Un espectacle que va estar nou anys seguits a l’off-Broadway i ha participat en festivals i esdeveniments d’arreu del món com el Rock in Rio, el Singapore Night Festival, el Carnaval de Rio o l’obertura dels Jocs Olímpics de la Joventut 2018.

Creat i dirigit per Diqui James (Buenos Aires, 1965) és una experiència teatral dinàmica i immersiva on es fan servir llums estroboscòpiques, aigua, fum i aire i on els 1.200 espectadors que ocupem l’espai hem de participar i ens hem d’anar desplaçant per la sala a les indicacions dels membres de l’staff de la companyia. Gaby Kerpel és el compositor musical del grup, Alejandro García, el director tècnic i Fabio D’Aquila el coordinador general. 

Una producció que ens ha recordat moltíssim als espectacles de “La Fura dels Baus”, que tant trobem a faltar, però encara amb més mitjans tècnics i suposem amb un enorme pressupost.

Un espectacle que ens ha sorprès, on hem gaudit de sorpreses espectaculars continuades i sensacions difícilment comparables a altres experiències.

Una dotzena d’artistes evolucionen per l’espai i els números se succeeixen a una gran velocitat sense possibilitat gairebé de pair-ho, en el moment, el que estem visquem: un home en una cinta de córrer gegant, travessant una sèrie de parets mòbils, intèrprets en suspensió, ballarins i ballarines que dansen per sobre dels nostres caps dins una enorme bombolla d’aigua,…..

En observar, abans del començament de l’espectacle, l’edat mitjana del públic, sincerament érem reticents i creiem que no era pas un espectacle per nosaltres, però ens hem deixat seduir i hem participat força, gaudint del que ens oferien.

Cal esmentar que l’entrada a l’espai es produeix a les 22 h en punt, hora del teòric inici de l’espectacle que després s’ha demorat gairebé mitja hora; l’espera dempeus i sense poder bellugar-se gaire s’ha fet molt feixuga.

Per sort en començar tot ha canviat i malgrat que tot l’espectacle és a peu dret i rodejats de molta gent en tot moment … un hàndicap per nosaltres,… hem de dir que realment paga molt la pena viure aquesta experiència, pel que té de sorprenent i engrescador.

Un espectacle que ens transporta a una realitat paral·lela amb números que ens han fet, sincerament, al·lucinar.

Està programat al Teatre Cúpula de les Arenes fins al 10 de març.