Divendres 1 de març a la sala MAC del Mercat de les Flors vam poder gaudir d’un espectacle magnífic, LA REINA DEL METAL, una creació de Vanesa Aibar i Enric Monfort.
Un treball fruit de la col·laboració entre el ball flamenc de Vanesa Aibar i la percussió metàl·lica i música electrònica d’Enric Monfort.
Vanesa Aibar (Villanueva del Arzobispo, Jaén 1983) és una “bailaora” i creadora que desenvolupa les seves creacions a partir de la dansa espanyola i el flamenc. El seu flamenc es defineix com una dansa moderna i lliure amb una gran tècnica.
Enric Monfort (Castelló) és creador, compositor i percussionista. Les seves creacions es caracteritzen per un fort enfocament poètic. Viu i treballa als Països Baixos i està especialitzat en tècniques rítmiques del sud de l’Índia aplicada a la música contemporània.
Comencen a treballar junts en 2019 i en aquesta creació, la tardor de 2020 gràcies al projecte Ventana d’Aecid. Va tenir lloc un primer acostament creatiu de manera virtual el resultat de la qual és ‘La Reina del Metal’, una peça audiovisual que conjumina expressions de moviment i so contemporanis.
En febrer de 2021 es va presentar online la versió en directe a la Flamenco Biennale de Nederland, l’octubre de 2022 es va presentar al Teatre Auditori de Castelló i la seva estrena internacional va tenir lloc en el Muziekgebouw d’Amsterdam el gener del 2023.
LA REINA DEL METAL va rebre el Premi Max 2023 com a Millor Espectacle de Dansa.
LA REINA DEL METAL és una peça d’una gran intensitat on el so i el moviment es despleguen en l’espai, com si es reptessin l’un a l’altra portant al límit les seves possibilitats per acabar fonent-se en una sola cosa. Instruments i objectes metàl·lics que, gràcies a un magnífic sistema de so, concentren els sons en parts diferents de l’espai i ho converteixen en un so immersiu que ens atrapa, que ens hipnotitza.
Una peça articulada a partir d’una dramatúrgia, on l’espai es converteix en un element que pren vida i els diferents objectes semblen també adquirir vida pròpia al ritme de la percussió amb el moviment i la il·luminació. A l’inici de la peça, tots dos estan fora de l’espai escènic limitat per cadenes de metall, miren cap a dins i sembla que no es decideixen a entrar. Quan ho fan inicien l’aventura d’unificar música i moviment en un “in crescendo” absolutament fascinant.
Un espectacle que vam gaudir molt, malgrat el malestar que ens va provocar el fet que ens haguessin canviat les entrades numerades que havíem comprat fa uns mesos, per unes entrades sense numerar, fet que va provocar cues embolicades de més de mitja hora dempeus al vestíbul del mercat, agreujat perquè l’obertura de portes es va efectuar tan sols cinc minuts abans de l’hora prevista d’inici de l’espectacle.
Nosaltres, com a abonats havíem estat informats d’aquest canvi en el tipus de localitat, però les persones que havien comprat les entrades a les taquilles o a plataformes digitals no s’havien assabentat, amb les lògiques i consegüents protestes a l’interior de la sala. Pensem, que tot i que ens van dir que era cosa de la companyia, el Mercat hauria de prendre mesures perquè això no tornes a passar, informant amb rètols a l’entrada i obrin portes amb molta més antelació.
Una actuació absolutament deplorable, per part de l’organització del Mercat de les Flors.