Ahir dijous 29 de febrer, a la Sala Atrium, vam poder veure UNA CÒPIA de Caryl Churchill (Regne Unit, 1938) traduïda per Jordi Prat i Coll i dirigida per Raimon Molins.
Caryl Churchill va escriure Una còpia (A number) el 2002, quan començàvem a parlar de clonació gràcies a l’ovella Dolly. En aquesta obra parla de la relació d’un pare amb els seus fills Bernard 1, Bernard 2 i Michael Black.
Una versió d’aquesta obra va ser representada a l’Espai Lliure de Montjuïc en 2007 amb Andreu Benito i David Selvas.
Es tracta d’un text provocador que ens fa qüestionar l’ètica dels avanços científics i alhora parla de la incapacitat de les persones de parlar i entendre’s. I és al mateix temps una crítica a una masculinitat molt determinada.
Un dels fills és l’original, el primer, … els altres són clons. Trenta anys després dels fets els fills descobreixen que hi ha més de vint individus clonats. A escena ens trobem al pare que parla amb un dels seus fills, el que ha conviscut amb ell els últims trenta anys i que acaba de descobrir els seus clons. El fill vol saber que va passar, que va ser de la seva mare, qui és ell.
Lluís Marco és el pare vidu que sembla que ha tirat endavant amb el seu fill i que de mica en mica ens anirà descobrint la seva veritable fita vital, aconseguir el fill que sempre havia volgut tenir. Acabarà mostrant els seus sentiments, les seves motivacions i finalment aflorarà en ell un sentiment de culpabilitat. Una gran interpretació d’aquest actor al qual no veiem a escena d’ençà de “L’ONCLE VÀNIA” en 2021.
En escenes consecutives veurem la trobada del pare amb el primer fill, al que un dia va decidir abandonar, i amb un dels altres individus clonats. Tres personatges interpretats magníficament per Raimon Molins amb petites modificacions en la caracterització i una gestualitat diferent.
Per diferenciar les escenes es produeixen uns fosos i als dos grans finestrals que ocupen el fons de l’escenari es projecten les imatges d’una ciutat amb petites variacions com la neu, la pluja, la boira …. La creació digital és de Joan Rodón amb escenografia i pantalles de Kike Blanco i la Il·luminació de Mattia Russo.
Segons hem llegit l’espai sonor de l’Efrén Bellostes és una banda sonora que dura una hora i deu minuts…. o sigui el mateix temps que dura la proposta.
UNA CÒPIA és un thriller psicològic que utilitza els avenços de la ciència i la tecnologia per afrontar la recerca d’un mateix i l’originalitat de cadascú, els límits entre allò heretat genèticament i el que forma part de les nostres tries i vivències.
Un text centrat en la relació entre un pare i un fill, que utilitza com a fil conductor la clonació i la seva qüestionable legitimitat.
Un text que remarca com han evolucionat els dos fills, l'”original” abandonat pel seu pare i que s’omple d’odi i rancúnia en conèixer l’existència del segon fill, el desitjat, que ha conviscut amb el pare i que en descobrir la veritat dels fets també transforma el seu amor filial en odi. I el tercer fill, que en conèixer els fets, vol parlar amb el pare i confirma que està content amb la vida que té, que és feliç. Cadascú d’ells és únic, amb un caràcter diferent tot i que físicament puguin ser iguals.
Una acurada posada en escena i unes bones interpretacions, per un text que neguiteja.
La podeu veure a la Sala Atrium fins al 17 de març.