Ahir divendres dia 10 de juny, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa per veure l’últim espectacle de la Companyia “Los Escultores del Aire”, amb el nom de A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE creat i interpretat per Mai Rojas i Raffaella Crapio. 

La companyia “Los Escultores del Aire“, està liderada per Mai Rojas, especialista en teatre físic i mim corporal, de qui ens vam “enamorar” en 2015 quan el vam veure per primera vegada a la Sala Fènix interpretant els dos espectacles “LA LEYENDA DEL FAUNO i EL VIAJE“.

D’ençà d’aquell descobriment hem seguit la seva trajectòria i ens hem convertit en uns dels seus seguidors incondicionals. Creiem que a hores d’ara ja hem vist gairebé tots els seus espectacles: “CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN” (Tantarantana, 2016), “GAME OVER” (La Badabadoc, 2017), “TUBERÏAS” (Tantarantana, 2017) i “LA CAJA” (Almería Teatre, 2018). (Podeu accedir a cada una de les ressenyes si cliqueu en els noms dels espectacles).

L’espectacle que hem pogut gaudir ara és, “A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE“, i segons ens ha explicat el mateix Mai, va ser concebut durant el confinament del 2020. Davant de la paràlisi i la incertesa que es va generar, la parella formada per Mai Rojas i Raffaella Crapio van decidir positivitzar les emocions i catalitzar-les creant un espectacle. Per això, van decidir transformar casa seva en una sala d’assajos i convertir el tancament forçós en una residència artística.

Segons ens comenta en Mai Rojas, l’escenografia (de la mà de Sarah Bernardy), és una reproducció exacta del saló de casa seva, on l’espectacle va agafar vida. Van trobar en el confinament el temps que anhelaven per dedicar-se a la creació sense distraccions i va convertir el mobles del seu saló en el seu decorat.

Ell és especialista en mim i teatre físic, ella és especialista en dansa; és per això que van decidir buscar un llenguatge comú trobant una textura de moviment compartit.

El resultat obtingut és encomiable, ell ha transitat al món de la dansa, ella al món del teatre i el resultat és, al nostre entendre, magnífic i d’una sensibilitat exquisida. Des d’una dramatúrgia física mantenen un diàleg permanent entre la coreografia de la dansa i la narrativa teatral.

A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE és el sisè espectacle de la companyia i amb ell tanquen la trilogia sobre la memòria. En aquest espectacle es narren els dies que segueixen a una mort inesperada, passant per les cinc etapes del dol: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació.

Una parella viu la quotidianitat en el seu petit apartament. S’aixequen, treballen, tornen a casa cansats i volta a començar. Un dia ell oblida arribar a temps per a celebrar el seu aniversari, la parella discuteix, ella s’enfada frustrada pels preparatius d’una celebració fracassada.

Acalorada decideix sortir a prendre l’aire, ell sense acomiadar-se ni disculpar-se es queda a l’apartament. Ella mai torna, al carrer sofreix un accident de trànsit i mor. Ell ha de conviure amb el record d’ella i el dolor d’una partida sobtada. Rodejat de records compartits la casa es converteix en un museu de sentiments que ell ha de recollir tal com fa amb els seus vestits, i guardar-lo tot en caixes. 

Un entramat trencat volgudament, on s’entrellacen línies temporals, el passat amb el present, el punt de vista d’ell o el punt de vista d’ella. Construeixen en mapa emocional del personatge i del dolor que li ha produït la pèrdua de la persona estimada.

Un espectacle que parla de la mort per a fer un homenatge a la vida.

Cal destacar la magnífica il·luminació de Sergio Grazia, el vestuari de Sarah Bernardy i la composició musical original de Matías Muñoz i Edurne Arizu.

En acabar la representació d’ahir, nit d’estrena…. va haver-hi una grata sorpresa…. el “petit regidor” o ajudant que va facilitar els objectes als actors en aquella representació, va ser en “Leo”, el fill de la parella protagonista.

Un espectacle preciós, treballat al mil·límetre i d’una gran sensibilitat, que es podrà veure al Centre de les Arts Lliures fins al 19 de juny.  

___________________________________________

Nota: aquesta ressenya segurament serà la darrera d’aquesta temporada, ja que volem descansar unes setmanes de Teatre, per poder fer altres activitats que ens plauen. Aquest any estarem absents també del Festival Grec.