– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

RdP – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – RdP nº 030)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona roda de premsa de les dues a les que vaig poder assistir aquest passat dilluns; aquesta es va celebrar al Teatre Tantarantana, per presentar l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, que nosaltres ja vàrem poder veure l’any 2017 a El Maldà en versió catalana,  dirigida per Moisès Maicas (podeu llegir en aquest enlllaç aquella ressenya).

Una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, per qüestionar les societats democràtiques liberals. Un text que planteja la problemàtica entre el nord i el sud del planeta.

Dues parelles amigues d’ençà que estudiaven juntes la carrera de medicina. Porten sis anys sense veure’s. Intenten renovar els vincles d’amistat però van prenent consciència de l’abisme que ara els separa.

Frustracions, somnis no complerts, realitats no desitjades, acusacions, falses alegries, infidelitats, enveges, angoixes, pors,  … tot va desfilant davant nostra amb una gran cruesa.

En l’obra el conflicte esclata en un sopar, tant en l’aspecte social coma personal.

Avui dimecres 15 de gener, el Teatre Tantarantana estrenarà la versió en castellà, de mans de la cia “La Cantera”, dirigida per Jorge Sánchez, a partir d’una traducció d’Albert Tola. Aquesta companyia va fer una recerca entre els autors que els agradaria representar i van veure que per exemple aquest text no s’havia representat mai a Madrid.  Aquesta entre d’altres va ser una de les raons per escollir-la. A aquesta companyia el que principalment els interessa és el treball interpretatiu, per sobre de la plàstica de la seva posada en escena.

En Albert Tola té una certa relació amb el dramaturg alemany i aquest li va confessar, que aquest text (escrit l’any 2010), és un dels seus preferits. Les repeticions (en diferents tempos), són una de les claus principals d’aquesta proposta.

Es va arribar a fer una lectura dramatitzada fa més o menys un any, davant de l’autor. Això els va ajudar força en el seu treball per aixecar aquesta proposta escènica. Una posada en escena força conceptual, donant preferència a les interpretacions dels actors.

La proposta és totalment diferent de la que es va veure fa un parell d’anys a Barcelona. Parla una mica de tot, i també de la crisi de quan s’arriba als quaranta anys i es veu la realitat del present i de com els somnis de joventut s’han esfumat, incloent-hi també la relació de parella.

La interpretació corre a càrrec de Marta Cuenca (Liz), Mireia Gubianas (Carol), Toni Vives (Frank); el paper de Martin, serà interpretat per dos actors diferents: Marc Pujol (del 15 al 23 de gener) i Joan Sureda (del 24 de gener al 2 de febrer).

Es tracta d’una proposta difícil de traslladar als escenaris, especialment per les seves reiteracions, però al mateix temps molt accessible per tota mena de públic, i no únicament pel públic expert i molt teatraire, ja que té moltes capes.

S’ha fet una única representació a Avilés, però el projecte en realitat es presenta en temporada a Barcelona i al Teatre Tantarantana. Es podrà veure fins al 2 de febrer.

Us deixo com de costum, l’àudio de la presentació

nina-cargol

 

2 pensaments sobre “– 105  – Roda de premsa – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (temp. 19/20 – RdP 030) – 2020.01.13

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.