– 335 – Teatre – “7 diferents SOLOS” (🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro (temp. 18/19 – espectacles  nº 250 a 256)

“7 diferents SOLOS”(temp. 18/19 – espectacles  nº 250 a 256)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest cap de setmana, 22 i 23 de juny i el dissabte vinent dia 29, s’estrenen SOLOS amb dramatúrgia d’autor al Laboratori Escola d’Expressió Corporal Dramàtica, dirigits per Jessica Walker.

Una experiència artística única, un teatre habitat per escenografies en 360 graus per a aquestes adaptacions experimentals al servei de l’encarnació.

Nosaltres ens hem apropat diumenge dia 23, dia de “sequera” teatral a causa de la revetlla de Sant Joan, i a les 11 del matí ja estàvem a la porta, havíem pagat el simbòlic preu de tres euros i portàvem a la mà el vano que ens havien facilitat. Començava una marató teatral amb 17 representacions de entre 30 i 45 minuts cadascuna, amb una petita pausa de les 16 a les 17 hores per poder dinar. Nosaltres hem estat fins a quarts de quatre de la tarda i hem pogut veure 7 de les propostes presentades. 

  1. LA TRAGEDIA DE DALIDA (🐌🐌🐌🐌) de i per Clémence Caillouel 

Clémence Caillouel va néixer a la Normandia i s’ha format en teatre coreogràfic i experimental, així com en el món del clown i el cant. Amb Laboratorio Teatro va crear PAULINA que va guanyar el primer premi del Festival Les Floréales Théâtrales 2017, i que es presenta enguany al OFF del Festival d’Avignon.

Dalida (Iolanda Cristina Gigliotti) va néixer a El Cairo el 1933 i va desenvolupar la seva carrera artística a França on va arribar després de ser escollida Miss Egipte el 1954. Amb un repertori que agrupa més de 2.000 títols es va acabar suïcidant l’any 1987 després d’un primer intent vint anys abans quan ho va fer el seu company sentimental Luigi Tenco. Tenia 54 anys, i va deixar una nota de comiat: “La vie m’est insupportable … Pardonnez-moi”.

Una proposta que ens ha agradat molt, amb una convincent i brutal interpretació, que ens ha regalat la Clémence Caillouel. Una magnífica posada en escena.

——————————– 

  1. ANNA KARENINA de León Tolstoi. (🐌🐌) Adaptació lliure d’ Irina Lunochkina.

Irina Lunochkina nascuda a Volgograd (Rússia) va estudiar Art per a inclusió social a la Universitat de Barcelona i actualment estudia a Laboratorio Teatro.

Anna Karenina és la protagonista de la novel·la del mateix títol de l’escriptor rus León Tolstoi publicada en 1877. Anna es casa sense amor amb un home vint anys més gran que ella i tenen un fill. S’enamora del comte Vronski amb qui manté una relació i queda embarassada. El marit l’aparta del seu fill. Anna queda aïllada en una societat que la menysprea per la seva relació adultera i acaba suïcidant-se al pas d’un tren.

…. “I perquè no haig de poder apagar la llum quan ja no hi ha res que mirar ….?”

Aquesta proposta ens ha decebut força, en la nostra modesta opinió pensem que encara necessita rodatge per fer un personatge creïble. Potser ha influenciat la manca d’una millor dicció, que feia poc entenedor el text i també alguns errors evidents en la interpretació. Això, si … la posada en escena magnífica, com de fet ja ens tenen acostumats en aquest espai teatral.

——————————– 

  1. ACERCAMIENTO A EDUARDO MANOSTIJERA (🐌🐌🐌) per Titi González.

Eduardo Manostijera és el protagonista de la  pel·lícula Edward Scissorhands dirigida per Tim Burton el 1990. L’Eduardo és un home creat artificialment i que va restar inacabat en morir el seu creador. En lloc de mans té tisores. És adoptat per una família de classe mitjana i es desencadenen els problemes. Ell s’enamora de la filla adolescent de la família.

Aquesta proposta ens ha agradat per la posada en escena i per l’excel·lent interpretació de la Titi González, una actriu de la qual només coneixem el nom.

——————————–

  1. ACERCAMIENTO A MATA HARI  (🐌🐌) per Elvira Huerta Moreno

Elvira Huerto Moreno nascuda al Perú desenvolupa tasques d’assistent de direcció amb la companyia Fholia Teatro.

Mata Hari, Margaretha (1876-1917), va ser una famosa ballarina de strip-tease, cortesana i espia neerlandesa durant la primera Guerra Mundial. Va ser detinguda per les tropes franceses, jutjada, condemnada a mort i afusellada als 41 anys.

Una proposta dominada pel color vermell que ocupa tot l’espai, l’actriu vestida de vermell i carregada de joies. Una posada en escena que podria haver estat molt efectista però a la que li ha faltat “vida”, ja que l’Elvira ha estat la gran part del temps agafada a les cortines, en una postura bastant estàtica i amb la mirada constantment al front. Els que hi érem als laterals només hem vist el seu perfil. Hem trobat una manca important d’expressivitat en la seva interpretació.

——————————– 

  1. ACERCAMIENTO A CAPITAN GARFIO (🐌🐌🐌+🐚) amb Willy Sinfreno 

Capitan Garfio és un personatge fictici de Peter Pan. Un capità pirata molt culte que feia servir una perruca arrissada i un garfi a la mà dreta, mà que havia estat tallada per Peter Pan i llançada al cocodril. Aquest cocodril va quedar captivat pel gust de la seva sang i el segueix allà on va. Perpetu antagonista de Peter Pan.

Una posada en escena i una magnífica interpretació d’aquest actor del que només coneixem el nom. Potser ha estat un pèl curta, comparada amb la resta de propostes, o almenys això ens ha semblat

——————————– 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  1. ACERCAMIENTO A ELVIS PRESLEY (🐌🐌🐌+🐚) por Juan Francisco Posse Villagra

Juan Francisco Posse ens ha apropat a la figura d’Elvis Presley amb uns primers minuts de ball que ens han deixat extenuats.

Elvis Presley (1935-1977)  és un dels cantants estatunidencs més popular del segle XX que ha esdevingut una icona i s’ha convertit per a molts en “el rei del rock and roll”. Una persona sense formació musical que es va iniciar en la guitarra una mica per casualitat. Una fulgurant carrera que va començar el seu declivi als anys 70, agreujat per la seva addicció a les drogues, segons ell sempre prescrites per un metge.

Una entrega absoluta de l’actor que ha “suat la cansalada” i ens ha evocat la figura de l’Elvis d’una manera totalment convincent.

——————————– 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  1. ACERCAMIENTO A EVA PERON (🐌🐌🐌🐌) per Yael Spangenthal

Yael Spangenthal va néixer a Barquisimeto (Veneçuela) però ha viscut gran part de la seva vida a Buenos Aires. Especialitzada en maquillatge i caracterització teatral s’ha dedicat a l’art del macramé i a la pintura. Estudia i treballa al Laboratorio Escuela on imparteix les classes de “Tejiendo tu propio presente”.

Eva Peron (1919-1959) va ser una actriu abans de convertir-se en la primera dama d’Argentina en contraure matrimoni amb Juan Domingo Perón en 1945 que va esdevenir president d’Argentina el 1946. Una dona d’un origen humil va conèixer el seu marit en un acte relacionat amb l’ajut a les víctimes d’un terratrèmol i ja no es van separar. Impulsora de la llei del sufragi femení va lluitar per la pàtria potestat compartida i la igualtat jurídica d’homes i dones en el matrimoni. Activista social, molt estimada pel poble, va morir als 33 anys d’un càncer d’úter.

Ha estat una proposta molt ben estructurada i plena de simbolismes. Magnifica la idea del carbó. Molt convincent la interpretació de l’actriu.

——————————– 

Hem començat a veure la vuitena proposta del dia dedicada a Madonna, però l’hora, el cansament de veure tantes propostes seguides, sense temps ni per poder anar al servei, però sobretot pel fet que aquesta vuitena era parlada en angles (sense sobretitulació), ens ha fet decidir marxar després de quasi cinc hores de teatre intens,  en un ambient que com sempre és en aquest espai, màgic.

Teníem pensat en principi veure les 17 propostes, però ens ha decebut una mica la desigualtat de qualitat que hem detectat entre les que ja havíem pogut veure. D’ençà que coneixem Laboratorio Teatro, ja fa uns anys, sempre sortíem de les seves representacions totalment eufòrics i satisfets … però diumenge no va ser exactament així… i segurament per això ens vam desinflar. Llàstima.

2 pensaments a “– 335 – Teatre – “7 diferents SOLOS” (🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro (temp. 18/19 – espectacles  nº 250 a 256)

  1. Marina

    Ei quina il·lusió llegir això sobre els companys! Tan sols matisar que es tractava d’una mostra de treball acadèmic, no de creacions professionals de la companyia de l’escola, i potser per això es va fer evident el nivell més heterogeni. És molt bonica que la pedagogia de l’escola abraci tant estudiants que volen professionalitzar-se com a actors com d’altres que tan sols busquen posar-se a prova, descobrir-se com a creadors o créixer personalment. De totes maneres us animo a què vingueu a veure les funcions de El ciclo els caps de setmana a partir d’octubre, que és l’espai que l’escola reserva per què els ex-alumnes puguin seguir mostrant els seus treballs (solen estar llavors més madurats).
    Una abraçada!

    Respon
  2. Retroenllaç: – 003 (22/23) – Teatre/Circ – VERMUTH ACROBATIC –— (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 08/09/2022 |

Deixa un comentari