ABLANATANALBA de Màrius Serra (temp. 18/19 – llibre nº 004)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
Cada matí, quan en el cotxe anava a treballar escoltava Catalunya Ràdio, i cada matí jugava a endevinar la paraula que en Màrius Serra proposava en l’Enigmàrius del dia.
Fa molts anys havia llegit la seva novel·la “Farsa” (2006) i no havia llegit res més d’ell. Com per casualitat va caure a les meves mans aquest llibre i em va atrapar el títol.
Un palíndrom és una paraula o frase que es pot llegir indistintament de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. S’ha de tractar de paraules o frases que tinguin significat i funcionin simètricament.
ABLANATANALBA és un palíndrom, una paraula provinent de l’hebreu i que vol dir “Pare, vine a nosaltres”.
Una novel·la on predominen els jocs lingüístics, una novel·la “verbívora” com la va batejar el mateix autor, una paraula inventada que defineix com a ésser verbívor a aquell que es nodreix bàsicament de paraules.
La història d’uns germans bessons enfrontats per qüestions de llengua. Dos personatges iguals físicament, però contraposats quant a gustos i preferències. Un personatge doble.
El Tomàs i el Tomeu Cerc són dos germans bessons. L’un és un enamorat de l’enginy verbal i l’altre detesta els jocs de paraules. El seu pare, prestigiós filòleg de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de morir. Feia anys que vivia tancat en un pis del barri Gòtic llegint i corregint textos amb taps a les orelles per no sentir ningú. Vint anys enrere el senyor Cerc havia arreplegat tots els llibres de casa i se n’havia anat per sempre, abandonant la dona i els fills. Els bessons, en Mas i en Meu, que llavors tenien tretze anys, mai no han sabut el perquè. Ara que en tenen trenta-tres, les últimes voluntats del pare, un epitafi “423 AZ” i una carpeta plena de relats que el Tomeu troba al pis del barri Gòtic potser els podran ajudar a entendre-ho i a entendre’s.
Els dos bessons, cadascú pel seu camí, intenten esbrinar els secrets que amagava el pare, que en començar la novel·la, acaba de morir.
Hi ha diferents narradors, els dos bessons i un narrador extern. Apareixen altres personatges com la Montserrat Zúñiga, col·leccionista de coses que continguin la lletra Z, l’Albert que participa en unes trobades d’Escrabble al Queimada i l’Alèxia, la “minyona” del senyor Cerc al seu pis del barri gòtic.
La narració s’intercala amb els episodis dedicats als “Homemots” que escriu en Tomàs al dominical, amb curiositats lingüístiques però sense influència en el fil narratiu de la història.
Especialitzat en els jocs de paraules, Màrius Serra reflexa en aquest llibre la seva concepció de la literatura, construint un laberint per acabar la novel·la, sortint-ne.
Un llibre que m’ha divertit i m’ha fet ballar el cap amb els jocs de paraules.
Màrius Serra va néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en filologia anglesa, col·leccionista d’enigmes i enamorat dels jocs de paraules, ha publicat més de vuit mil mots encreuats, tres milers llargs d’articles, llibres de narrativa, de relats i de ludolingüística. És col·laborador habitual de ràdio i televisió.
Ha publicat novel·les entre les que destaca Mon oncle (1996, Premi Fund. Enciclopèdia Catalana), Farsa (2006), Quiet (2008) i molt recentment La novel.la de Sant Jordi (2018), llibres de relats, com La vida normal (1998), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 1998 i assajos com Jocs de paraules i esforços de l’enginy literari (2000), guardonat amb els premis Serra d’Or de la Crítica.
Va rebre el XVI Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2006-2007 per la seva traducció d’Arcàdia, de Tom Stoppard, representada al TNC.
Des de fa uns mesos és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Títol: ABLANATANALBA
Autor: Màrius Serra
Editorial: Edicions 62
Col.lecció: el balancí
Data de publicació: 1999
Idioma: català – Pàgines: 208
