RdP de ADETCA, prèvia a “Catalunya aixeca el teló” (temp. 18/19 – RdP nº 011)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquesta és una ressenya que hauria d’haver publicat dimecres passat, però que he estat rumiant molts dies si la publicava o no. Finalment ho faig, però no en el format en què tenia pensat fer-ho en el seu dia.
La raó, és que vaig sentir vergonya aliena de l’espectacle que se’ns va oferir a la Gala de “Catalunya aixeca el teló” al Teatre Coliseum i que vaig “patir” en directe assegut a la fila 14 de la platea d’aquest teatre.
Si aquesta és la manera d’intentar promocionar les Arts Escèniques al públic que no s’apropa gaire als Teatres, perquè ho faci més sovint… “vamos apañaos”.
En arribar a casa, vaig tenir el valor de veure la Gala novament sencera, a partir de la retransmissió en el fals directe que va oferir TV3, amb un decalatge d’uns 15 minuts; per això vaig utilitzar el “botó vermell” que ofereixen algunes cadenes com és el cas de TV3. Creia que no m’havia agradat gens perquè la Gala esta pensada únicament pel format televisiu …. i en directe potser havia perdut molt…. però oh!!!, sorpresa….. en format televisiu encara va ser pitjor.
El més important de la Gala, han estat l’entrega dels primers “Premis Catalunya de Teatre”, uns premis honorífics que es volen entregar cada any. Els guardonats han estat els següents:
- Premi a l’artista més prometedora de l’any: Sílvia Munt – per la seva trajectòria artística al llarg de la temporada 2017-2018, en què ha dirigit Les noies de Mossbank Road, a La Villarroel, o La Resposta, al Teatre Goya
- Premi a la trajectòria més rellevant, a la persona o entitat que més hagi contribuït a millorar la situació de les arts escèniques: Daniel Martínez – president del grup Focus (propietari de diversos teatres barcelonins)
- Premi a la millor sala privada: El Maldà per la programació més “destacada, coherent, rellevant i innovadora”
- Premi a la millor sala pública: Teatre Kursaal de Manresa
- Premi a l’entitat més prometedora de l’any: Teatre de la Gleva, de Barcelona, com a “sala i projecte artístic que té un futur més prometedor”
_____________________________
Per altra banda haig de dir que el pretès “gag” referent a Lluís Pasqual, el vaig trobar com a mínim “barruer”, “poca solta” i de molt mal gust. Personalment em va indignar el guió que va seguir el presentador (Guillem Albà), que minimitza així i intenta ridiculitzar a una de les persones que ha fet més pel Teatre en aquest país … i sincerament per un moment em vaig plantejar d’abandonar la sala.
No entenc com una entitat com ADETCA pot caure amb un parany com aquest.
És precisament per aquesta causa que m’abstindré de fer una ressenya per valorar “artísticament” el que vaig veure aquella tristíssima nit.
Per tant la ressenya la dedicaré únicament a publicar el que es va dir a la Roda de premsa que ADETCA (Assoc. d’Empreses de Teatre de Catalunya) va organitzar aquell mateix dia al matí per presentar als mitjans la Gala i per presentar les dades de la passada temporada teatral.
En paraules de Bet Orfila, presidenta d’Adetca, “les xifres no són bones, hem baixat, però és un descens sostenible que atribuïm sobretot a l’impacte immediat i posterior de tots els esdeveniments socials de la passada tardor. La temporada teatral que presentem avui és rica en espectacles de tots els gèneres i això ens carrega d’optimisme i ens fa pensar que la recuperació està encarrilada“.
Com de costum us deixo aquí l’àudio de la Roda de premsa …
Us facilito algunes pàgines del dossier de premsa de ADETCA, que m’han semblat interessants pels espectadors que acostumem a assistir a les sales de Teatre …
Estadístiques amb la informació de les Sales teatrals de més de 200 espectadors …
Estadístiques amb la informació de les Sales teatrals de menys de 200 espectadors
Felicitacions..!
Magnífica aquesta entrada fora de l’habitual. Tens tota la raó i “algú ho havia de dir”
Marta & Salvador
És simplement el que pensem molts Teatraires i nosaltres únicament ho hem deixat escrit. La Gala és una veritable pèrdua miserable de temps i de diners, que no aporta res als que ja anem al teatre i que per altra banda és impossible que sumi més públic als Teatres.
Referent a l’escarni públic i al menysteniment de Lluís Pasqual, em provoca literalment “nàusees” i vergonya aliena.
Moltes gràcies Marta i Salvador per recolzar el que en aquesta ressenya reflectim.