PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Des de posicions i perspectives ben diferents, tots tres descobriran que la popularitat o l’èxit, com la visió de l’edat, són tan volàtils com els mercats, les audiències, i els seus volubles canvis de percepció.

L’Òscar Sánchez H. és el director de la proposta, i ens diu: “És una comèdia amb tocs dramàtics que parla del procés de fer-se gran. Defensem les diferents maneres de viure l’envelliment amb ironia i rient-nos dels tòpics de voler ser sempre jove.”

La Núria Casado creu que ens falta cultura de l’edat, ja que parlem d’altres temes com gènere o diversitat però no parlem de l’edat, vivim en una societat on no som capaços de viure les diferents edats amb normalitat com si ens volguéssim mantenir eternament joves.

Us heu sentit afalagats, però alhora un xic intranquils quan, anys després de veure algú, us han dit que “no heu canviat gens”? Us ha convençut que us felicitin per algun aniversari que comenceu a considerar important, i us diguin, benèvolament, que “no sembleu pas l’edat que teniu”?

PRIME TIME, és aparentment una comèdia sobre l’edat, però el text va més enllà, i, ens obliga a reflexionar sobre el fet d’acceptar cada etapa de la vida, gaudint-la.

Potser nosaltres entenem més el que aquesta història pretén explicar, perquè hem viscut sensacions semblants. Ara ja estem jubilats, després d’una llarga trajectòria professional, en Miquel més de 48 anys a la mateixa empresa, l’Imma 45 anys distribuïts en tan sols un parell d’empreses…. i tots dos hem viscut aquesta sensació de voler ser arraconats a mesura que ens anàvem fent grans.

Imma Colomer, una actriu a la qual admirem profundament, ens ha ofert una interpretació fresca i divertida plena de sentiment. Dafnis Balduz i Núria Casado, tenen uns papers més desagraïts però han donat un magnífic contrapunt a la protagonista.

Una acurada posada en escena amb la complicitat de projeccions audiovisuals.

Autoria: Núria Casado Gual

Direcció, videos i pòster: Òscar Sánchez H.

Intèrprets: Imma Colomer, Dafnis Balduz i Núria Casado

Espai escènic: Espai A47 \ Vestuari: Aggelo’s i Nurosfera \ Assessorament perruqueria: Toni Santos \ Sintonies “Gent de Sort”: Jordi Cano \ Fotos de promoció: Josep Maria Cortina, Nurosfera \ Referències a la Tragèdia del Rei Lear: traducció de Lluís Soler

Producció: Nurosfera per a SiforAGE

Idioma: català

Durada: 60 minuts