Arxiu d'etiquetes: Imma Colomer

– 367 – GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2019.07.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 283)

GREC2019 – UN DIA QUALSEVOL (temp. 18/19 – espectacle  nº 283)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019.

El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec “Companyies Catalanes” (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris.

Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. Nosaltres hem vist moltes de les seves propostes com “Othello” (La Seca 2018), “Mambo” (El Maldà 2016), “Un tramvia anomenat desig” (Sala Muntaner 2016),”Somni americà” (Lliure de Gràcia 2015), “Stockmann” (Sala Muntaner 2014) i “Vània” (Espai Lliure 2014). (clicant sobre els títols en vermell es podrà veure la ressenya corresponent).

UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment, … o be deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible. L’ajudantia de direcció és de Martí Torras Mayneris.

A la residència Bon Repòs, els dies se succeeixen un darrer de l’altre, i un dia qualsevol és llarg i avorrit. Els seus hostes viuen pendents dels dinars i de les pastilles. Juguen al dòmino o fan figuretes de plastilina. L’Ernest (Quimet Pla) i el Mateu (Pep Ferrer) són dos dels avis que comparteixen habitació i discuteixen constantment. Una rutina que només s’altera quan un dels avis mor o si entra un de nou a la residència.

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit, fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. 

Solange és l’Imma Colomer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ella i les seves ganes de viure provocarà una reacció en els dos amics que els farà sortir de la rutina en la qual viuen i alterarà el normal funcionament de la residència amb la complicitat encoberta de la Rosa (Annabel Castan), una de les cuidadores.

Continua llegint

– Teatre – ISMENE (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.04.13 (temp. 17/18 – espec. nº 250)

ISMENE (temp. 17/18 – espec. nº 250)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

…. i de Igualada a Barcelona per poder assistir al tercer espectacle del dia i poder compaginar La Mostra d’Igualada amb propostes que s’estan representant a la nostra ciutat.  El Teatre Lliure va presentar divendres, ISMENE, una  peça curta exclusiva per a abonats del teatre.

ISMENE és un monòleg de la dramaturga quebequesa Carole Fréchette que ha estat traduït per Elisabet Ràfols, dirigit per Imma Colomer i interpretat per Fina Rius.

A partir de l’Antígona de Sófocles la dramaturga s’ha centrat en el personatge d’Ismene, la germana d’Antígona. Una persona que la història ha deixat amagada a l’ombra dels seus pares Edip i Iocasta i de la seva germana.

“Ismene rep una carta on li diuen: «som un petit grup, plens d’admiració per vostè, pensem que no ha tingut tota l’atenció que es mereix. Ha passat molt de temps. Hi ha hagut milers d’opinions expressades sobre la seva germana, però sobre vostè gairebé res. I tanmateix, vostè ha estat ben a la vora del drama. Ens agradaria molt escoltar-la, i sentir-la parlar de com va viure vostè aquesta història…» Ismene, tot i els seus dubtes i cicatrius emocionals dels fets viscuts que encara perduren en ella, accepta presentar-se…”

Ismene (magnífica Fina Rius) tot i els seus dubtes i cicatrius emocionals dels fets viscuts que encara perduren en ella, ha acceptat la proposta, i s’ha presentat davant nostre a donar una conferència per explicar com ella va viure el fet de ser l’única supervivent de la seva nissaga.

Continua llegint

– Teatre – QUE REBENTIN ELS ACTORS (🐌🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 2018.04.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 246)

QUE REBENTIN ELS ACTORS (temp. 17/18 – espec. nº 246)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquesta proposta que ens havien presentat en roda de premsa el passat dia 3 d’abril.

El dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982), ha escrit, i dirigeix aquesta comèdia en què realitat i ciència-ficció es confonen. Amb l’objectiu d’indagar en el boirós territori de les impunitats i responsabilitats polítiques no resoltes que encara bateguen sota la vida democràtica actual.

La dictadura que va sofrir Uruguai, i els desapareguts que va deixar enrere, és el context d’aquesta peça teatral que parla de la necessitat de recuperar la memòria del passat. Malgrat tot, es pot extrapolar a qualsevol país que ha sofert una dictadura, com és el cas d’Espanya.

La memòria és confusa i caòtica i està repleta de paraules que saturen i no aclareixen, per això la meva obra és així: confusa, caòtica i saturada”, va comentar l’autor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Zircus

El títol de l’obra fa referència a una  frase del president Mújica sobre el final de la dictadura i les seves conseqüències. Va dir que tot plegat no acabarà fins que rebentin els actors. Aquesta curiosa expressió va servir al dramaturg per inspirar-se i crear una història que barreja ciència ficció, comèdia i contingut polític.

És una obra que parla i que no parla de moltes coses, perquè és una obra que, justament, parla del que es diu i del que no es diu, del que es va dir i del que no es va dir.

Continua llegint

– Teatre – PRIME TIME (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Continua llegint

– Roda de premsa PRIME TIME – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – RdP 022)

Roda de premsa – PRIME TIME –  (temp. 17/18 – RdP nº 22)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Malgrat que aquesta proposta escènica, ja la vaig poder veure el dia de la seva estrena, el 21 d’octubre del 2016 a Caixa Fòrum, he volgut assistir a la Roda de premsa de presentació per veure l’evolució i segurament els canvis que s’han realitzat.

Una proposta pensada pels actes que va celebrar la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

L’Obra gira al voltant de com s’encara l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat. Ho fa en un entorn com és el de la televisió on es valora gairebé en exclusivitat la joventut i la presència física.

És el resultat d’un procés creatiu derivat d’una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual. La va escriure pensant des de la primera frase, perquè la seva protagonista fos interpretada per Imma Colomer.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

Però crec que el gran canvi que es podrà veure ara, és la incorporació de l’actor Dafnis Balduz, per interpretar el personatge que vol ser el contrapunt a la protagonista. Dafnis ens comenta que és un plaer treballar amb l’Imma Colomer, amb la que no ho havia fet mai fins ara. Malgrat que opina que el seu personatge no és precisament el més amable d’aquesta proposta, per ell és una experiència molt enriquidora poder conviure i relacionar-se mentre treballa, amb actors d’edats diferents de la seva generació.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (315) – UN TRET AL CAP (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 25.07.2017

UN TRET AL CAP

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tres actrius a l’escenari, tres formes d’entendre la vida. De rerefons la honestetat al periodisme. Un text on trobem barrejats el thriller, la comèdia i el drama. Una reflexió sobre el concepte d’ètica professional i personal.

Emma Vilarasau, amb una perfectíssima  interpretació, en el paper antipàtic i ple de supèrbia que li ha tocat. És una periodista de reconegut prestigi que fa 20 anys que està treballant en el mateix diari i té un blog d’opinió personal. Les coses canvien, l’edat no perdona i ella és acomiadada. Injustícia ?, incomprensió i rabia. A ningú l’interessa el que li ha passat ni el que farà a partir de l’acomiadament.

UN TRET AL CAP – Sala Beckett – fotografia de David Ruano

Imma Colomer, extraordinària interpretació de germana gran, un personatge que desprèn empatia entre el públic des del començament de la representació. Ella és escriptora de contes infantils i com diu “per sort” li han comprat els drets i pot viure tranquil·la. Li han diagnosticat una malaltia degenerativa. S’ha convertit en un “iogurt amb data de caducitat”. Han estat distanciades durant molts anys.

Creiem que sovint els espectadors, però sobretot els que valorem d’una manera o d’un altre els espectacles que veiem, caiem en el parany de confondre la simpatia del personatge que es representa, amb la qualitat de la interpretació que realitza l’actor o actriu.

Mar Ulldemolins és la tercera actriu a l’escenari, en aquest cas ens ha costat força “creure-la” en la seva interpretació … o potser això té a veure en que el seu paper és el més desagraït dels tres. No té feina i busca l’ajut de la periodista d’èxit, es presenta com una víctima que demana que el seu cas surti a la llum.

Continua llegint

– Teatre (64) – PRIME TIME (🐌🐌) – Caixa Forum – 21.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

PRIME TIME – 

Segona representació d’aquest passat divendres; aquesta vegada convidats personalment per l’actriu Imma Colomer a l’estrena de PRIME TIME, que es va celebrar al Caixa Fòrum de Barcelona, dins dels actes de la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

La representació té molt a veure amb l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

prime-time

Aquesta peça es qüestiona què vol dir fer-se gran en un medi on es promociona i es ven la joventut, i és el resultat d’un procés creatiu derivat de una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual.

Una proposta amable amb un argument força senzill, un pèl massa superficial pel meu gust, en el que s’intenta explicar les diferents etapes d’una persona quan arriba al zenit de la seva professió i el mercat la vol apartar per deixar pas a altres persones més joves. Primer la sorpresa i la indignació en veure’s traït per les persones que t’envolten i que creies que eren el teu suport; de cop t’adones que no ets més que una peça d’una màquina que s’ha de reemplaçar. Després vindrà l’acceptació de què la situació és irremeiable … i que a poc a poc es transforma en unes immenses ganes de començar quelcom nou, que donarà una nova empenta il·lusionant per continuar el teu camí a la vida.

Continua llegint