Arxiu d'etiquetes: teatRe amb R de República

– Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ en defensa dels nostres representants, injustament engarjolats per l’estat espanyol – 2018.04.15

Homenatge a PEPE RUBIANES i MANIFESTACIÓ 15 d’abril

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest diumenge al matí, dos esdeveniments importants gairebé a la mateixa hora; per sort l’ajuntament i les forces polítiques sobiranistes es van posar d’acord per modificar els horaris perquè no arribessin a coincidir.

Nosaltres vam voler estar presents a les dues convocatòries, primer a les 11 del matí a la Barceloneta, per inaugurar el carrer PEPE RUBIANES (al ja antic carrer Almirall Cervera), on Rubianes havia viscut, precisament a l’edifici que fa cantonada amb el passeig Joan de Borbó. Segur que el “pepe” hauria fet un acudit dels seus per la coincidència del seu carrer amb el del Borbó.

18 plaques als edificis del carrer indiquen des d’aquest diumenge el canvi de nom i per fi el “pepe” l’humorista més estimat pels barcelonins, te l’honor de ser recordat oficialment com un dels barcelonins que han deixat una petjada inesborrable per molts catalans.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Quan arribem veiem molts polítics … Colau, Pisarello, Trias, Bosch, Juanjo Puigcorbé (encara que tothom el reconeix més com a actor). Però sobretot fan acte de presència els seus amics: Manel Fuentes, Andreu Buenafuente, Joan Lluís Bozzo, Joan Gràcia, José Corbacho, Francesc Orella, Rosana Torres, el pare Manel, Pep Cruz i Lucila Aguilera, que va ser dona de Rubianes.

Parla Carmen Rubianes, que s’enrecorda d’altres amics que avui no hi són i del caràcter “galaicocatalà” del seu germà, com a ell sempre li agradava definir-se.

Buenafuente recita els deu manaments de “la llei de Rubianes”, però el que més ens queda gravat és el que ell mateix volia que fos el seu epitafi: “¡Iros todos a tomar por el culo!”

Nosaltres marxem sense haver acabat l’acte, perquè volem ser al Paral·lel a l’hora prevista (12:30), quan comenci la manifestació a favor de l’alliberament dels presos polítics… i xino, xano caminant des de la bora del Mar, arribem amb força dificultat davant del Teatre Condal, on hem quedat amb els amics teatraires de “Teatre amb R”… de República.

Trobem tanta, però tanta gent que ens impossibilita accedir directament, i no ens queda més remei que fer-ho pels carrers “paral·lels” al Paral·lel. Arribem finalment però no ens podem moure i un mil·límetre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Creiem que mai hem vist tanta densitat en una manifestació.

En arribar a casa, després d’una “aventura” amb una llarga caminada per carrers secundaris (també plens de gent) i d’un viatge en Metro (tercermundista), veiem per televisió que la guàrdia urbana diu que només eren 350.000 persones.

De veritat algú s’ho creu ?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La realitat és que aquest passat diumenge va ser una altra demostració de força de la gent que com nosaltres voldríem tenir un estat propi, sempre pacíficament utilitzant simplement el nostre vot.

– Teatre – PRIME TIME (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Continua llegint