Arxiu d'etiquetes: DAFNIS BALDUZ

– Teatre – PRIME TIME (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Continua llegint

– Roda de premsa PRIME TIME – Hotel Internacional (Sala Muntaner) – 2017.10.17 (temp. 17/18 – RdP 022)

Roda de premsa – PRIME TIME –  (temp. 17/18 – RdP nº 22)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Malgrat que aquesta proposta escènica, ja la vaig poder veure el dia de la seva estrena, el 21 d’octubre del 2016 a Caixa Fòrum, he volgut assistir a la Roda de premsa de presentació per veure l’evolució i segurament els canvis que s’han realitzat.

Una proposta pensada pels actes que va celebrar la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

L’Obra gira al voltant de com s’encara l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat. Ho fa en un entorn com és el de la televisió on es valora gairebé en exclusivitat la joventut i la presència física.

És el resultat d’un procés creatiu derivat d’una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual. La va escriure pensant des de la primera frase, perquè la seva protagonista fos interpretada per Imma Colomer.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

Però crec que el gran canvi que es podrà veure ara, és la incorporació de l’actor Dafnis Balduz, per interpretar el personatge que vol ser el contrapunt a la protagonista. Dafnis ens comenta que és un plaer treballar amb l’Imma Colomer, amb la que no ho havia fet mai fins ara. Malgrat que opina que el seu personatge no és precisament el més amable d’aquesta proposta, per ell és una experiència molt enriquidora poder conviure i relacionar-se mentre treballa, amb actors d’edats diferents de la seva generació.

Continua llegint

– Teatre (142) i (150) – LA TAVERNA DELS BUFONS (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Romea – 28.12.2016 i 10.01.2017

LA TAVERNA DELS BUFONS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir ens va tocar anar gairebé al sostre del teatre Romea, al segon amfiteatre on, sincerament, la visibilitat deixa molt a desitjar. Lluny i escapçat, però sobretot molt lluny. Ahir, el Grup Focus ens va fer una mala passada, perquè malgrat que ens va convidar a l’estrena, des d’allà dalt era del tot impossible veure les expressions dels actors i la funció en algun moment mes que gaudir-la, la vàrem patir. Alguns companys de premsa, a mitja representació van preferir marxar i perdre’s la representació; nosaltres vàrem aguantar, però la nostra valoració, segurament hauria estat un altre, si haguéssim pogut veure-la amb unes mínimes condicions.

la-taverna-dels-bufons-teatre-romea-1

Aquesta proposta és un homenatge a William Kempe i Robert Armin, els còmics oblidats i menyspreats pel mateix Shakespeare, i per fer-ho Martí Torras Mayneris ha comptat amb dos grans còmics del teatre català, Joan Pere i Carles Canut. Segons manifesta ell mateix, els dos personatges que interpreten estan escrits pensant amb ells, a cada un hi ha una mica de la personalitat de l’actor.

En Dafnis Balduz és el tercer personatge de la farsa i és el contrapunt generacional que acabarà reconeixent la vàlua dels dos actors veterans, i assumint el paper del mateix Shakespeare acabarà donant la glòria als dos actors oblidats.

Ambdós còmics van formar part de la “Lord Chamberlain’s Men”, la companyia de William Shakespeare, en la que treballaven vint-i-sis actors. Tots dos eren deixebles del mestre Richard Tarlton, el primer clown anglès que es va convertir en el bufó preferit de la reina Elisabet. En La Taverna dels Bufons, és el seu fantasma qui anuncia als nostres bufons, la mort de Shakespeare.

Continua llegint

– Teatre (104) – DELIKATESSEN (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 26.11.2016

DELIKATESSEN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’escenari de la Sala Muntaner sembla la sala d’un restaurant minimalista, el color blanc domina tot, fins i tot el piano o la guitarra que, en un racó, esperen els músics. Tres dones, elegants i amb sabates de taló porten els estris per acabar de parar la taula, coberts i tovallons. Ens serviran un menú degustació de poesia, teatre i música.

Segons va comentar Joan Ollè, el creador i director de l’espectacle, a la roda de premsa, fa tres anys, el 2013, Salvador Sunyer, director de Temporada Alta li va proposar inaugurar el festival amb un espectacle de gastronomia. Els germans Roca eren oficialment els millors restauradors del món, i just 20 anys abans, quan va néixer Temporada Alta, al Talleret de Salt s’havia representat un espectacle sobre el menjar i el beure anomenat “Degustació”.

Aquest espectacle del 2013, una lectura dramatitzada, es va representar una sola vegada, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona amb la concurrència del més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana.

“Passen tres anys i ja som a Lleida. El meu bon amic Eduard Muntada em proposa dirigir un petit espectacle amb la seva companyia La Remoreu, jo li parlo de la meva sopa de lletres gironina, ell diu que endavant i ens posem a treballar.

Delikatessen no és un plat de segona taula; allò que a Girona va ser una lectura dramatitzada, aquí és tot un espectacle teatral, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies, regat amb cançons que van des del gregorià fins a Andrea Boccelli, i servit primorosament per la Clara, la Marta, la Sandra, l’Eduard i en Ferran.”

La Companyia La Remoreu, està formada per Ferran Aixalà, Eduard Muntada, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell; a causa de que Eduard Muntada també actuarà en la representació de “Les noces de Fígaro” al Teatre Lliure, en algunes de les sessions d’aquest Delikatessen, serà substituït per Dafnis Balduz. Nosaltres hem tingut la possibilitat de veure en Dafnis Balduz a qui admirem per la seva feina.

Continua llegint

– Teatre (72) – UNA VIDA AL TEATRE (🐌🐌🐌) – La Seca – Espai Brossa – 29.10.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UNA VIDA AL TEATRE – 

Aquesta obra és una peça escrita pel reconegut dramaturg i guionista nord-americà David Mamet i és el text triat per l’actor Enric Majó per commemorar 50 anys damunt dels escenaris.

David Mamet va escriure “Una vida al teatre” el 1977 i li va dedicar a Gregory Mosher, productor i director vinculat a l’escena teatral dels anys 70 a Chicago.

Dos actors comparteixen camerino en un teatre. Un d’ells és jove, gairebé un debutant. L’altre simbolitza l’experiència del seu ofici. Representen obres de repertori clàssic i contemporani. Fora de l’escenari comparteixen opinions sobre el que acaben de representar, sobre el seu ofici i sobre les seves experiències vitals.

una-vida-al-teatre-la-seca1

Una obra feta de petites escenes i frases curtes, on dos actors interpreten a dos actors que a la vegada fan teatre dins la representació. Nosaltres observem aquest atrafegament amb canvis constants de vestuari i de personalitat, quan són ells o quan són els papers que interpreten. També som espectadors dels canvis que es van produint en la seva relació.

Enric Majó es Robert, l’actor amb experiència que aconsella a un debutant, un jove John, interpretat per Dafnis Balduz. El jove actor està a l’inici de la seva carrera, te ganes d’aprendre i veu en el seu company de professió un model a seguir. Per contra l’actor veterà comença la seva davallada i mostra la seva inseguretat amb la necessitat constant de saber si ha estat bé o no en una determinada escena. A mesura que passa el temps el jove va reafirmant la seva professionalitat i comença a aparèixer a les crítiques que l’elogien, en tant que el veterà comença a no aparèixer a les mateixes crítiques i es desperta en ell la gelosia.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

port_arthur Grec2016 - 2

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint

– GREC2015 – Teatre – BANGKOK (🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 27/06/2015

Segona representació Teatral del Festival GREC2015, que vàrem poder veure abans de la inauguració oficial de l’1 de juliol. Es tracta de BANGKOK, una obra escrita i molt ben dirigida per Antonio Morcillo López.

Bangkok 3

En un aeroport buit de la geografia espanyola, apareix un misteriós ancià amb un bitllet per volar a Bangkok. Allà es troba amb l’única persona que encara treballa en aquelles instal·lacions; un jove guàrdia de seguretat. Aquest l’informa de la impossibilitat de realitzar el viatge que havia planejat: en aquell aeroport no hi ha avions. Mai n’hi ha hagut. Es tracta d’un aeròdrom que malgrat haver estat inaugurat, mai ha estat operatiu. Davant la incredulitat i la insistència del viatger, el guàrdia de seguretat li permet quedar-se. A partir d’aquest moment s’inicia entre els dos un diàleg en què no només es qüestionaran les seves vides, les seves feines i la situació política en què estan immersos, sinó que també es revelarà, a poc a poc, l’autèntica naturalesa de la seva trobada.

Ens va agradar molt el text i molt especialment el gir inesperat que dóna l’autor a un argument que canvia de sobte 180 graus en direcció contrària al que semblava. En clau tragicòmica ens parla de les feines de “merda”, dels joves que han de treballar en llocs que no li corresponen per la seva preparació intel·lectual i a sobre cobrant uns salaris que cada vegada més s’assemblen a l’esclavitud; a la vegada també ens parla de la política que en aquest país, ha fet la dreta espanyola en aquests últims anys, malgastant recursos econòmics en obres públiques totalment innecessàries, a costa d’embutxacar-se un bon grapat de calerons a través de comissions fosques. La corrupció absoluta.

Bangkok 2

Però el més important de tot el que reflecteix en el seu argument, és la falta de democràcia “real” en la que la llibertat d’expressió està perseguida constantment d’una manera o d’un altre, demostrant que al final el poder aconsegueix el que vol, perquè té totes les armes al seu abast, encara que sigui fent servir la guerra bruta, utilitzant els mitjans que calguin per a perpetuar-se en el poder.

Una posada en escena senzilla però molt atractiva i lluminosa i solament dos actors que fan la seva feina molt bé; malgrat que Carlos Álvarez-Nóvoa és un gran actor i que ha estat guanyador del Premi Goya al millor Actor Revelació per la pel·lícula Solas….. personalment m’agrada més la manera de fer de Dafnis Balduz…. molt més natural i sense el manierisme del teatre que es fa a Madrid, mes declamatiu.

Bangkok 1

Excel·lent escenografia de Paco Azorín i bona il·luminació de Kiko Planas.

Recomanem molt aquesta proposta teatral i també si pot ser agafeu millor la grada A, ja que encara que la representació és amb públic a dues bandes, els actors interpreten molt més de cara a la graderia principal. Aquesta obra va ser la guanyadora del XXII Premi SGAE de Teatre 2013.

Estarà a La Villarroel fins al 2 d’agost.

Autor i Direcció: Antonio Morcillo López
Repartiment: Carlos Álvarez-NóvoaDafnis Balduz
Escenografia:  Paco Azorín // Vestuari:  Gimena González // Il.luminació: Kiko Planas 
Coproducció: La Villarroel, Centro Dramático Nacional i Grec 2015 Festival de Barcelona

Cargol pujat a l'avió de Bangkok