Arxiu d'etiquetes: PRIME TIME

– Teatre – PRIME TIME (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Muntaner – 2017.11.11 (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

PRIME TIME  (temp. 17/18 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La tarda de dissabte passat va ser realment esgotadora, però no l’oblidarem mai pel que va significar amb la resposta massiva dels ciutadans de Catalunya, en la defensa dels nostres representants polítics injustament empresonats per un estat que ha perdut el seny i que l’únic argument que fa servir per defensar la seva integritat territorial, és la violència física o psicològica.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres a la manifestació, vàrem voler estar al costat dels amics teatraires, sota la pancarta de l’associació “teatRe amb R de República“, de la que volem formar part.

Moltes hores drets i gairebé sense poder-se bellugar….. i en acabar, xino xano, caminant vàrem fer cap fins a la Sala Muntaner.

_________________

En entrar a la Sala veiem que en dues fileres s’han posat els noms dels 10 representants polítics empresonats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara fa un any vam poder assistir a l’estrena d’aquesta peça de Núria Casado a CaixaForum i vam sortir una mica desencisats, pensant que la interpretació de l’Imma Colomer era l’únic que pagava la pena de la proposta. La setmana passada, a la roda de premsa de presentació d’aquesta nova versió a la Sala Muntaner, vam veure que alguna cosa havia canviat i vam pensar que hi tornaríem.

L’espectacle va néixer d’un encàrrec que li van fer a l’autora per a un Congrés sobre la tercera edat on es parlava del fet de fer-se gran en una època on l’esperança de vida s’ha allargat considerablement.

Tota la peça gira al voltant de l’acceptació del pas del temps, a l’acceptació del fet d’envellir i acceptar cada etapa de la vida gaudint d’allò que ens fa feliços.

Imma Colomer és la protagonista d’una telenovel·la, “Gent de Sort”, que fa quaranta anys que està en antena, ella és Glòria Aran, i és una estrella. Però la productora, Gina Guasch (Núria Casado) pensa que ja hi ha prou d’aquest personatge, que s’ha fet gran amb la sèrie, i decideixen donar-li una mort digna de la mà d’un nou cap de guionistes, en Roc Biaix (Dafnis Balduz).

PRIME TIME, és una proposta divertida on el personatge de l’Imma Colomer se’ns adreça directament i ens va explicant el que sent i el que pensa. Ens avisa del que dirà o del que farà quan es trobi amb la gent de la productora. Qüestiona els índexs d’audiència i no vol renunciar a la fama de la qual gaudeix de la mà del seu personatge. I és per això que, en principi, accepta encantada la proposta del guionista: matar el seu personatge i crear-ne un altre totalment rejovenit.

Continua llegint

– Teatre (64) – PRIME TIME (🐌🐌) – Caixa Forum – 21.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

PRIME TIME – 

Segona representació d’aquest passat divendres; aquesta vegada convidats personalment per l’actriu Imma Colomer a l’estrena de PRIME TIME, que es va celebrar al Caixa Fòrum de Barcelona, dins dels actes de la Conferència Internacional de SIforAGE (Innovació Social per a un Envelliment Actiu i Saludable).

La representació té molt a veure amb l’arribada a la tercera edat, la seva acceptació i l’actitud davant d’aquesta realitat.

Glòria Aran és l’estrella d’una telenovel·la que porta 40 anys en antena. Quan la citen a l’oficina de la productora, sospita que li volen retre un homenatge a la propera temporada, però el que tenen pensat per a la sèrie és incorporar un nou cap de guionistes i la decisió d’aquest de fer desaparèixer el seu personatge per mort sobtada, perquè la corba d’audiències reflecteix una davallada continuada.

prime-time

Aquesta peça es qüestiona què vol dir fer-se gran en un medi on es promociona i es ven la joventut, i és el resultat d’un procés creatiu derivat de una recerca en gerontologia cultural i literària, de la seva autora Núria Casado Gual.

Una proposta amable amb un argument força senzill, un pèl massa superficial pel meu gust, en el que s’intenta explicar les diferents etapes d’una persona quan arriba al zenit de la seva professió i el mercat la vol apartar per deixar pas a altres persones més joves. Primer la sorpresa i la indignació en veure’s traït per les persones que t’envolten i que creies que eren el teu suport; de cop t’adones que no ets més que una peça d’una màquina que s’ha de reemplaçar. Després vindrà l’acceptació de què la situació és irremeiable … i que a poc a poc es transforma en unes immenses ganes de començar quelcom nou, que donarà una nova empenta il·lusionant per continuar el teu camí a la vida.

Continua llegint