UN GOS d’Alejandro Palomas –

Per Imma Barba –

Aquest és el tercer llibre que llegeixo d’aquest autor després de “El tiempo que nos une”  i “Una mare” i on ens retrobem amb en Fer,  la seva mare l’Amàlia i les seves dues germanes l’Emma i la Sílvia.

En aquest llibre l’autor ens narra la història d’una espera, la d’una trucada de telèfon que pot ser fatal, els fets es desenvolupen entre una tarda i el matí de l’endemà. En sortir de casa de la seva mare, en Fer ha vist com un cotxe atropellava el seu gos l’R. Creu que ha de morir. El deixa a l’hospital veterinari i ha d’esperar. S’està en una cafeteria esperant la trucada.

La seva mare, l’Amàlia, ha sortit a passejar la seva gosseta, la Shirley i en veure al seu fill entra a la cafeteria i espera amb ell. Ella no sap que ha passat i ell no li diu. Ens tornem a trobar amb l’Amàlia, un personatge poc menys que surrealista a qui l’edat li ha minvat la visió i que sembla que no hi sigui tota, però que en realitat ho sap tot, ho intueix tot, ho veu tot abans que arribi.

Mentre espera, en Fer, reflexiona sobre la forma en què l’R va entrar a la seva vida i en com d’important és per ell, uns sentiments que potser entenem millor els que hem pogut gaudir d’un gos en el si de la família. Però no es tracta d’un llibre on només parla del gos, és un llibre on parla de sentiments, entre la mare i el fill, entre ell i les seves germanes, de les relacions familiars que uneixen o distancien. Cada membre de la família arrossega una història personal, de vegades dolorosa, de vegades compartida, de vegades no.

L’Emma i la Sílvia, en assabentar-se de l’atropellament del gos, fan cap a la cafeteria on tota la família espera una trucada que no arriba.

“Ser família és ser-ho també dels nostres vius i dels nostres morts, dels records, del que hauria pogut ser i no ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta quan estem sols”.

Els personatges creats per Alejandro Palomas, són persones tan autentiques, tan reals que et permeten identificar-te amb elles o veure en elles persones del teu entorn. Persones contradictòries, que fan coses que sovint, sense buscar-ho, fan mal als altres. I uns animals tan humanitzats que estan totalment integrats en l’entramat de sentiments i relacions que ens descriu.

En paraules del mateix autor: “Aquí el gos no és el protagonista, en realitat ho és la família. Volia tornar a reunir la família de “Una mare” a partir d’una urgència, a partir d’un personatge que és un gos anomenat R. L’important són aquestes 12 hores de contacte i convivència familiar. En aquesta novel·la s’hi explica molt més per què són com són”.

“Hi és present el transvasament de rols entre fills que comencen a haver de ser pares dels seus pares, i pares que comencen a ser una mica fills, i la fricció que es crea”.

Un llibre que m’ha encantat, amb tanta sensibilitat que fa que passis els fulls del llibre amb extrema suavitat i cura. Un llibre que sap greu que s’acabi.

Alejandro Palomas va néixer a Barcelona en 1967, és escriptor en llengua castellana i catalana, traductor literari i professor en tallers d’escriptura creativa. És col·laborador en diferents mitjans de comunicació i autor de novel·les amb temàtiques familiars al voltant de la incomunicació entre els seus membres i la dificultat de les relacions establertes.

Ha guanyat nombrosos premis literaris i la seva obra ha estat traduïda a deu idiomes.

Data de publicació: 13/1/2016

Editorial:  Columna – Col.lecció: Clàssica

Número de pàgines: 352