MARS JOAN –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió; també si repetíem, podríem veure la mateixa obra amb una renovació d’actors. Divendres passat per tant, vam tornar al Tantarantana a comprovar els resultats.
De fet l’únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d’entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament … i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.
Mars Joan és una comèdia inspirada en un projecte real: Mars One. Un projecte internacional privat, de l’holandès Bas Lansdorp, que té per objectiu començar la colonització del planeta Mart l’any 2026.
Per dur-ho a terme, va obrir una convocatòria a tot el món per anar enviant 4 aspirants (2 homes i 2 dones) cada 2 anys, fins a arribar a crear una colònia de 24 humans. Més de 200.000 persones s’hi van inscriure, i després de diverses fases eliminatòries, queden els últims 100 candidats entre el què hi ha el català Àngel Jané. Per finançar el projecte, Mars One en retransmetrà algunes etapes a través d’un reality show mundial.
El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.
El canvi que més hem notat en aquesta nova adaptació del text, és que així com en la primera versió s’utilitzava un seguit de flaix-backs constants al llarg de la representació, ara el text es veu gairebé seqüencialment en el temps, a no ser la primera escena que ens introdueix breument per tornar al passat. Malgrat que l’anterior versió ens va agradar molt, creiem que aquest canvi facilita molt la comprensió de l’argument a un públic majoritari, que potser no estan acostumats a veure la història trencada amb continus canvis en el temps.
També ens demostra novament que una de les parts més importants de l’èxit d’una proposta teatral és la dramatúrgia o el text, perquè si aquest té qualitat, ja té molt de guanyat, amb independència de quins actors interpretin els protagonistes de la història, evidentment si aquests, com és el cas, s’impliquen amb gran professionalitat. Les interpretacions dels 4 actors ens han agradat també moltíssim i no sabríem dir sincerament quin “cast” ens ha convençut més de les dues versions.
Una comèdia que és un drama, que ens fa riure per no plorar, per no analitzar en profunditat quin és el veritable motiu que ens obliga a riure quan una persona propera ens diu que vol marxar per començar de nou.
Una llàstima, perquè quan surti publicada aquesta crònica, les representacions al Tantarantana ja hauran acabat, però esperem que tingui una llarga vida en altres Teatres de Catalunya. Sabem del cert que actualment ja tenen tancades algunes representacions en diferents teatres i en quant ens facin arribar les dates, us informarem aquí mateix.
La Companyia DARA presentarà el seu segon espectacle en el CICLÓ (Cicle de Companyies independents en residència) el proper mes d’agost d’aquest 2017.