OQUES CRETINES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Abans d’entrar a la sala, en el programa de mà, hem pogut llegir “Un cabaret en que parlant la gent NO s’entén i on RES és el que sembla”.

En entrar a la sala Ferran Castells ens observa assegut en una petita banqueta i amb un minúscul piano darrere. Estirat en un banc Josep Maria Mas espera.

OQUES CRETINES és un cabaret a partir de 12 peces breus i una cançó de Karl Valentín (1882-1948). Karl Valentín era pallasso, músic, còmic, actor i productor de cinema, que es nodria de la cultura popular de Munic i va ser admirat per Bertoltd Brecht i Hermann Hesse. Un artista que va trepitjar els escenaris als inicis de la Segona Guerra Mundial.

L’any 1980 la companyia el Globus de Terrassa (podem veure una exposició en sortir de la sala Leopoldo Fregoli) va estrenar un espectacle anomenat “Tafalitats” amb textos de Valentín. Tres anys més tard s’editaven els textos de Karl Valentín traduïts per en Feliu Formosa. L’any 2000 va aparèixer el llibre Teatre de cabaret que recollia una vintena de textos valentinians. En les peces d’aquest volum i alguna d’inèdita es basa l’espectacle, Oques cretines que ha decidit portar als escenaris la companyia Taganrog Teatre, creada en 2014 per en Miquel Bonet, la Lluïsa Mallol i el Josep Maria Mas.

Sense riure mai el pallasso Valentín es presentava al públic com si estigués obligat, com si de fet es volgués trobar en un altre lloc i començava a barallar-se amb els objectes i amb la seva inseparable parella Liesl Karistadt (paper interpretat per Blanca Pàmpols).

En el teatre d’aquest autor “les paraules són la llavor del caos” jocs de paraules, paraules equívoques que volen dir coses diferents del que diuen, paraules amb més d’un significat, paraules deformades.

Segons diu la directora de l’espectacle Lluïsa Mallol:

“Aquests personatges enganxats al llenguatge deixen palesa la impossibilitat de la comunicació i la buidor del discurs. Amb la seva insistència a explicar-nos una cosa que ja havíem entès des del començament inverteix la comunicació en incomunicació. L’oient, cansat de tantes explicacions innecessàries acaba per no escoltar i riure, desorientat del tot, comença a pensar per si mateix, com si perdut enmig d’un bosc, es veiés obligat a parar l’atenció a tots els signes externs per tal de trobar de nou el seu camí.“

Ens han agradat les interpretacions de tots tres, que enmig del caos que estan generant amb les paraules, són capaços de mantenir una actitud hieràtica; molt destacable la segona peça on repeteixen alternativament un diàleg, intercanviant els papers i amb una velocitat creixent, i l’escena de la parella a la qual regalen unes entrades de teatre.

Una comicitat continguda, amb situacions absurdes i basada en la paraula mes que en el gest. Ens ha agradat força.

Text: Karl Valentín

Traducció: Feliu Formosa

Direcció: Lluïsa Mallol

Intèrprets: Ferran Castells, Josep Maria Mas i Blanca Pàmpols

Vestuari: Taganrog Teatre \ Il·luminació: Francesc Rodelles \  Moviment: Ferran Castells \ Ajudant de direcció: Joan Gibert \ Adaptació musical: David Melgar \ Fotografia i Teasers: Pau López

Idioma:  català

Durada:  80 min