Kazushi Ono dirigeix MOZART i BRAHMS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat diumenge el concert de l’OBC va començar d’una manera molt especial, donant cabuda a persones que d’una o un altra manera tenen una discapacitat psicològica, perquè puguin participar en la interpretació d’una peça simfònica al costat d’una gran orquestra i on cada persona se senti útil de fer-ho el millor que sap, després d’un temps d’assajos amb professionals de la música de diverses orquestres de l’estat espanyol.

Aquest projecte es diu MOSAICO de Sonidos…

Cada una d’aquesta persones discapacitades va apareixer a l’escenari de l’Auditori de la mà d’un músic per ajudar-lo a interpretar en el moment just, els sons que cada un hauria de produir amb diferents instruments. Van poder interpretar la primera peça de la jornada, que curiosament estava composta per Emilio Aragón, que almenys nosaltres desconeixíem totalment aquesta faceta del còmic i presentador que s’ha fet famós gràcies a la televisió.

El programa va ser el següent:

1 – EMILIO ARAGÓN (Barcelona 1976) – La flor más grande del mundo. 1a audició.(🐌🐌🐌) Conte de José Saramago

La música d’Aragón sembla inspirar-se per moments en fonts ravelianes com Ma mère l’oye (obra impregnada també de l’esperit del conte màgic), i embolcalla la faula de Saramago en un delicat àmbit sonor de poètica fantasia evocativa. És aquesta música la que els participants en el projecte Mosaico de sonidos, van interpretar i que ens van arribar a emocionar per la seva entrega.

2 – WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791) – Concert per a flauta, arpa i orquestra en Do major, K. 299 (🐌🐌🐌🐌)

Proper al gènere de la simfonia concertant, molt en voga al París de l’època, aquest concert va ser escrit per al duc de Guînes i la seva filla. Segons el mateix Mozart, el duc tocava la flauta «incomparablement», i la filla tocava l’arpa «magníficament», per bé que dos mesos més tard la filla havia passat a mostrar-se, a les classes de composició, «profundament obtusa i, a més, profundament mandrosa».

Com ja vaig comentar en la crònica del últim concert de l’OBC, malgrat que sempre ens ha agradat Mozart, comencem a estar una mica cansats d’escoltar les seves composicions, perquè ens sona molt repetitives. En aquest cas, ens va sorprendre molt favorablement, especialment en la part dels solistes de flauta (Christian Farroni) i arpa (Magdalena Barrera), que en aquesta ocasió són magnífics músics que pertanyen a la mateixa OBC.

3 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897) – Simfonia en Re major núm.2, op.73 (🐌🐌🐌🐌)

Si la primera simfonia no es va poder estrenar fins a l’any 1876, quan Brahms ja tenia 43 anys, la Segona simfonia va quedar enllestida durant els quatre mesos d’estiu de l’any següent. I la càlida frondositat del paisatge de la Caríntia, on Brahms va passar aquelles vacances, va impregnar la simfonia fins al punt que la posteritat li ha atorgat l’epítet beethovenià de pastoral.

Una Simfonia que sempre ens ha agradat moltíssim i que Kazushi Ono va saber dirigir amb mestria.  Un magnífic colofó per un gran concert matinal de diumenge.

Si voleu escoltar el concert, a través d’aquest enllaç de Catalunya Música, podeu fer-ho clicant AQUÍ 

En finalitzar el concert va haver-hi un petit homenatge a una component de l’orquestra, Assumpta Flaqué, que es jubilava amb aquest últim concert, després de 38 anys de treballar amb l’OBC.

Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya

director: Kazushi Ono

solistes: Christian Farroni (flauta) – Magdalena Barrera (arpa)