DE CARENES AL CEL –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dins del Cicle “Mar de Miralls, Fluxos de Migració a la Mediterrània” que promou la Sala Beckett, la companyia Obskené presenta la seva producció “DE CARENES AL CEL“.

Obskené és actualment companyia resident a la Sala Beckett. Creada l’any 2008 treballa, en equip, explorant les diferents disciplines de les arts escèniques. Llegim que l’origen del nom Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè) i el seu objectiu és mostrar en escena allò que fins ara ha restat amagat.

D’aquesta companyia hem vist dues produccions, d’una banda “FUENTEOVEJUNA. Breve tratado sobre las ovejas domésticas” que ens va agradar molt i a la Fira de Tàrrega d’enguany, “MANIFESTA” que no ens va agradar gens o no vam entendre. A mig camí es queda aquesta producció.

Entrem a la Sala on ens acullen amb un gotet de vi …. Salut !!!

Una sirena (o és una metàfora?) ens dóna la benvinguda i ens condueix  dins i fora de l’aigua pel món dels mites relacionats amb la Mediterrània. Ella és Ilona Muñoz, actriu, ballarina i professora de teatre…..i malauradament és la que potser vàrem trobar més sobreactuada … no ens la vàrem acabar de creure.

Les seves històries s’entrecreuen amb les experiències d’una cineasta documental, l’Alba Sotorra (Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’), que ens parla de les guerres que tenim actualment al nostre davant i de com d’insensibles ens hem tornat a les imatges de violència i mort que veiem cada dia a la televisió.

Ella mateixa explica com n’és capaç de filmar les imatges sense trasbalsar-se com si el que està veient no l’afectes. És després, quan retorna al seu espai i recorda el que ha vist, sent la necessitat d’explicar-ho, d’intentar vèncer la insensibilitat de la nostra societat amb les seves filmacions …. i aleshores si, es destarota i plora ….

Fa poc més d’un any va anar, sola amb la càmera, a Síria per rodar un documental sobre les dones kurdes que lluiten contra l’Estat Islàmic i d’aquesta experiència diu “Havia estat abans en zones de conflicte però mai a primera línia de front. Ho vaig fer per militància i ha estat l’experiència més bèstia de la meva vida. Vaig estar amb les dones més valentes que he conegut mai, dones que han trobat en la lluita armada l’única via per alliberar-se d’una societat patriarcal que no respecta el seu dret. Defensen la creació d’un estat feminista i, de fet, ja ho han aconseguit a Rojava, una regió autònoma al nord de Síria. Ara mateix no existeix cap moviment feminista tan radical i potent com el seu, i el protagonitzen les dones al cor de l’Orient Mitjà! Hem de recolzar-les.“

Marcel Bagés és guitarrista, nascut a Flix i forma duo amb la Maria Arnal, al juliol del 2016 van publicar el seu últim treball anomenat “Verbena”. M’he quedat amb la frase que encapçala la seva pàgina web: “Cuando hunde la cabeza en el pozo de la guitarra solo queda viento en lugar de agua.” Amb Àlex Guitart tocant diferents instruments de corda i Riad Ahmed amb la percussió ens han proporcionat els moments màgics de música de l’espectacle. Riad Ahmed nascut a Beirut es declara ciutadà del món.

DE CARENES AL CEL és un viatge per la mar Mediterrània des de tres vessants: les paraules, la música i les imatges. Un conjunt de mirades cap a un mar que és punt de trobada i tomba a la vegada. Una mostra de les possibles mirades cap a aquest mar amb el que cadascú de nosaltres estableix una relació diferent. Podem seure durant hores contemplant el mar esperant respostes que potser no arribaran mai.

“Anar de carenes al cel” és una expressió marítima catalana per designar el fet de navegar amb les carenes o quilla cap amunt.

La dramatúrgia d’aquest espectacle és de Albert Boronat i Judith Pujol, que també la dirigeix,  i s’ha generat al voltant d’experiències dels mateixos intèrprets i la seva relació amb la Mediterrània. Aquesta recerca conjunta de respostes amb tots els intèrprets, dona com a resultat un espectacle que enceta moltes línies de reflexió, en una barreja d’història i contemporaneïtat, i que en molts moments desdibuixen el veritable objectiu que creiem persegueixen.

Un resultat amb moments brillants i altres que no tant, però que globalment ens ha deixat amb ganes de més, ganes de debatre sobre la nostra realitat i els seus diferents punts de vista.

El cicle Mar de Miralls compta amb la col·laboració d’IEMed, Institut Europeu de la Mediterrània:

“La Mediterrània ha estat sempre un mar pel qual han transitat pobles, cultures, viatjants i mercaders, persones que l’han travessat d’una riba a l’altra, nord i sud, est i oest, i han enriquit els pobles als quals arribaven amb els seus costums i sabers. Aquest tragí de persones en moviment és present a l’ADN d’aquest “mar blanc del mig”, com l’anomenen els àrabs, al voltant dels quals grans pobles han escrit la història del món. Avui ens hi emmirallem i la imatge que ens retorna ja no ens corprèn. Les seves onades engoleixen diàriament massa persones, sense que ningú no en faci esment. Aquesta mar blanca es tenyeix d’un roig punyent: 3.632 persones en 9 mesos del 2016 s’afegeixen a les 3.700 comptades l’any 2015, sense pensar en aquelles morts que desconeixem. No és un fet puntual, doncs ja sabem que la Mediterrània és lloc de trànsit d’uns fluxos estructurals de migrants que no han fet sinó créixer darrerament, agreujats pel repunt de la violència arreu del món”.

Dramatúrgia: Judith Pujol i Albert Boronat

Direcció: Judith Pujol

Intèrprets: Ilona Muñoz, Riad Ahmed, Alba Sotorra, Marcel Bagés, Àlex Guitart

Escenografia: Xesca Salvà \ Il·luminació: Dani Sánchez \ Vestuari: Giulia Grumi \ Composició musical: Marcel Bagés i Àlex Guitart \ Audiovisuals: Alba Satorra \ Disseny de so: Efrén Bellostes \ Cap tècnic: Víctor Peralta \ Ajudant de direcció: Andrea Ariel \ Assistent: Antonio Requena \ Disseny gràfic i comunicació visual: Marc Pallarès

Producció: Nuri Santaló / Comunicació: Cristina Roda

Un espectacle d’Obskené en coproducció amb la Sala Beckett, Amb el suport de l’Institut Europeu de la Mediterrània

Idioma: català

Durada: 1 h 15 minuts