Arxiu d'etiquetes: Albert Boronat

– Teatre (157) – DE CARENES AL CEL (🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 18.01.2017

DE CARENES AL CEL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dins del Cicle “Mar de Miralls, Fluxos de Migració a la Mediterrània” que promou la Sala Beckett, la companyia Obskené presenta la seva producció “DE CARENES AL CEL“.

Obskené és actualment companyia resident a la Sala Beckett. Creada l’any 2008 treballa, en equip, explorant les diferents disciplines de les arts escèniques. Llegim que l’origen del nom Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè) i el seu objectiu és mostrar en escena allò que fins ara ha restat amagat.

D’aquesta companyia hem vist dues produccions, d’una banda “FUENTEOVEJUNA. Breve tratado sobre las ovejas domésticas” que ens va agradar molt i a la Fira de Tàrrega d’enguany, “MANIFESTA” que no ens va agradar gens o no vam entendre. A mig camí es queda aquesta producció.

Entrem a la Sala on ens acullen amb un gotet de vi …. Salut !!!

de-carenes-al-cel-2-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

Una sirena (o és una metàfora?) ens dóna la benvinguda i ens condueix  dins i fora de l’aigua pel món dels mites relacionats amb la Mediterrània. Ella és Ilona Muñoz, actriu, ballarina i professora de teatre…..i malauradament és la que potser vàrem trobar més sobreactuada … no ens la vàrem acabar de creure.

Les seves històries s’entrecreuen amb les experiències d’una cineasta documental, l’Alba Sotorra (Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’), que ens parla de les guerres que tenim actualment al nostre davant i de com d’insensibles ens hem tornat a les imatges de violència i mort que veiem cada dia a la televisió.

Continua llegint

– Teatre – ENLLOC, ARIZONA (***1/2) – Àtic22 – 25/02/2014

Feia temps que havíem sentit parlar d’aquesta Sala però no la coneixíem pas.

ÀTIC 22, es tracta d’una Sala que està situada en el ultim pis del mateix edifici que el Teatre Tantarantana. Un quart d’hora abans estem a la porta i ens estranya força que no obrin la porta fins passats ben bé 10 minuts de l’hora en què hauria de començar la representació.

La pujada a la Sala és “espectacular”, a traves d’una escala de ferro, exterior a l’edifici.  Ens reben els mateixos actors i ens acompanyen per tal de què escollim les cadires de fusta plegables per veure l’espectacle… ens indiquen que tenim a la nostra disposició beguda (cervesa i vi), que ens podem servir nosaltres mateixos col·laborant amb 50 cèntims d’euro per cada got.

L’ambient és diferent a tot el que hem conegut fins ara en el mon Teatraire…. ple de joves per tot arreu,… petons, abraçades, com si la majoria fossin coneguts de tota la vida; això fa que sobretot al principi ens sentim una mica fora de lloc…… però ens agrada.

cartell-ENLLOC ARIZONA

La Sala bastant gran, allargassada, diàfana…. han col·locat cadires plegables per tot arreu; el presideix una enorme “A” que és el símbol d’Àtic22; sembla mes aviat un espai industrial reconvertit en un nou espai on es pugui assajar qualsevol espectacle d’arts escèniques;  les entrades s’han de reservar prèviament i avui estan exhaurides;  per el que sembla si no tens reserva prèvia és difícil trobar entrades pel mateix dia, ja que la capacitat màxima son tan sols de 40 localitats.

Sembla ser que en un ambient on preval la gent  jove, queda bé començar mitja hora desprès de l’hora prevista…. no m’acostumo i això que deuria ja estar mes que acostumat… ja que els meus fills fan el mateix.

Enlloc, Arizona 2-imp

Avui venim a veure ENLLOC, ARIZONA.

Es tracta d’un recull de tres peces curtes, que varen sorgir en la primera edició del “3 al 9”, un concurs de textos curts, organitzat per “Curts de Teatre”, a l’Atic22.  Tan sols amb 70 minuts podem veure les petites produccions:

Continua llegint