MALLORCA VERS A VERS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns al vespre, dia 16, van anar a la Sala Fènix on vam poder gaudir d’un espectacle ple de sensibilitat on la paraula i la música fan un recorregut per la poesia mallorquina del segle XX.

Aquest espectacle de creació va ser presentat al Circol Maldà en 2013 durant 4 dies i ara ha tornat a la Sala Fènix únicament també per 4 dies. Una proposta de gran bellesa literària i amb música en directe. Una autèntica alenada de sensibilitat i calidesa per començar una freda setmana.

Segons ens explica en Pep Tosar, ha fet una tria dels textos dels grans autors de la poesia mallorquina del segle XX que escrivien en llengua catalana. Ens presenta un recorregut cronològic a través de 12 poemes. Ell posa veu parlada i cantada, en alguns moments acompanyat de la guitarra, en companyia de María Lorea que canta i toca el piano.

Pel que fa a la música han seleccionat conegudes cançons de jazz que han intercalat amb cançons de creació pròpia com l’anomenada “Sota el mur emblanquinat” o “Siete minutos y medio” que interpretaven a l’obra “Una casa en obras” dedicada al poeta mallorquí Blai Bonet.

L’actor Pep Tosar posarà veu als poetes mallorquins en un espectacle que recull les creacions que millor dibuixen el llegat literari de la Mallorca del S.XX. Juntament amb la cantant i pianista Maria Lorea crearan un espectacle sensible i bell, ple dels matisos que només pot sortir de la unió de dos grans artistes.

En aquest espectacle hi té un paper tan rellevant la poesia com la música, incloent el repertori musical d’estàndards de jazz i algunes de les més belles cançons populars de les illes: cançons pageses i de bressol troben paral·lelismes i nexes d’unió amb una poesia que retrata el mateix paisatge, la mateixa gent. Els artistes s’ajuden per crear aquesta harmonia de piano, guitarra i percussió per fer una partitura completa.

Pep Tosar és actor, director, productor i autor teatral nascut a Artà. Ha treballat en una llarga llista d’obres de teatre, pel·lícules i sèries de televisió, i en diferents projectes de creació pròpia ha treballat en el camp de la poesia i la música. Maria Lorea, d’arrels canàries, s’ha mogut entre el jazz, els ritmes llatins i la cançó d’autor. Fa temps que col·laboren en diferents espectacles.

Comencen amb “LA RELIQUIA” de Joan Alcover (1854-1926), autor entre d’altres de la Balanguera, i que fou un poeta, assagista i polític balear que formava part de l’escola Mallorquina.

Faune mutilat,

brollador eixut,

jardí desolat

de ma joventut…

Beneïda l’hora

que m’ha duit aquí.

La font que no vessa, la font que no plora

me fa plorar a mi.

…………

“EL PI DE FORMENTOR” de Miquel Costa i Llobera (1854-1922), poeta i capellà considerat un dels mestres de la poesia catalana de tots els temps.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l’eterna primavera,

i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

…………

“CROQUIS ARTANENC” de Rafael Ginard (1899-1976), sacerdot franciscà que va publicar un gran nombre d’articles a les revistes Llevant, El Heraldo de Cristo i Bellpuig. La seva obra més important és el recull Cançoner popular de Mallorca integrat per més de quinze mil cançons tradicionals mallorquines.

Conceptuada com a prosa poètica està recollida en el llibre “Croquis artanencs” (editat a l’agost del 2016), recull de totes aquestes proses centrades en el poble d’Artà i el seu paisatge. Són un exemple de l’ideari de l’escola mallorquina.

…………

“RONDA AMB FANTASMES” de Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938), poeta i traductor espanyol en llengua catalana i convertit en un símbol a causa de la seva mort prematura per tuberculosi. Moltes de les seves poesies han estat musicades per la Maria del Mar Bonet.

Les filles del silenci present i vigilant

em porten sempre la perversa llunyania,

saben el meu espant,

el meu instant d’espant,

d’isolament, malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors, entre les avingudes

estèrils arbres lívids de la tardor,

viuré l’hora impura de les aspres angúnies mudes,

amb la por de morir tot sol en el carrer.

…….…..

“TERRASSETA DE SÒCRATES” de Blai Bonet (1926-1997) escriptor i crític d’art en llengua catalana. És un clar representant de la generació de poetes de la postguerra.

Vaig veure que cap d’ells no anava sol,

quan, després d’una estona d’estar a l’ombra

de la parra, a l’única taula de marbre

que era arran de la barana de marès,

passà tot sol cap a vorera de mar

un bergantell que duia per banyador

uns calçotets clarins fets de xarxa de barca,

rere els quals l’animal a lloure era vistable.

…………

“INVITACIÓ A LA DANSA DE LA MORT” de Josep M. Llompart de la Peña (1925-1993), poeta amb un fort compromís amb la causa catalana, soci i fundador de l’Obra Cultural Balear i president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

…………

“TATEIX NAI, M’ESTIC POSANT DE TU” de Miquel Àngel Riera (1930-1996) guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1988. Aquesta poesia forma part del seu poemari “Poemes a Nai” escrit el 1957 i publicat el 1965. Sobre l’obra d’aquest poeta la temporada passada, Pep Tosar va presentar un espectacle en aquesta mateixa sala anomenat “Poemas a Nai”.

…………

“FRAGMENT DE CINC MINUTS AMB TU I RECULL D’OFICI DE SORDS”, de Damià Huguet (1946-1996) que treballa com a industrial en una fàbrica de materials per a la construcció, en una empresa familiar, i al mateix temps desenvolupa la seva activitat l’iteraria publicant l’any 1973 el llibre Cinc minuts amb tu, guardonat amb el premi Les Illes d’Or.

…………

“NOTA DE L’AUTOR, ELS DIUMENGES A LA TARDA I AMOR PUR” de Miquel Bauçà Nûn (1940-2004). Com diu el mateix Pep Tosar es tracta d’un poeta inclassificable i ha escollit aquests tres fragments de la seva obra. Una persona enigmàtica que va alternar la narrativa i la poesia i que transmetia un món líric i ple de caos i de confusió.

…………

“DIÀLEG DELS MORTS I LISÈRGIA” d’Andreu Vidal (1959-1998), recull en la seva obra el testimoni dels poetes catalans que l’havien precedit i que va publicar llibres de poesia amb tan sols 18 anys. Els poemes escollits són del llibre “L’animal que no existeix” premi Carles Riba publicat en 1993.

…………

“HOMICIDIS” de Joan Palou (1953), és poeta i pintor mallorquí. L’any 1979 va publicar Homicidis, classificat com una obra de fúria escrita. Els seus poemes són visionaris, satírics i brutals amb una visió de la vida sense barreres ni convencions que intenta provocar reaccions viscerals en els seus lectors.

…………

I acabem la vetllada amb la lectura del poema “TESTAMENT” de Blai Bonet i la cançó “Siete minutos y medio”.

Ha estat una vetllada diferent i ens hem deixat dur per la màgia de la poesia i la veu captivadora d’un recitador de primera i en un idioma que tot i ser el nostre presenta modismes i paraules absolutament diferents i d’una bellesa aclaparadora. La música i la veu de la Maria un complement genial a tot plegat.

Veu: Pep Tosar

Música: Maria Lorea

Idioma: català

Durada: 75 minuts