Arxiu d'etiquetes: Pep Tosar

– Teatre (268) – FEDERICO GARCÍA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 01.05.2017

FEDERICO GARCÍA  

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

És difícil escriure sobre una proposta que mou emocions i sentiments, una proposta que arriba a l’ànima. Això és el que ens ha passat amb aquesta mirada que ens ha proporcionat Pep Tosar sobre la figura del poeta.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa aquest és el gran homenatge de Pep Tosar a la figura de Federico Garcia Lorca, que ha preparat amb la col·laboració d’Evelyn Arévalo.

Aquesta proposta es va estrenar a la Sala Hiroshima, dins del marc de Festival Grec 2015; s’han arribat a fer tan sols 8 funcions, quatre a la Sala Hiroshima i les altres en gira per l’estat espanyol. Un cop vista ens sembla inversemblant aquesta espera de dos anys per poder programar-la de nou.

Pep Tosar s’ha endinsat a la vida del poeta a través de la música, la dansa, el text i imatges documentals. Un recorregut que va des de Fuente Vaqueros, lloc on va néixer i viure els primers anys de la seva vida, a la Guerra Civil quan va ser assassinat, i recull els episodis més destacables de la vida de Federico.

Estableix connexions amb les obres del poeta i ens retrobem amb personatges com Machado, Buñuel, Dalí, Margarida Xirgu, … i ciutats com Granada, Madrid, Nueva York, Cadaqués, La Habana ….

Un vídeo rodat en un tren, fet que suggereix l’últim trajecte que va fer Lorca de Madrid a Granada, amb les declaracions de persones vinculades d’alguna manera al poeta com la seva neboda Vicenta Fernández-Montesinos García, la seva biògrafa Antonia Rodrigo o especialistes en l’obra de Lorca com Juan de Loxa.

Una mirada polièdrica a la figura del poeta

En el 81è aniversari de la mort del poeta, Pep Tosar s’apropa al món interior de Federico García Lorca en un viatge sorprenent i formidable pels paisatges de Castella i Andalusia. Una biografia sonora i visual. Una guia per entendre millor al poeta que va cantar a la vida i a la mort amb la mateixa intensitat.

Continua llegint

– Roda de premsa – FEDERICO GARCÍA – Teatre Romea – 25.04.2017 – (rp93)

FEDERICO GARCÍA – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Ahir al Teatre Romea es va celebrar la primera roda de premsa de l’etapa de Carles Canut com a director d’aquest teatre. Es presenta la proposta escènica de FEDERICO GARCÍA, el gran homenatge de Pep Tosar a la figura del poeta, amb la col·laboració de Evelyn Arévalo.

Aquesta proposta es va estrenar a la Sala Hiroshima, dins del marc de Festival Grec 2015; s’han arribat a fer tan sols 8 funcions, quatre a la Sala Hiroshima i les altres en gira per l’estat espanyol. En Pep Tosar afirma que no arriba a entendre el perquè aquest tipus de proposta no tenen més acceptació a la xarxa de teatres del nostre país.

Quan ell dirigia el “Circol Maldà”, intentava encabir-les encara que fos amb calçador dins de la programació, però ara troba dificultat per fer-les arribar al públic; malgrat tot, reconeix que el Teatre Romea ha estrenat almenys 3 de les seves propostes, de característiques similars.

En aquest espectacle la música beu bàsicament del “flamenc” i també en menor mesura del jazz. L’espectacle ofereix una mirada polièdrica a la figura de Lorca, basada en la seva vida i obra, i sempre des del punt de vista de Pep Tosar, Un viatge que segurament no s’acaba mai, perquè l’obra de Lorca és inabastable.

Continua llegint

– Teatre (156) – MALLORCA VERS A VERS – amb Pep Tosar – Sala Fènix – (🐌🐌🐌+🐚) – 16.01.2017

MALLORCA VERS A VERS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Dilluns al vespre, dia 16, van anar a la Sala Fènix on vam poder gaudir d’un espectacle ple de sensibilitat on la paraula i la música fan un recorregut per la poesia mallorquina del segle XX.

Aquest espectacle de creació va ser presentat al Circol Maldà en 2013 durant 4 dies i ara ha tornat a la Sala Fènix únicament també per 4 dies. Una proposta de gran bellesa literària i amb música en directe. Una autèntica alenada de sensibilitat i calidesa per començar una freda setmana.

Segons ens explica en Pep Tosar, ha fet una tria dels textos dels grans autors de la poesia mallorquina del segle XX que escrivien en llengua catalana. Ens presenta un recorregut cronològic a través de 12 poemes. Ell posa veu parlada i cantada, en alguns moments acompanyat de la guitarra, en companyia de María Lorea que canta i toca el piano.

mallorca-vers-a-vers-sala-fenix-2-voltar-i-voltar-1

Pel que fa a la música han seleccionat conegudes cançons de jazz que han intercalat amb cançons de creació pròpia com l’anomenada “Sota el mur emblanquinat” o “Siete minutos y medio” que interpretaven a l’obra “Una casa en obras” dedicada al poeta mallorquí Blai Bonet.

Continua llegint

– Teatre – QUI BONES OBRES FARÀ (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 28/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, dissabte a la tarda, ple de gom a gom. Ens esperen tres hores de teatre, d’esplèndid teatre.

A partir de textos de Txèkhov, Pep Tosar ha escrit un text que te com a rerefons “la Gavina” i com a base “l’Hort dels cirerers” tal com ens va explicar ell mateix a la roda de premsa.

Una “família teatral” ha estat treballant en una sala de teatre durant més de 35 anys i estan a punt de ser desnonats per falta de pagament del lloguer de la sala. Com a comiat estan assajant una nova versió de “la Gavina”. Tot i que el productor els hi insisteix, ells no estan disposats a fer teatre comercial per poder mantenir la sala.

Quines obres farà - TNC 1

En paraules del mateix autor el Teatre ha de lluitar amb la comercialitat del cinema i la televisió i sobretot amb la immediatesa que exigeix un públic nascut en una nova cultura més consumista on tot caduca quan tot just a acabat de néixer.

El repartiment d’aquesta producció ha estat un luxe, començant pel mateix Pep Tosar que interpreta a Txèkhov i que al mateix temps que ens explica moments de la seva vida i de la seva mort, serveix de fil conductor de tota la història i fa una mica de veu de la consciència de tots plegats, actors i espectadors.

Continua llegint

– Roda de premsa – QUI BONES OBRES FARÀ – TNC – 13/05/2016

Ahir divendres al matí, vaig poder assistir de nou a una roda de premsa al Teatre Nacional de Catalunya; es presentava la producció teatral QUI BONES OBRES FARÀ amb dramatúrgia i Direcció de Pep Tosar.

Després d’una curta presentació d’en Xavier Albertí, director del TNC, en Pep Tosar pren la paraula i el primer que fa és presentar-nos a la Companyia que gairebé tota està present a la roda de premsa; comenta que ha estat molt difícil arribar a programar al TNC, malgrat que fa temps havia presentat alguns projectes a aquest teatre que no havien arribat a bon port.

QUI BONES OBRES FARÀ - TNC - Roda de premsa - Voltar i Voltar - 1

Es tracta d’un text escrit per ell, però basat en “L’Hort dels cirerers” del dramaturg rus Anton Txékhov, perquè té la seva mateixa estructura, malgrat que aquells personatges han estat canviats substancialment i en lloc de tractar-se d’una família burgesa en greu crisis econòmica que està en la disjuntiva de vendre’s l’Hort per poder construir uns apartaments…. ara es tracta d’una “família” Teatral que després de mantenir viva una sala de Teatre durant més de 35 anys, ara s’adona que el tipus de teatre que realitza ja no interessa al públic i estan a punt de ser desnonats per falta de pagament del lloguer de la Sala. Malgrat això, ells no estan disposats a canviar el seu enfoc teatral perquè volen mantenir per sobre de tot l’aspecte artístic, oblidant-se del més comercial.

Continua llegint

– Teatre – EL PÚBLICO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 18/12/2015

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz.

El Público, escrita a Cuba l’any 1930 no va ser estrenada fins a 56 anys més tard, ens parla de teatre i de desig reprimit mitjançant un joc de mascares on conviuen realitat i ficció perseguint l’autenticitat, l’honestedat i la llibertat.

EL PUBLICO-1

Es tracta d’una mena de barreja de pensaments i sentiments de Federico García Lorca, en el que ell vol fer pales la seva homosexualitat i a la vegada vol indicar-nos el camí per poder transformar el teatre que ell considera massa aburgesat en aquella època, en un Teatre més contemporani, on a vegades la racionalitat i el realisme no és el més important i si en canvi, les imatges simbòliques que sorprenguin l’espectador a cada instant, recolzades amb bons textos que encara que també ens parlin d’amor, ho facin amb nou llenguatge.

Continua llegint