Arxiu d'etiquetes: Sala Fènix

– 325 –  Teatre – PASOS LARGOS (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2019.06.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 245)

PASOS LARGOS (temp. 18/19 – espectacle nº 245)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d’agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d’obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d’Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta.

La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d’investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández sota la direcció de Gerardo Martínez i música original de Leandro Sabino.

Aquesta peça va ser seleccionada per participar en diferents Festivals de Titelles obtenint el Premi a la millor actriu en el 8è Festival Internacional de Teatre de Mont Laurier, Québec (Canadà) al setembre de 2017 i obtenint en el mateix Festival el premi del jurat al millor espectacle.

Ara ha arribat a la Sala Fènix on ha ofert quatre representacions, des del Fimo, Festival Internacional de Titelles d’Ovar (Portugal) on ha participat.

Continua llegint

– 039 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

CÁNDIDA (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins.

CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen?

Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia i aprofita per parlar-nos del sistema sanitari amb les teràpies de grup pels afectats per  xxx …, les teràpies alternatives, o els metges que ni tan sols ens veuen.

Però també ens parla del cos de les dones, un cos que molt sovint ha estat reprimit i que ha estat objecte de vexacions, moltes vegades en l’entorn familiar, que han causat vergonya o dolor i que marquen la vida de la dona mes que si és tractes d’una malaltia física.

De mica en mica ens va introduint en el seu món interior i descobreix coses de la seva infantesa que han marcat la seva vida adulta i que són més difícils de curar que una candidiasi, que li produeix més neguit que la mateixa picor vaginal.

CÀNDIDA podria ser simplement un monòleg, però és un cabaret. Humor, sarcasme, cabaret, fins i tot “titella en forma de vagina” … i també drama, conviuen en escena contínuament. Tot això acompanyat per la música, interpretada en directe, de Joange que introdueix el món oníric amb el seu violí. Una posada en escena molt efectista i una acurada il·luminació ajuden a avançar la peça.

Continua llegint

– Teatre – LA REINA DE GRACIA (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.06.25 (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

LA REINA DE GRACIA (temp. 17/18 – espectacle nº 325)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb motiu de la celebració de la setmana de l’orgull LGTB de Barcelona, la Sala Fènix ha programat la representació de La Reina de Gracia, en dues úniques funcions, ahir dia 25 i avui 26 de juny.

Agraïm profundament a la Sala Fènix per portar-nos propostes com aquesta (malgrat que en principi sigui únicament per dues funcions) … propostes d’una gran qualitat, que segurament per desconeixement, no tenen cabuda a les xarxes de teatre comercial.

LA REINA DE GRACIA amb dramatúrgia i direcció de Carles Solsona va ser estrenada en l’Espai Maragall de Gavà el passat mes de maig. A Carles Solsona ja li coneixíem la seva tasca de direcció a “FRIDA KAHLO. VIVA LA VIDA” que vam poder veure en aquesta mateixa sala, però tot i que no és el primer text que escriu, no coneixíem la seva faceta dramatúrgica i el seu escriure en rima que ens ha agradat molt.

Hem descobert un text delicat i potent que ens ha arribat en forma de cop de puny a l’estómac, però també al cor, per la seva humanitat i tendresa.

Segons hem pogut llegir aquesta obra neix de la necessitat de parlar de dos temes, la soledat i els prejudicis. I sota aquesta premissa, i volent qüestionar les normes de la societat, va néixer la història de Dakota, una prostituta transsexual que viu al barri de Gràcia.

Una feina d’investigació i aprenentatge els va portar a dibuixar un personatge prenent com a referència a La Veneno (1964-2016), una vedette transgènere que va exercir la prostitució fins que va ser “descoberta” i es va convertir en personatge televisiu. Perquè no acabés sent un relat biogràfic, van fer que Dakota fos argentina i amb el llenguatge tan diferent van aconseguir allunyar el personatge de la persona referent real.

Una proposta que ha comptat també amb l’assessorament de Juan Pablo Mazorra, a qui nosaltres vam descobrir a la Vilella amb MIGRANTE.

No havíem vist mai treballar a Daniel Miras, l’actor que ha interpretat magníficament a Dakota; des de la proximitat i mirant-nos als ulls directament, ens ha fet totalment creïble el seu personatge i ens ha captivat per la seva entrega total. Una interpretació que no oblidarem en molt de temps.

Dakota, una persona que ha lluitat molt i continua lluitant per ser la persona que vol ser, la persona que de fet sent que és. Una dona atrapada en un cos d’home i que no pot fer la transició perquè el seu cos no accepta les hormones.

“Soledad” és el primer nom que va escollir en assumir el seu rol de dona, quan encara s’amagava als ulls de la societat. Dakota és el que pren quan s’instal·la a Barcelona i es mostra davant de tots com el que és, una “mujer con pene”.

Dakota és un ànima lliure, alegre, eixelebrada, malparlada i una apassionada de la vida.
Encara que diu ser una desgraciada, perseguida per la “Soledad”, viu com vol i fa el que li dóna la gana.
Per això i per altres coses és la reina del seu barri, la Reina de Gracia.

Diego Paqué ha acompanyat en Daniel en aquest monòleg posant veu i música a la rumba de la Reina. Amb la seva guitarra, dóna a la proposta el punt just de distensió fusionant-se de forma perfecta amb el relat.

Dakota no és un simple personatge, és una persona que ens porta a un viatge pels seus records, les seves pors, les seves emocions i en ell descobrim que no és diferent de nosaltres i que per sentir-se dona no cal deixar de ser físicament un home.

Potser caldria començar a deixar de parlar de gènere, perquè a la fi únicament som PERSONES.

La companyia TEATR3S va néixer a Gavà en 2014 de la mà de Carles Solsona, Marisol Salcedo i Daniel Miras. Alternen creacions pròpies, amb representacions de texts d’altres autors i, és una companyia en residencia en l’Espai Maragall de Gavà. Es van donar a conèixer amb Frida Kahlo que els ha fet girar per Mèxic i EEUU.

Tant de bo La Reina de Gracia tingui un llarg recorregut a les sales de tot Catalunya, perquè és una proposta molt honesta, un crit als sentiments més humans, al no gènere, a deixar de banda els prejudicis i un crit a l’esperança.

Antonio, Soledad, Dakota, una dona que malgrat el que ha patit decideix somriure i viure.

Dramatúrgia i direcció: Carles Solsona
Assistent de direcció i coach físic: Juan Pablo Mazorra
Actor: Daniel Miras
Músic: Diego Paqué
Vestuari: Diseños May \ Fotografía: El tío Carretilla \ Disenny publicitari: Vero Sánchez
Idioma: castellà – Durada: 80 minuts

– Teatre – HuMÔ(r) (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2018.06.17 (temp. 17/18 – espectacle nº 318)

HuMô(r) (temp. 17/18 – espectacle nº 318)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Sala Fènix ha organitzat, aquest mes de juny, un cicle monogràfic dedicat exclusivament a Carlo Mô, el gran clown gestual del Raval.

En aquest cicle, Carlo Mô presenta un resum dels seus millors treballs dels últims cinc anys. En els dos primers espectacles presentats “Gesto es todo” (del 31 de maig al 10 de juny) i HuMÔ(r) (del 14 al 24 de juny), ell és el protagonista. En els dos últims “No me llames solsticio, llámame otoño” (28 i 29 de juny) i “En los vórtices del vértigo” (30 de juny i 1 de juliol) Carlo Mô és el director.

Nosaltres hem tingut l’oportunitat de veure HuMÔ(r) i així conèixer aquest humorista que ens ha seduït amb la seva particular gestualitat.

Què passaria si vas a veure una obra de teatre, amb totes les entrades exhaurides i en arribar resulta que la sala està en flames… ?

Aquestes circumstàncies faran que CARLO Mô s’enfronti cada nit a un espectacle diferent amb un nou punt de vista, nous estils, sorpreses, novetats, col·laboracions… que faran que cada nit sigui única.

Carlo Mô, és el nom artístic de Carlos Pérez Aznar.

Des del 2000 forma parella artística amb Mr. DI, nom artístic de Jordi Solé Andrés. Els seus espectacles es basen en la recerca de l’humor proper, sincer i genuí.

Carlo Mô & Mr. DI han creat diferents espectacles, combinant shows en solitari de Carlo Mô amb altres on actuen conjuntament. Fa cinc anys van decidir abandonar la paraula, lliurant-se al gest amb una línia molt clara: la imaginació al poder, la llei del màxim esforç / mínim rendiment, la mirada canalla i burleta i el desplegament físic incansable.

Creiem que és la primera vegada que ens veiem amb la impossibilitat d’explicar de què va l’espectacle, ja que creiem que si ho féssim, molt possiblement esgarraríem les innumerables sorpreses que esperen als espectadors que vulguin veure aquesta proposta.

Continua llegint

– Teatre – CABARET VICTORIA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.03.09 (temp. 17/18 – espectacle nº 222)

CABARET VICTORIA (temp. 17/18 – espec. nº 222)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El dia 14 de marc de 2013 la Sala Fènix va obrir les seves portes, i des de llavors ha anat trobant el seu lloc, i adquirint una personalitat pròpia basada en el teatre de màscares, les titelles per adults, el clown gestual, el teatre d’objectes i la poesia. També s’ha fet un lloc en el món de la programació infantil.

CABARET VICTORIA és la seva primera producció, una obra teatral en format de breus històries basades en la literatura fantàstica del segle XIX. I ara la tornen a oferir, dins de la programació especial per celebrar el cinquè aniversari de la sala.

Felipe Cabezas, ànima artística de la sala, és el director teatral i conductor de la proposta amb direcció musical de Pere Cabaret.

Amb textos d’Edgar Allan Poe, Honoré de Balzac, Teodor Hoffman, Julio Verne, Rimbaud, …. ens proposen un cabaret amb un accent especial en la màscara, el gest, les ombres i la manipulació d’objectes, amb un ambient sonor i musical a l’estil de la revista i el vodevil.

La sala es transforma en una nau amb un ambient decadent i festiu, el capità d’aquesta nau és Felipe Cabezas i convida “al abordaje, sin equipaje“. Una tripulació amb una estètica de còmic i diferents habilitats escèniques que els fan capaços de donar vida a autòmats, viatges, pors i figures sobrenaturals que fascinaven en el segle XIX i ho continuen fent en l’actualitat.

Continua llegint

– Teatre – EL BUFON DEL REY LEAR (🐌🐌🐌🐌) – Sala Fènix – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 141)

EL BUFON DEL REY LEAR (temp. 17/18 – espectacle nº 141)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Teníem moltes ganes de veure aquest monòleg de Felipe Cabezas a la Sala Fènix, cinquè monòleg teatral de l’artista en la que serà la cinquena temporada de la sala.

A finals del mes de novembre, a la roda de premsa ja ens van comentar que, en aquesta ocasió han fet tàndem de direcció amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, que ha assumit la part de direcció actoral, la direcció d’art (mascares i vestuari) és d’Anna Chwaliszewska i l’espai sonor d’Orestes Gas.

Una proposta en què es recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius.

Els bufons, des de sempre, són uns personatges que han permès parlar de temes que la censura prohibia i criticar institucions i persones que aparentment eren “intocables”. En aquesta proposta el bufó del rei Lear no deixa en cap moment de ser un còmic, un actor que ens explica les conseqüències de la decisió del rei Lear de dividir el regne entre les seves tres filles, provocant amb aquest fet, una lluita de poder.

El seu paper d’actor permet a l’autor del monòleg, prendre distancia i riure’s una mica de tothom, incloent-se a ell mateix.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL BUFON DEL REY LEAR – Sala Fènix – 2017.11.28 (temp. 17/18 – RdP 040)

Roda de premsa EL BUFON DEL REY LEAR –  (temp. 17/18 – RdP nº 40)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al mati vaig poder assistir a dues rodes de premsa; la primera va ser ben d’hora i en petit comitè a la Sala Fènix, on es presentava la nova producció EL BUFON DEL REY LEAR, el cinquè monòleg que protagonitza Felipe Cabezas i curiosament dins de la cinquena temporada de la Sala.

L’estrena serà demà dijous 30 de novembre i en principi està programat fins a finals del mes de febrer, encara que es pot allargar un mes més segons la resposta del públic. Felipe Cabezas i Isabella Pintani, els responsables de la Fènix, són força optimistes en veure com evoluciona la venda anticipada d’entrades. Creuen que el seu títol, la imatge de l’espectacle i el tipus de temàtica el faran atractiu.

Es tracta d’un tàndem amb Jordi Pérez, director artístic de La Vilella, amb qui no hi havien col·laborat personalment des de feia cinc anys, encara que ja fa temps que ho fan com a sales associades i amb enllaços a les seves newsletter. Jordi Pérez assumeix la part de direcció d’actors d’aquest monòleg.

En aquest cinquè monòleg de Felipe Cabezas, ell mateix assumeix la direcció general de l’espectacle, malgrat que comenta que considera gairebé impossible fer-ho sol i per això va decidir comptar amb en Jordi, que ja havia llegit el text.

L’attrezzista és Anna Chwaliszewska que ha confeccionat les mascares i el vestuari i ha dibuixat l’escenografia. És la directora de l’exposició que ara mateix es pot veure en el vestíbul del teatre. La realització de l’escenografia però ha estat realitzada per Artesanos Grima.

Continua llegint