EL PRESENT VULNERABLE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón – 

Malauradament no vaig gaudir gaire d’aquesta segona sessió de pràctiques d’Arts Escèniques, aquest passat divendres a l’Institut del Teatre, i bàsicament perquè no va haver manera d’entrar en una coreografia que em va semblar poc pensada i massa estàtica, amb escassos moments de moviment i dansa, malgrat que no dubto de la bona voluntat dels alumnes en aquesta pràctica.

Segons anuncien en el programa de mà: Per endinsar-nos en un tema tan inabastable, profund i difícil com és la pèrdua d’un ésser estimat, ens hem deixat estimular per la paraula escrita de Feliu Formosa, posant el cos a la seva disposició. Inspirant-nos en “El present vulnerable” i “Cançoner”, ens posem en moviment, acostant-nos i aprofundint en algunes de les coses que, creiem, envolten el fet de perdre algú: la pena, el dolor, l’amor, la tristesa, l’esperança…

Una coreografia que comença amb unes imatges que recorden molt al ball dels ballarins dervixos sufís, giravoltant sobre ells mateixos durant una bona estona, que ells relacionen directament amb el moviment dels planetes i la connexió amb Déu…. però ay!!!!, ….. la música que sona a la Sala del Teatre Ovidi Montllor, no té res a veure amb aquell món de pregàries sufís i de misticisme.

De sobte tot es para, i la coreografia es transforma en un seguit d’imatges gairebé congelades, que almenys a mi no em van transmetre cap emoció. De dansa ben poca.

Sembla que l’aparició d’una estructura gegantina al ben mig de l’escenari, fa que almenys estèticament l’espectacle s’animi, però tot és un miratge, perquè torna a caure en una excessiva congelació dels ballarins, que novament resten gairebé estàtics….. fins que comencen a giravoltar l’estructura en el que sembla una carrera de fugida no sabem pas a on….. o potser és solament un recurs amb el qual es vol trencar la gran passivitat fins aleshores….. i van desapareixent pels laterals en grups reduïts sense que ens adonem.

La coreografia l’he trobat pobre i malauradament no he pogut valorar la vàlua i l’esforç en la seva actuació d’aquests alumnes de quart curs d’interpretació de l’itinerari de físic de l’ESAD. Ho lamento, perquè tenia moltes ganes de gaudir novament, però no ha estat possible entrar i entendre gairebé res del que volien transmetre.

M’ha agradat molt més el treball realitzat pels alumnes d’escenografia, vestuari i il·luminació, que amb el seu treball han aixecat almenys estèticament l’espectacle.

Intèrprets: Hodei Arrastoa, Gaia Bautista, Agnés Casals, Júlia Clarà, Toni Mas, Pol Para, Gemma Polo, Alba Tortras, Carlos Ulloa

Escenografia, vestuari i il·luminació: Alejandra Lorenzo, Patricia Albizu

Llums: Lucas Tornero, Adrià Gómez, Roger Piqué, Esther Porcel – So: Efrén Fuente, Uriel Ireland – Maquinària: Pablo Gómez, Sergio Ulldemolins – Coordinació tècnica: Marc Ases

Professor pràctica físic i direcció: Andrés Corchero – Professora de projecte escenogràfic: Elisabet Castells – Professor de luminotècnia: Mingo Albir – Professor de so: Àlex Polls – Professora de tècnica aplicada a la pràctica de físic: Ana Pérez – Professor de maquinària: Anna Cuscó – Professor de pràctiques de l’espai: Roger Orra – Professora de pràctiques de personatge: Elisa Echegaray – Professor de pràctiques d’il·luminació: Jaume Ayza – Professora d’assessorament de maquillatge: Montse Tolosa