4ª edició d’EP, Mostra de companyies residents de la Central del Circ –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Fa un munt de dies que havíem reservat les nostres entrades per assistir a aquesta IV mostra del extended performance. La Central del Circ, un lloc “perdut” en la immensitat del Fòrum, on és complicat arribar si no has estat abans, perquè l’esplanada del Fòrum és immensa, hi ha una minsa il·luminació, l’edifici resta amagat sota l’esplanada i no hi ha indicadors que et senyalin el camí. Una odissea …..
Un cop allà i amb les nostres entrades a la mà esperem pacientment que s’iniciï la sessió. Johnny Torres, el director artístic de la Central ens farà de mestre de cerimònies. Ens endinsa primer a una enorme sala d’assajos on ens va conduint tot caminant en cercle a una rotllana de llum, com a aperitiu un noi, del que no em vaig quedar amb el nom, ens mostra la seva habilitat amb les anelles.
Som conscients que és una oportunitat única per a gaudir d’una mostra del circ més contemporani que es fa a Catalunya. Segons sabem, l’EP ha nascut amb l’objectiu de donar visibilitat a espectacles no acabats i en procés de creació, un moment molt íntim dels creadors al que habitualment no hi té accés l’espectador. Una possibilitat d’apropar-se al treball de les companyies residents a la Central del Circ. Aquest espai està habitualment tancat al públic i únicament en moments puntuals obren les seves portes perquè el públic interessat pugui veure de prop processos creatius que s’estan gestant.
“EP” és l’acrònim de “reproducció estesa”, extended play en anglès, i s’utilitza quan un format de gravació és massa llarg per considerar-se com a senzill, i massa curt per ser un àlbum. Aquest format, d’una durada màxima de 20 a 25 minuts s’ha transferit al circ, i així permet als artistes desenvolupar una forma curta que els porti a nous nivells artístics de comprensió.
En aquesta quarta edició d’EP es presenten treballs de les companyies El lado oscuro de las Flores (Bubble), Vivian Friedrich i Joan Lavandeira (I love my car) -que formen part del programa de residències de creació 2016 de La Central- i també de Zirkus Morsa (La fin demain) i La Fem Fatal, ambdues amb una relació molt estreta amb aquest centre de creació.
Comentarem breument les quatre propostes presentades en l’ordre en què les vam poder veure:
- Circ (122) – I LOVE MY CAR (🐌🐌🐌) de Vivian Friedrich i Joan Lavandeira
La peça performativa I love my car de la psicòloga i artista de circ alemanya Vivian Friedrich i Joan Lavandeira conjuga el circ més contemporani, la dansa i les arts visuals. És una reflexió sobre les nostres relacions amb els objectes i sobre el significat que té necessitar els objectes a l’Europa Occidental del segle XXI. Fins a quin punt perdem la nostra personalitat? On està el nostre veritable ésser?
Presentat en dues parts totalment diferenciades on ens mostren dues personalitats oposades, a la primera part, Vivian és una dona coqueta que es maquilla i vesteix davant nostra amb un vestit sensual, mentre la música sona en una caixa de música i ella fa uns exercicis dolços a la corda.
Una segona part molt més enèrgica on ella vestida amb pantalons i camisa es mostra molt més enèrgica, i sembla enfadada amb el món. Una música molt més dura l’acompanya.
Quina de les dues Vivian ens agrada mes ?
En acabar, s’intenta establir un diàleg amb el públic però la veritat és que ens agafa desprevinguts i la participació és quasi nul·la.
Performance: Vivian Friedrich
Disseny sonor i disseny d’il·luminació: Joan Lavandeira
______________________
2. Circ (123) – LA FIN DEMAIN (🐌🐌🐌🐌) de Zirkus Morsa
Com sobreviure en un món que sembla caure en qualsevol moment? Aquesta és la principal pregunta que intenta respondre la companyia alemanya Zirkus Morsa en el seu darrer espectacle, La fin demain. Dues persones, nàufrags encallats a la platja de la seva imaginació, es troben, es coneixen i arriben a confiar l’un en l’altre. Junts troben i perden l’equilibri a través d’objectes simples i aparentment innecessaris: una taula de fusta, un tub de cartró, una corda i una fusta flotant. Explorant els seus límits busquen un equilibri en comú. Aquesta peça creativa és una crida plena d’optimisme en aquests temps estranys.
Un home amb una taula de fusta, sembla tímid i s’amaga darrere d’ella, només traient el cap ens observa i es torna a amagar. Una dona arriba amb un tub de cartró a les mans, veu a l’home però no es vol deixar veure. Una bona estona en què tots dos s’amaguen un de l’altre fent servir el tauló de fusta com a paret imaginaria. De mica en mica s’aniran acostant, es coneixeran i perdran la por. Compartiran taula i tub en un joc d’equilibri vital. Finalment, marxaran junts.
Idea: Zirkus Morsa
Artistes: Rosa Wilm i Moritz Böhm
Acompanyament artístic: Fabrizio Giannini (Compañía de Circo “eia”) i Lân Maurice Nguyen (CRAC Arc en Cirque, Chambéry)
Músics: Florent Geffroy Rescan, Gauthier Ronsin i Laurent Bouchereau (Les Tahiti Miam Miam)
Vestuari: Fleur Peyforth
Escenografia: Zirkus Morsa, Société Sonoco i diverses platges d’Europa
Amb el suport de: Arc en Cirque -Centre Régionaldes Arts du Cirque (Chambéry), Compañía de circo “eia”, La Central del Circ (Barcelona), La Maison du Cirque –Quimper i Elabo (Rennes)
______________________
3. Circ (124) – EL LADO OSCURO DE LAS FLORES (🐌🐌🐌+🐚) de Buble
Un enfrontament entre dos artistes de circ, una lluita de color gris, de cops i carícies des del més íntim, que desemboca en la corporalitat i l’expressió dels cossos. Una paradoxa que delira amb el fet de gaudir de la vida mateixa, reflexionant sobre la necessitat d’existir sol, però sense perdre tots els éssers estimats que ens envolten.
Un home apareix a escena, porta un altre home carregat a la seva espatlla, sembla un personatge inanimat, no es mou, és com un ninot en braços de l’altra que el belluga com vol. De mica en mica anirà despertant i acabaran interaccionant fins que els papers s’inverteixen. Realment remarcable l’habilitat d’en Jesús Navarro en el seu paper de ninot i la força física d’en Ginés Belchí per dur-lo com si res.
Segons ens indica en Johnny aquesta proposta la podrem veure a l’Antic Teatre uns dies del mes d’abril.
Creadors i intèrprets: Ginés Belchí Gabarrón i Jesús Navarro Espinosa
Visió externa i acompanyament en la recerca de tècnica: Pau Portabella
Llums: Martina Lacueva Rodríguez
Col·laboradors: La Central del Circ, Cooperative de Rue et du Cirque 2R2C
Coproducció: Antic Teatre
______________________
4. Circ (125) – LA FEM FATAL (🐌🐌🐌) de Anton i Polina
En aquest EP La Fem Fatal presenta un treball embrionari, la primera proposta d’investigació amb el trapezi, apèndix del seu cos, i un màstil fora d’eix. Això és el punt de partida del que serà la seva propera creació llarga.
Un home arriba acompanyat del que sembla un animal, ell també camina d’una manera estranya. Ell la crida amb xiulets i ella puja i baixa del matalàs com un gosset juganer.
Quan pugen al trapezi es transformen en dues persones àgils que semblen un sol cos.
En sortir, de peus a terra tornen a ser els que eren.
Intèrprets: Toni Gutiérrez i Asvin López
Una nit diferent en un espai diferent.
