MAL MARTINEZ, humor i hòsties –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimarts vam anar al Teatre del Raval per tal de veure aquesta proposta de l’actor-director-cantant Marc Martínez, al que vam poder conèixer personalment amb ocasió de l’obra Julieta y Romeo que es va presentar al Festival Grec 2011 i que vam tornar a veure dirigint Conillet aquesta temporada passada. Com a actor recordem la seva participació en l’obra Urtain que es va presentar al Teatre Romea el 2009. Últimament el recordem per la seva magistral interpretació en el paper d’assassí de iaies a la sèrie de TV3 “Nit i dia”.

Aquest nou disc, anomenat “Amor y Hostias“, el segon del Marc després de “El bolero del Raval” l’any 1999, va ser presentat al 54 Festival de Porta Ferrada 2016 el dia 29 de juliol. Segons ell va manifestar en aquella ocasió: “Ara que he passat dels 50 torno a recuperar el meu passat rocker“.”Actuaré amb la meva banda i mes que un concert serà un desconcert“.

Ahir tan sols vam poder escoltar unes poques cançons, ja que ell apareixia sol en l’escenari sense la resta de components de la banda que habitualment l’acompanyen. Entre cançó i cançó ens explica la seva visió del món i ens relata moments autobiogràfics que situa sobretot entre els 14 i els 15 anys, que segons confessa és l’època de la seva vida on va rebre les hòsties més grans.

Marc Martínez va néixer el 19 de gener de 1966 al barri del Raval de Barcelona fill de malaguenya i català. La seva mare era perruquera i li hagués agradat ser bailaora, i el seu pare era ebenista i per Nadal cantava flamenc. Ell va començar la seva trajectòria professional en el camp de la interpretació a finals de la dècada dels 80, tant en cinema com en teatre com en televisió.

Així es presenta ell mateix al dossier de premsa:

He fet d’actor, de director, de presentador, de músic, de cantant, de pallasso, d’extra, de cambrer, de fuster, de paleta, d’escapista… Les he vist de tots colors i en blanc i negre. He fet camí, he fet via. He voltat i he fet gires, he viatjat a les profunditats abismals de la meva memòria afectiva… He rigut molt, de veritat. He plorat molt de mentida. He tingut 300 noms i he memoritzat tantes històries, tantes tonteries… Les he compartit amb els espectadors dels meus personatges… De la meva vida. M’ho he passat tan bé. He triomfat bastant, no em queixo. He signat autògrafs per les vostres germanes, amics i veïnes. He tastado las mieles… Me he dormido en los laureles… M’he guanyat força bé la vida fent, gairebé sempre, allò que volia. Però aquests darrers anys de crisi… de vaques flaques, de rellotges aturats, de trucades per sota del conveni… de reflexió i esperança… vamos, de pasarlas putas… m’han servit per adonar-me… que el que jo, realment, havia volgut fer tota la vida… era dedicar-me… Al striptease! Les varietés! La revista!

Torno als escenaris! Aquest cop a l’escenari pelat de la meva vida… A hòsties. Solo ante el peligro!

Un espectacle de riures i de nostàlgia, dirigit especialment als que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80. Un muntatge molt ben acurat, a on ens fa partícip de les seves vivències. Connectem amb ell per la seva naturalitat i sinceritat. 90 minuts on no deixa de parlar o cantar en cap moment i on es defineix com “un cantactor protesta absolutament des-actualitzat“.

Ens ha sorprès moltíssim, perquè aquí toca les seves facetes i el paio ho fa de “puta mare”; l’espectacle dramatúrgicament està perfectament construït i a sobre, és entranyable, perquè ens mostra la seva faceta més humana, confessant-nos aspectes desconeguts de la seva adolescència: “em posen ulleres, i de cop descobreixo que sóc català de soca-rel“…. ens provoca el riure gairebé tota l’estona, però és que a més a més, canta i toca un munt d’instruments…… “escoge…. piano o bateria” i ell va escollir bateria, perquè el piano en el pis on vivia al Raval ni entrava per la porta i a també tenia por que els seus amics s’haguessin rigut, encara mes d’ell del que ja ho feien.

Un espectacle que ens ha agradat molt i això que a nosaltres normalment aquest tipus de propostes tipus “shows personals”, no ens atrauen massa, ja que preferim altres tipus d’arts escèniques. Potser caldrà revisar les nostres preferències a partir d’ara.

Es podrà veure al Teatre del Raval, tots els dimarts del mes de desembre.

Lletra i música: Marc Martínez

Dramatúrgia:  Marc Martinez \ Miguel Casamayor \ Marta Pérez

Direcció:  Miguel Casamayor \ Marta Pérez

Ajudantia de direcció: Ángela Cervantes i Joan Scufesis \ Producció executiva: Mercè Puy \ Producció: Rosa Domingo \ Ajudant de producció: Cristina Prunell i Guillem Derch \ Disseny tècnic:  Artic Sound \ Cap tècnic: Eudald Gili \Fotografía: David Ruano i Paco Amate \ Estilisme per fotografía: Gina Torrent \ Comunicació: Meritxell Abril i Lia Pérez \ Comunicació digital: Mia Font

Idioma: Castellà i català

Durada: 92 minuts

Guant de boxa – cargol