FES-ME UNA PERDUDA –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimecres 22 era nit de preestrena d’una comèdia musical que s’ha estrenat aquesta nit, 23 de març i que estarà en escena fins al dia 9 d’abril al Teatre Eòlia.
Un començament potent quan l’Eli Iranzo irromp a l’escenari i ens avisa que el que veurem serà un drama, res a veure amb una comèdia, ja que ens parlaran del drama dels estereotips, en aquest cas de les dones que han de ser perfectes per definició en tots els àmbits, en el professional, en la relació de parella, com a mare, i l’única responsable del correcte funcionament de la llar.
Una dona convertida en tres, una dona que ja no recorda quin nom tenia ara són tres, Anna-Sílvia-Raquel. El seu desig de complir com a professional, és una arquitecta excel·lent, com a mare, fa el que pot, i com a amant, li agradaria una mica més, explosiona i la converteix en una personalitat dividida en tres.
I a tres veus, Mónica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem, ens expliquen el “drama” de la dona que ha d’enfrontar-se amb un dia a dia frenètic i absorbent. Una dona que té dues filles petites i un marit, Gerard, que viatja molt perquè és fotògraf i ha d’esperar que deixi de ploure per aconseguir una gran foto d’un animal en perill d’extinció…..
Que lluny queda en el temps, l’època en què es van conèixer, al campus universitari, quan rebre una perduda activava tots els desitjos.
Que lluny queda en el temps les il·lusions d’una vida en comú i el desig de ser pares, de deixar de ser parella per ser una família.
Professionalment s’enfronta a un cap incompetent que fins fa poc era un company i que ha estat promocionat i a la competència “deslleial” d’una becària que vol aconseguir-se un lloc a l’empresa. La nostra protagonista té jornada reduïda, i, que com repeteixen molt sovint, és un dret, que no un favor, però que limita la seva projecció professional.
Feina, nenes, escola, sopars, televisió, sogra, psicoanalista, marit absent, desil·lusió, desencís, frustració… el dia a dia de moltes dones que es veuran, sens dubte reflectides, dones que intenten arribar a tot arreu, que han d’estar a tot arreu.
