Arxiu d'etiquetes: Miguel Casamayor

– Teatre (215) – FES-ME UNA PERDUDA (🐌🐌+🐚) – Teatre Eòlia – 22.03.2017

FES-ME UNA PERDUDA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimecres 22 era nit de preestrena d’una comèdia musical que s’ha estrenat aquesta nit, 23 de març i que estarà en escena fins al dia 9 d’abril al Teatre Eòlia.

Un començament potent quan l’Eli Iranzo irromp a l’escenari i ens avisa que el que veurem serà un drama, res a veure amb una comèdia, ja que ens parlaran del drama dels estereotips, en aquest cas de les dones que han de ser perfectes per definició en tots els àmbits, en el professional, en la relació de parella, com a mare, i l’única responsable del correcte funcionament de la llar.

Una dona convertida en tres, una dona que ja no recorda quin nom tenia ara són tres, Anna-Sílvia-Raquel.  El seu desig de complir com a professional, és una arquitecta excel·lent, com a mare, fa el que pot, i com a amant, li agradaria una mica més, explosiona i la converteix en una personalitat dividida en tres.

I a tres veus, Mónica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem, ens expliquen el “drama” de la dona que ha d’enfrontar-se amb un dia a dia frenètic i absorbent. Una dona que té dues filles petites i un marit, Gerard, que viatja molt perquè és fotògraf i ha d’esperar que deixi de ploure per aconseguir una gran foto d’un animal en perill d’extinció…..

Que lluny queda en el temps, l’època en què es van conèixer, al campus universitari, quan rebre una perduda activava tots els desitjos.

Que lluny queda en el temps les il·lusions d’una vida en comú i el desig de ser pares, de deixar de ser parella per ser una família.

Professionalment s’enfronta a un cap incompetent que fins fa poc era un company i que ha estat promocionat i a la competència “deslleial” d’una becària que vol aconseguir-se un lloc a l’empresa. La nostra protagonista té jornada reduïda, i, que com repeteixen molt sovint, és un dret, que no un favor,  però que limita la seva projecció professional.

Feina, nenes, escola, sopars, televisió, sogra, psicoanalista, marit absent, desil·lusió, desencís, frustració… el dia a dia de moltes dones que es veuran, sens dubte reflectides, dones que intenten arribar a tot arreu, que han d’estar a tot arreu.

Continua llegint

– Teatre (107) – MAL MARTINEZ, humor i hòsties (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre del Raval – 29.11.2016

MAL MARTINEZ, humor i hòsties

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts vam anar al Teatre del Raval per tal de veure aquesta proposta de l’actor-director-cantant Marc Martínez, al que vam poder conèixer personalment amb ocasió de l’obra Julieta y Romeo que es va presentar al Festival Grec 2011 i que vam tornar a veure dirigint Conillet aquesta temporada passada. Com a actor recordem la seva participació en l’obra Urtain que es va presentar al Teatre Romea el 2009. Últimament el recordem per la seva magistral interpretació en el paper d’assassí de iaies a la sèrie de TV3 “Nit i dia”.

Aquest nou disc, anomenat “Amor y Hostias“, el segon del Marc després de “El bolero del Raval” l’any 1999, va ser presentat al 54 Festival de Porta Ferrada 2016 el dia 29 de juliol. Segons ell va manifestar en aquella ocasió: “Ara que he passat dels 50 torno a recuperar el meu passat rocker“.”Actuaré amb la meva banda i mes que un concert serà un desconcert“.

mal-martinez-teatre-del-raval-1

Ahir tan sols vam poder escoltar unes poques cançons, ja que ell apareixia sol en l’escenari sense la resta de components de la banda que habitualment l’acompanyen. Entre cançó i cançó ens explica la seva visió del món i ens relata moments autobiogràfics que situa sobretot entre els 14 i els 15 anys, que segons confessa és l’època de la seva vida on va rebre les hòsties més grans.

Marc Martínez va néixer el 19 de gener de 1966 al barri del Raval de Barcelona fill de malaguenya i català. La seva mare era perruquera i li hagués agradat ser bailaora, i el seu pare era ebenista i per Nadal cantava flamenc. Ell va començar la seva trajectòria professional en el camp de la interpretació a finals de la dècada dels 80, tant en cinema com en teatre com en televisió.

Continua llegint