VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Ahir al matí dues rodes de premsa gairebé seguides. La primera va ser totalment atípica perquè es va realitzar al mig del carrer, asseguts en unes cadires davant mateix de la façana del Teatre Coliseum. No esperàvem menys de La Cubana !!!
I és que fins i tot la rebuda als mitjans que parlem de Teatre, ja va ser al·lucinant, ja que ens van entaforar entre les mans una caixa llargiiiiiiisima amb un enorme fuet, de més d’un metro i mig de llarg i d’un quilo de pes… i sembla que tot és perquè els protagonistes de la història que ens presentaran, són xarcuters que han volgut escalar al més alt de la societat del seu temps.
La cubana torna al Coliseum, 10 anys després d’inaugurar la seva nova etapa com a Teatre, amb aquella extraordinària “Cómeme el coco negro”. Ara presenten aquesta versió de GENTE BIEN, basada en el text de Santiago Rusiñol, però passada pel tamís de La Cubana, amb guió i adaptació de Jordi Milán i música, lletra orquestració i direcció musical de Joan Vives.
…. i puntualment surten al carrer els membres de la Cubana, capitanejats per en Jordi Milán, que pren la paraula i ens explica de què va tot plegat:
Teníem diferents idees, però els nostres assessors, que en són molts i molt bons, ens van fer veure que havíem de canviar de registre, ja que darrerament els gustos del públic estaven canviant… només calia veure la cartellera de Barcelona. El públic vol musicals.
No vam dubtar. Precisament nosaltres, que utilitzant l’art del dissimulo, hem cantat i ballat en tots els nostres espectacles, que hem tocat el món de la revista, el de l’òpera, el del cinema, la televisió, hem fet teatre als mercats, hem muntat maratons de ball, inauguracions, pregons… perquè no podem fer un musical?
Vam fer les maletes i vam anar a Londres i a Nova York, a veure que podíem copiar. Vam tornar saturats de Sondheims, de Lloyds Webbers, Disneys i Rodgers and Hammersteins… No sabíem que triar. De sobte vam tenir una il·luminació: Perquè no fem un musical inspirat en un clàssic català? Nosaltres som de Sitges: Perquè no fem un Rusiñol? Perquè no fem “Gente Bien”, un sainet molt divertit que precisament aquest any celebra el centenari de la seva estrena?
Dit i fet! Vam adaptar el text original al “nostre aire” i vam anar a veure al nostre músic, en Joan Vives, perquè ens hi posés la música. El resultat final é una opereta! I la resta… està per veure. Ens en sortirem? No ho sabem. Però de teatre, segur que en farem!
GENTE BIEN, va ser estrenada el 1917 al Teatre Novedades de Barcelona; és un sainet, un divertiment on Rusiñol retrata i ridiculitza els nou-rics de la burgesia industrial sorgida a la Barcelona modernista.
Aquesta ha estat l’excusa per construir la base argumental de l’espectacle, tot i volen respectar al màxim el text original, però creant un viatge en el temps, on es fa parlar als personatges que va crear Rusiñol en quatre èpoques diferents, descobrint que la necessitat d’aparentar no té data de caducitat.: el 1917 (any de l’obra original), el 1951 (l’any en què van néixer alguns integrants de la companyia, en ple franquisme), el 1980 (quan es va fundar La Cubana i renaixia la democràcia al país) i el 2017 (amb els corruptes a l’ordre del dia). L’espectacle juga molt amb els canvis d’idioma entre el català i el castellà, perquè ells, La Cubana, són uns mestres per mostrar-nos en clau d’humor l’evolució del bilingüisme al nostre país.
GENTE BIEN recupera a Mercè Comes i Mont Plans, dues actrius històriques de La Cubana, juntament amb Jaume Baucis, que lideren un repartiment de quinze actors que canten en directe. La música ha estat enregistrada per l’OBC amb una col·laboració amb L’Auditori de Barcelona.
Malgrat les insistents preguntes dels periodistes, es neguen a revelar gaires detalls del muntatge i utilitzen insinuacions i ironies per mantenir l’element sorpresa imprescindible en cada estrena de la companyia.
La Cubana arrenca aquesta nova aventura, després de l’intent frustrat de portar a terme una revisió del musical “Sonrisas y Lagrimas”, per la falta reiterada de permisos, i també per un altre entrebanc per veure’s frustrat l’estrena de GENTE BIEN al Teatre Nacional de Catalunya, amb una sèrie de mitjans tècnics, que pretenien que els espectadors mitjançant uns auriculars, poguessin escollir el so de les diferents èpoques que s’estarien representant al mateix escenari.
Les funcions prèvies començaran aquest mateix dijous, però per l’estrena oficial haurem d’esperar fins al 18 d’octubre. Pel que a mi m’ha semblat, serà de nou un gran espectacle que triomfarà si o si i que de ben segur estarà a la cartellera barcelonina molts mesos.
