VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques
Per Miquel Gascón –
Ahir dilluns, vaig tornar al TNC a la presentació de L’APLEC DEL REMEI, malgrat que nosaltres la veurem aquest mateix divendres i en tornarem a parlar aquí ben aviat.
L’Aplec del Remei, una obra de Josep Anselm Clavé, que va escriure l’any 1858 i que va ser la primera sarsuela en llengua catalana; es va estrenar al Liceu aquell mateix any i es va tornar a programar l’any 1864. Des d’aleshores no s’ha tornat a representar mai més i ha caigut en l’oblit, perquè la partitura es donava per perduda, fins que el procés de digitalització del fons històric que guarda el Liceu, la va treure de nou a la llum.
“Hem de fer l’aplec del Remei” va ser una de les primeres coses que va dir en Xavier Albertí quan va trepitjar el TNC com a director artístic… i ho ha aconseguit i a més a més la dirigeix, (bé, no és del tot cert, perquè en realitat serà la famosa directora Wanda Pitroeska ); la dramatúrgia va a càrrec de Josep Maria Miró i comptarà amb un repartiment de 5 cantants lírics, dos actors, el Cor de les Glòries Catalanes i l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC.
Es podrà veure del 29 de setembre al 2 d’octubre a la Sala Gran i aquesta estrena marca la inauguració oficial de la temporada 2016-2017 del TNC; serà una oportunitat excepcional per descobrir aquesta pedra angular del patrimoni català, amb 43 músics i cantants a l’escenari.
Albertí està molt content, ja que per fi se li donarà el reconeixement que cal, a l’enorme qualitat musical de Clavé, perquè va ser un grandíssim orquestrador, malgrat que no se li ha reconegut massa, perquè se’l coneix molt més com a poeta, periodista, polític i fundador de molts diaris de premsa escrita.
Sota l’argument de L’aplec del Remei s’amaguen una sèrie de claus que a primera vista no són massa evidents i es disfressa com una sarsuela de costums populars: primer un paral·lelisme amb les Noces de Fígaro de Beaumarchais, i segon…i sobretot, perquè era una denúncia “amagada” de l’estada que va fer la reina Maria Cristina a Caldes de Montbui, amb l’excusa de curar a la seva filla amb els banys, malgrat que la causa real va ser, retrobar-se amb el general Espartero, de qui havia estat la seva amant; llavors ho va haver de fer així per no patir un nou exili, ja que havia patit uns quants per les seves idees polítiques.
Clavé era un dels homes que pretenien reformar l’estat espanyol, per expulsar una monarquia corrupta i aconseguir una república federalista.
Curiosament han passat molts anys i sembla que la cosa no ha variat massa des d’aleshores.
En aquest acte també es dóna per inaugurada l’Exposició Clavé, una exhibició sobre l’obra i la figura d’aquest artista i polític català. Posteriorment, aquesta exposició farà itinerància gràcies a la Diputació de Barcelona. L’organització va a càrrec del Teatre Nacional de Catalunya amb la col·laboració de la Federació de Cors de Clavé.
sarsuela i cargols