Dissabte vàrem fer doblet, i la primera de les propostes que anem a veure és aquesta coproducció al Teatre Condal, malgrat que es tracta d’una sala a la què no acostumem a anar-hi, si no és que ens asseguren que el que representen, paga realment la pena veure, com ha estat el cas.
NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d’Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l’escena madrilenya que a l’inici d’aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell.
Tres amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, un d’ells s’endarrereix inexplicablement. Té una raó de pes, ha matat la seva dona.
Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest punt on comença realment l’obra.
Els dos amics es plantegen si l’han d’encobrir per protegir-lo o l’han de denunciar. Veurem fins on pot arribar una amistat de tants anys, o millor dit reflexionaran i reflexionarem sobre el que hem d’entendre com amistat. Veurem com surten a la llum les veritables personalitats de tots tres amics que han mantingut, tots aquests anys, la imatge que volien donar però no s’han mostrat com realment són.
Podríem titllar l’obra de misògina, perquè el fet d’haver matat la dona queda com un incident que no te mes importància, l’important en aquesta obra és comprovar el grau d’amistat dels tres homes. Les dones apareixen com uns personatges que d’una manera o d’altre condicionen la vida dels tres amics.
Una obra que és més de dos personatges que de tres, ja que Simon, un cop demana que l’encobreixen, desapareix quasi d’escena i l’obra queda en un duet amb dos actors que ho fan prou bé, sobre tot Antonio Garrido amb la seva gestualitat. Un duet que és un esclat de veritats amagades, d’incomprensions, de soledats, de la por a estimar, de les vides socials però buides. Unes interpretacions que van pujant d’intensitat i on la rabia i la rancúnia continguda acaba esclatant.
Una bona posada en escena, amb moments divertits. El final però, és molt previsible.
Nuestras mujeres planteja temes universals: el valor de l’amistat, el compromís davant el deure, la idea de justícia i per sobre de tot, la lluita entre el correcte i l’incorrecte. Què fer quan un vell amic comet un crim? Delatar-lo? Salvar-lo? Aquest conflicte posa a prova el Max, el Paul i el Simó en una nit que pot suposar la ruïna dels tres.
Una comèdia lleugera, teatre comercial de qualitat que no queda només en distracció sinó que ens porta un rerefons de reflexió sobre les veritables amistats.
Autor: Eric Assous
Direcció: Gabriel Olivares
Intèrprets : Gabino Diego (Pablo)\ Antonio Garrido (Max)\ Antonio Hortelano (Simón)
Escenografía: Anna Tusell \ Vestuari: Libert Lado \ Il.luminació: Carlos Alzueta \ Ajudant de direcció: Monica Vic \ Director de producció: Jesús Cimarro \ Cap de producció: Raúl Fraile \ Ajudant de producció: Isabel Saiz \ Realització escenografía: Mambo \ Técnic de llums i so: Jose M.Cerdeiriña \ Maquinista: Gemma Arjona \ Regidora gerent: Vanesa Tejero \ Cap técnic: David Pèrez\ Fotografíes: David Ruano
Coproducció: Pentación Espectáculos i Focus
