Arxiu d'etiquetes: Éric Assous

– 031 – Teatre – JUGUEM A LA VERITAT (🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 017) – 2019.11.09

JUGUEM A LA VERITAT (temp. 19/20 – espectacle nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat, vam tenir un dia ple d’activitats culturals, al matí vam fer un recorregut pel barri de Vallcarca, anomenat (RE) VOLTA de Vallcarca, organitzat per “Òmnium Cultural”, i la cooperativa d’arquitectes “Voltes” on vam poder veure llocs desconeguts del nostre barri com “La Fusteria“, “l’Antic Forn de Vallcarca” (centre cultural alternatiu on de tant en tant també  es fan representacions teatrals), “Can Carol” i la plaça Farigola, l’antic consolat de Dinamarca, la Cantera, els jardins Maria Baldó, l’hort comunitari de Vallcarca i l’aula ambiental del bosc dels Turull.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una passejada reivindicativa molt interessant on vam poder constatar la lluita veïnal que vol impedir que el barri es degradi més i perdi encara més llocs emblemàtics.

_________________________

A la tarda vam fer cap al Teatre Gaudí per veure dues propostes consecutives, en primer lloc JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista.

Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat).

Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe.

Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant una dotzena, ella només una, però amb una durada de nou mesos. El joc per descobrir la identitat d’aquest amant comença.

La trucada, i la visita, d’un amic de tota la vida, en Manel (Màrius Hernández), recentment divorciat i a l’atur, provocarà una sèrie de situacions de recels i sospites, insinuacions … i afirmacions  que faràn sortir a la llum secrets que tots tres mantenien amagats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una comèdia amb una estructura típica, plantejant un conflicte de parella i l’aparició d’una tercera persona que sembla ha de fer desequilibrar la relació de parella o potser la d’amistat. Frases curtes, malentesos, indirectes, …. tot molt convencional, potser massa convencional per sorprendre al públic. Una comèdia àgil que parla de sexe, amor i amistat i posa en entredit la sinceritat com a element necessari en les relacions.

Continua llegint

– Teatre – NUESTRAS MUJERES (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 14/05/2016

Dissabte vàrem fer doblet, i la primera de les propostes que anem a veure és aquesta coproducció al Teatre Condal, malgrat que es tracta d’una sala a la què no acostumem a anar-hi, si no és que ens asseguren que el que representen, paga realment la pena veure, com ha estat el cas.

Nuestras Mujeres - Teatre Condal

NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d’Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l’escena madrilenya que a l’inici d’aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell.

Tres amics han quedat per jugar la partida de cartes habitual, un d’ells s’endarrereix inexplicablement. Té una raó de pes, ha matat la seva dona.

Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest punt on comença realment l’obra.

Continua llegint