Aquesta adaptació de la coneguda obra de Lope de Vega, FUENTEOVEJUNA, ha estat obra d’Anna Maria Ricart, periodista que treballant a Catalunya Radio va decidir iniciar els seus estudis a l’Institut del Teatre i en 2013 va decidir donar el cop de porta al periodisme per dedicar-se de ple a la seva passió de dramaturga. Amb aquesta adaptació va guanyar el Premi Max 2015 a la Millor Adaptació Teatral.

Segons ella el periodisme i el teatre estan molt vinculats perquè des de tots dos àmbits intenta explicar la realitat del món en el que vivim, amb el periodisme des dels fets reals, amb el teatre des de la ficció.

Va treballar el text pensant en el teatre de carrer i d’aquí l’escenografia circular que ens presenta. Va ser representat al festival de Tàrrega, al Off d’Almagro i al festival Don Quijote de París. Ara aterra a la sala Joan Brossa de la Seca totalment adaptada per aquesta producció. Una aposta per fer un teatre proper a l’espectador i demostrar que els clàssics també són a l’abast de tothom.

“Haciendo averiguación
del cometido delito,
una hoja no se ha escrito
que sea en comprobación;
porque, conformes a una,
con un valeroso pecho,
en pidiendo quién lo ha hecho
responden: Fuenteovejuna.”

FUENTEOVEJUNA. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, és la història del famós poble que cansat de les atrocitats d’un governador comendador corrupte i violador, decideix unir-se per combatre i finalment matar al seu opressor. Mentre succeeix l’acció, els actors comenten i opinen amb els espectadors, sobre aquest fet en concret, basat en una situació real (Crònica de Rades S. XVI) en la que Lope es va inspirar.

L’obra barreja el llenguatge i els versos de Lope de Vega amb el llenguatge actual. Es combinen, per exemple, amb la detallada observació del casament de Laurencia i Frondoso des de l’aplicació informàtica de Google Earth, i amb la convocatòria a la revolta des de les xarxes socials amb el #comendador.

Amb una força increïble els set actors es belluguen per l’espai escènic i fora d’ell interpel·lant directament al públic, jugant amb ell al mateix temps que expliquen la història. Una taula, uns tamborets i dues escales són els elements que els acompanyen i que prenen vida pròpia dins l’obra. Un acurat vestuari i les màscares pintades en els seus rostres fan la resta.

Passat i present ens descobreixen que els homes no han canviat gaire amb el pas dels segles ni amb les noves tecnologies, la historia entre opressor i oprimit és una constant de la nostra societat, la tirania del poder enfrontada a la ira d’un poble fart de ser trepitjat. Un poble d’altra banda de fàcil manipulació com es desprèn del sotstitol “breve tratado de las ovejas domésticas”.

La companyia Obskené va ser fundada per Constanza Aguirre, Judith Pujol i Ricard Soler a mitjans de 2008, en l’Institut del Teatre de Barcelona, amb la idea de realitzar projectes de creació innovadors explorant les diferents disciplines que conformen les arts escèniques.

“Fugim de la primacia del text, de l’actor o del director, per entendre les arts escèniques com un autèntic treball en equip des del principi del procés creatiu on cadascú treballa des de la seva especialitat per al si de la col·lectivitat.

Obskené es refereix a obscè, paraula que en la seva arrel grega vol dir fora (ob-) d’escena (-scè). La companyia Obskené vol mostrar en escena allò que fins ara s’ha amagat darrere el teló de fons. Busquem una creació obscena, descarada i contemporània”.

Una obra que ens ha sorprès i ens ha agradat molt; sens dubte la recomanem.

Autor: Lope de Vega

Dramatúrgia: Anna Maria Ricart

Direcció: Ricard Soler i Mallol

Intèrprets: Andrea Madrid/Queralt Casasayas (Pascuala i Cimbranos), David Menéndez/Javier Cárcel (Comendador), Guillem Gefaell/Marc Naya (Flores i Ortuño), Martí Salvat/Marc Pujol (Mengo), Rosa Serra/Ilona Muñoz (Laurencia), Sergi Torrecilla/Xavi Torra (Esteban), Marc Rius/Toni Mas (Frondoso)

Escenografía: Adrià Pinar Marcó \ Assesorament de movement: Marta Hervàs

Producció: Companyia Obskené