Tornem al mirador del Teatre Lliure, per tal d’assistir a la quarta sessió d’aquest cicle tan interessant, sota el títol de “Els Oficis del Teatre” i que tenim la gran sort d’haver estat admesos entre les 30 úniques places disponibles. Avui l’Imma per fi s’ha pogut incorporar, perquè s’ha atrevit a pujar, encara que amb dificultat, els escassos graons que condueixen al mirador des de on deixa l’ascensor.

Curiosament veiem que som més persones de l’habitual; preveiem algunes baixes anunciades, per la coincidència de dates amb les vacances nadalenques, però per sort comprovem que aquestes baixes han estat ocupades ràpidament per cares noves.

Avui toca parlar de Producció i per això comptem amb la presència de la directora de Producció del Teatre Lliure, Marta López-Orós, que en el transcurs de la xerrada ens assabentem que fa 18 anys que treballa en diferents càrrecs sempre dins de la Producció del Teatre Lliure. Ara mateix aquesta direcció compta amb 3 caps de producció executiva: Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera (que es distribueixen entre ells les produccions teatrals “pròpies” de cada temporada)… i una secretària de producció: Marine Zimmer.

En les produccions “pròpies”, la producció executiva el gestiona el Teatre lliure des de l’inici d’un projecte; en canvi en les Coproduccions rarament es porta aquesta gestió, aportant això si, diners i signant un Contracte de Coproducció, en el que estan ben especificats tots els ets i uts; l’equip de producció del Lliure, el que si s’encarrega en aquests casos, és de fer d’enllaç entre la producció executiva corresponent i el Teatre Lliure. Una excepció de Coproducció (amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico) en el que si es va portar la gestió des del Lliure, va ser “El Caballero de Olmedo”.

Un cop acabada una Coproducció el que si s’acostuma a fer, és una mena de “Auditoria interna” per controlar totes les despeses que han d’estar justificades amb les factures corresponents. En cas que hagin sobrat calerons, es reparteixen entre els Coproductors que han participat.

Per altra banda, també estan les “produccions Convidades” que teòricament porten el seu espectacle completament “fet”, i per tant normalment són les que menys feina donen a l’equip de Producció, encara que existeixen casos que no compleixen aquesta norma; un exemple de “producció convidada” fàcil de gestionar va ser “Vilafranca” i una de molt complicada podria ser el cas de “887” de Robert Lepage.

Marta López-Orós ens explica que el seu equip gestiona en aquests casos, també les estades de les Cies que els visiten, hotels, desplaçaments i transports i afegits a la producció com poden ser els sobretítols de les traduccions; ens explica alguna anècdota en les demandes de les “fitxes tècniques” d’alguna producció, com poden ser dues saques de cabell humà, granotes que salten, figurants amb cabell llarg que es deixin rapar en el transcurs d’una representació teatral i moltíssimes coses insòlites, al que han de donar sortida ràpidament.

L’equip de Producció també s’encarrega d’aspectes al voltant del Teatre Lliure, encara que aquests no formin pas d’una producció teatral, com per exemple les exposicions que darrerament s’han presentat com la de l’Anna Lizaran o la de Frederic Amat. També gestionen els “events“(esdeveniments aliens al teatre) o el lloguer dels espais, així com les gires de les produccions teatrals i sovint el productor ha de viatjar amb la companyia com va passar amb “El Caballero de Olmedo” viatjant a Bogotà.

Quan es tracta d’una producció pròpia, el primer que s’ha de fer és un Pressupost, per valorar i fer una previsió de despeses de la mateixa; formen part diferents partides:

Producció: escenografia, vestuari, utilleria, equip artístic, perruqueria i maquillatge, transports, material d’assaig, assajos dels intèrprets, seguretat social, assistència al personal tècnic…

Exhibició: intèrprets, tècnics, sobretitulació, manteniment (com pot ser la tintoreria)

Imprevistos

Producció + Exhibició + Imprevistos = Total explotació.

Les grans escenografies s’acostumen a encarregar a empreses especialitzades i es realitzen fora del Teatre, per després muntar-les en el moment oportú, malgrat que també s’ha de tenir espai per emmagatzemar escenografies o parts d’elles per poder-les reutilitzar més endavant en altres produccions, així com es guarda també una bona part de vestuari emprat.

És força difícil fer un pressupost acurat, perquè el Teatre és un acte creatiu i al llarg del seu procés de desenvolupament, poden aparèixer un bon grapat d’imprevistos que és difícil de preveure. Alguns d’aquests aspectes poden fer fluctuar el pressupost inicial: elecció dels intèrprets i el seu catxe amb l’encariment de possibles càstings, escenografies, possible necessitat de músics per la posada en escena…. o com en el cas del Caballero de Olmedo, professors de vers, de cant i d’esgrima. Tot i això, el Teatre Lliure intenta sempre que els “imprevistos” no superin pas el 7% del pressupost establert.

Després d’obtenir el Pressupost, s’han de formalitzar els Contractes, per la qual cosa prèviament s’han de discutir les condicions dels mateixos amb cada una de les persones o amb les empreses que confeccionen el vestuari o intervenen en la il·luminació per exemple.

Els horaris de l’equip de Producció acostumen a ser els normals d’oficina, fins que comencen els assajos, perquè llavors han d’estar presents en els mateixos o almenys estar disponibles molt a la bora per qualsevol imprevist que sorgeixi (urgències mèdiques d’algun actor o tècnic, utilleria que es trenca en el transcurs dels assajos, com poden ser les espases en el Caballero de Olmedo, etc…) Producció també ha d’estar en contacte permanent amb la resta de departaments del Teatre per si cal obtenir nous projectors o alguna òptica diferent de la prevista inicialment.

Quan ja s’estrena una producció teatral, el treball de l’equip, es redueix bàsicament a tancar-la econòmicament. Malgrat això, en el cas de què aquesta producció surti de “bolos”, també s’ha de realitzar un pressupost del “bolo” amb totes les seves despeses, com poden ser els desplaçaments, hotels, dietes… tenint en compte que el Productor ha de viatjar també amb la Companyia.

L’equip de Producció, en definitiva ha d’estar sempre al servei del Director de cada una de les produccions teatrals, ajustant-se en el possible al pressupost establert prèviament.

La propera trobada serà el dilluns 11 de gener amb David Vericat, director de Comunicació del Teatre Lliure.

• veure la crònica de la primera sessió amb Lluís Pasqual Director del Teatre
• veure la crònica de la segona sessió amb Clara Rodríguez Sotsdirectora
• veure la crònica de la tercera sessió amb Aurora Rosales Direcció artística
• veure la crònica de la cinquena sessió amb David Vericat Direcció Comunicació
• veure la crònica de la sisena  sessió amb Cèsar Fraga, director técnic d’escenari
• veure la crònica de la setena sessió amb Maria Rosales, cap de regiduria
• veure la crònica de la vuitena sessió amb Juan Carlos Martel, ajudant de direcció
• veure la crònica de la novena sessió amb Albert Minguillón i Noemí Alesan
• veure la crònica de la decena i última sessió – Pràctiques