Arxiu d'etiquetes: ELS OFICIS DEL TEATRE

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 10a i última sessió – Pràctiques (🐌🐌🐌🐌🐌) – 21/03/2016

I com tot, aquestes sessions dels Oficis del teatre han arribat al final, i en aquesta darrera sessió ens oferien una sessió pràctica. Al Teatre LLiure, ens esperaven tres especialistes que ens han explicat tres aspectes: l’escenografia, la il·luminació i la part tècnica.

This slideshow requires JavaScript.

Ens reben i davant de la maqueta del Teatre ens comenten en què consistirà avui la sessió, on anirem de la mà de Cèsar Fraga (Director Tècnic d’escenari), Rai García (coordinador tècnic) o Jordi Vall-Llovera (adjunt direcció tècnica).

Ens hem dividit en tres grups i nosaltres hem començat amb en Cèsar Fraga, que ens porta directament a l’escenari on estan fent el muntatge de l’escenografia de “A Teatro con Eduardo” que veurem en primícia i que després s’estrenaria el passat dimecres dia 30 de març, sessió a la qual per sort, també vàrem poder acudir.

Ens ensenya plànols i ens explica el procés de construcció de l’escenografia que en aquest cas Lluis Pascual, que és el director de la producció, té al cap i de quina manera “baixa” a la realitat en el que en un principi tan sols són idees i de com s’ha d’anar introduint els canvis que calguin per fer-ho possible.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 9a sessió – amb Noemí Alesan (relacions públiques ), Albert Minguillón ( cap de personal de sala) i Lluís Pasqual (director del Teatre Lliure) – Mirador de Lliure – 07/03/2016

Avui de nou a la sala del Mirador amb l’Albert Minguillón i la Noemí Alesan que bromegen amb nosaltres abans de començar la sessió, la penúltima del cicle.

La Noemí Alesan és la Responsable de Relacions Públiques del Teatre Lliure i ens comença dient quines són les persones que formen part del seu equip: la Laia Montanyès, que se’n ocupa de la imatge i el disseny, la María Zaragoza que se’n ocupa dels continguts de totes les publicacions: programes de mà, dossiers de premsa, web,….), la Begoña Barrena que és la responsable de premsa, la Mariona Montaña que se’n ocupa dels serveis de pedagogia i dels grups i la Alicia Gorina que se’n ocupa del relacionat amb els texts i l’anomena “l’aconseguidora” de textos o programes difícils de trobar en altres llocs.

This slideshow requires JavaScript.

L’Albert Minguillón és el cap del personal de sala i en el seu equip compta amb la Mireia Coromina, cap de sala de Gràcia, Ona Campillo i Eva Pachón que són les taquilleres de Montjuïc i Gràcia i d’ell depenen també els 10 acomodadors i els taquillers eventuals.

Continua llegint

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 8a sessió amb Juan Carlos Martel, ajudant de direcció artística – Biblioteca de Lliure – 22/02/2016

Avui ens trobem les cadires fent un cercle a la Biblioteca del Lliure, Joan Carles Martel es presenta i ens comenta que voldria que la seva xerrada fos absolutament interactiva i per aquest motiu la disposició de les cadires no és l’habitual.

El teatre no s’ensenya, s’aprèn, aquest és el seu “dogma” i la voluntat d’aprendre és la seva prioritat.

This slideshow requires JavaScript.

Joan Carles ens explica que va estudiar economia i amb 23 anys va fer unes proves d’accés a la Caixa i al mateix temps proves d’accés a l’Institut del Teatre. Les va superar a tots dos llocs i es va decantar pel teatre, pensant que, en cas de venir mal dades, a la Caixa sempre podria entrar. Va acabar els estudis a Londres.

Continua llegint

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 7a sessió amb Maria Rosales, cap de regidoria – Biblioteca del Lliure 08/02/2016

I de mica en mica estem arribant al final d’aquest curs intensiu sobre els oficis del teatre que està resultant realment apassionant i engrescador.

Avui tenim la xerrada de Maria Rosales, la cap de regidoria del Teatre Lliure que ens rep a la biblioteca i ens explica en primer lloc que és un regidor d’escena: és el responsable de coordinar els departaments tècnics i artístics d’una producció.

La regidoria forma part de l’equip tècnic del teatre i rep les indicacions del director artístic depenen jeràrquicament del director tècnic.

This slideshow requires JavaScript.

Maria Rosales va ser nomenada cap de regidoria l’estiu del 2014 després de dos anys a la plantilla del Teatre Lliure i d’haver-hi passat la prova de foc del Grec 2012. Fa 20 anys que treballa en el món de la regidoria al que, segons ens confessa, va entrar per casualitat. Els seus inicis van ser amb la companyia d’en Pepe Rubianes on va romandre durant 13 anys fins que com ella diu, se li va quedar petit. Estava treballant en un musical a Madrid quan se li va obrir la porta del Teatre Lliure i va “convertir en realitat un somni”.

Continua llegint

– Els Oficis del Teatre – 6a sessió amb Cèsar Fraga, director técnic d’escenari – Mirador de Lliure – 25/01/2016

Ja hem arribat a traspassar l’equador d’aquestes sessions tan interessants, en les que els responsables del Teatre LLiure ens intenten explicar el mes didàcticament possible, les interioritats i dificultats de la seva gestió, molt probablement poc visibles des del punt de vista dels espectadors, quan aquests assisteixen a alguna de les representacions de la temporada.

Oficis del Teatre - Direcció tècnica d'escenari - Teatre Lliure - 1

En iniciar la sessió el primer que ens diu en Cèsar, de forma contundent, és que té l’enorme sort de treballar en un teatre que és un “Ferrari”, un teatre pensat per gent de teatre i concebut per fer teatre. I amb una característica única, la de la platea polivalent.

La seva trajectòria professional dins del Lliure va començar fa 17 anys com assistent de llums al teatre de Gràcia, aleshores dirigit per Lluís Homar. Allà va estar durant tres o quatre anys fins que va passar a l’oficina tècnica com adjunt bàsicament per a la gestió de recursos humans. La Direcció la portava Xavi Rodon i es dedicava bàsicament al manteniment de l’edifici. Es van separar les funcions en dos, creant l’Oficina Tècnica d’escenari dedicada al muntatge, desmuntatge, assajos i funcions, i l’Oficina Tècnica de manteniment dedicada bàsicament als edificis.

Continua llegint

– Els Oficis del Teatre – 5a sessió amb David Vericat, director de comunicació – Mirador de Lliure – 11/01/2016

Un cop passada la ressaca de les festes nadalenques reprenem les sessions dels Oficis del Teatre amb la xerrada que titulada Comunicació i públics ens presenta David Vericat el director de Comunicació del Teatre Lliure.David Vericat - Comunicació i publics - Teatre Lliure - 1

Ens comença dient que aquesta exposició “Màrqueting relacional a través del ticketing i la xarxa 2.0” l’ha fet unes quantes vegades en escoles de comunicació però mai davant del públic i parlant del públic.

El Màrqueting relacional és la capacitat de conèixer al públic segons la forma en què el públic es relaciona amb el teatre.

EVOLUCIÓ DEL TICKETING A LES ARTS ESCÈNIQUES :

oficis comunicacio 1

Amb aquest quadre es pot veure l’evolució de la venda d’entrades des de la dècada dels anys 80 fins avui. Passem del desconeixement gairebé total de les persones que compraven les entrades per taquilla a l’actualitat on es recullen mitjançant internet un bon grapat de dades dels compradors.

Continua llegint

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 4a sessió amb Marta López-Orós, directora de Producció – Mirador de Lliure – 28/12/2015

Tornem al mirador del Teatre Lliure, per tal d’assistir a la quarta sessió d’aquest cicle tan interessant, sota el títol de “Els Oficis del Teatre” i que tenim la gran sort d’haver estat admesos entre les 30 úniques places disponibles. Avui l’Imma per fi s’ha pogut incorporar, perquè s’ha atrevit a pujar, encara que amb dificultat, els escassos graons que condueixen al mirador des de on deixa l’ascensor.

Curiosament veiem que som més persones de l’habitual; preveiem algunes baixes anunciades, per la coincidència de dates amb les vacances nadalenques, però per sort comprovem que aquestes baixes han estat ocupades ràpidament per cares noves.

departament de producció del Teatre Lliure

Marta López-Orós, envoltada pels seus companys del departament de Producció del Teatre Lliure

Avui toca parlar de Producció i per això comptem amb la presència de la directora de Producció del Teatre Lliure, Marta López-Orós, que en el transcurs de la xerrada ens assabentem que fa 18 anys que treballa en diferents càrrecs sempre dins de la Producció del Teatre Lliure. Ara mateix aquesta direcció compta amb 3 caps de producció executiva: Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera (que es distribueixen entre ells les produccions teatrals “pròpies” de cada temporada)… i una secretària de producció: Marine Zimmer.

Continua llegint

– Teatre – Els Oficis del Teatre – 3a sessió amb Aurora Rosales, adjunta a la Direcció Artística – Mirador de Lliure – 14/12/2015

Aquest passat dilluns de nou va tocar assistir a les interessants trobades al mirador del Teatre Lliure per tal de parlar de “Els Oficis del Teatre”; aquesta tercera sessió la protagonitzava l’Adjunta a la Direcció Artística, Aurora Rosales.

Aurora Rosales - Els oficis del Teatre - 1

Aurora ens va rebre abans d’entrar a la sala molt efusivament un per un a tots els participants de la trobada i des del primer moment va estar molt oberta a la nostra participació, inclús abans que acabes la seva presentació. Ens va fer cinc cèntims del camí professional que havia recorregut per arribar a estar exercint el seu “ofici” com a Directora Artística al Teatre Lliure i tot arran d’una pregunta d’un dels participants… com has aconseguit arribar a exercir aquesta professió tan interessant???… ens va explicar que ja havia treballat al Teatre Lliure fa uns anys per després traslladar-se a Madrid per treballar en diferents càrrecs d’organitzacions com són les del Teatro de La Abadía o el Centro Dramàtico Nacional, entre molts d’altres. Va tornar al Lliure fa pocs anys per què la va cridar en Lluís Pasqual.

Continua llegint

– Teatre – ELS OFICIS DEL TEATRE – 2a sessió amb Clara Rodríguez, sotsdirectora del Teatre Lliure – Mirador de Lliure – 23/11/2015

Dilluns de la setmana passada vaig assistir a la segona sessió d’aquest interessantíssim cicle de trobades, on els espectadors podem conèixer els diferents OFICIS del TEATRE, explicats directament pels seus protagonistes.

Aquesta vegada la trobada la fem amb la Sotsdirectora del Teatre Lliure, Clara Rodríguez. Ens explica que ha estat treballant com Auditora en el Gran Teatre del Liceu durant un període de 7 anys, per passar després a encarregar-se en la Gestió Cultural en el CCCB i també ha treballat en el recinte històric de Sant Pau; en Lluís Pasqual la va anar a contractar per Gestionar i administrar els recursos del Teatre lliure l’any 2012.

Afirma que el Teatre Lliure funciona com un rellotge gràcies a l’equip humà que assegura és del millor que ella ha conegut.

El Teatre funciona ara mateix com una Fundació, suportada per les 4 administracions públiques (Ajuntament, Generalitat, Diputació i Gobierno de España) i també amb la col·laboració d’una trentena d’espònsors de l’empresa privada. Està administrada per un “Patronat” que és l’òrgan a més alt nivell que es reuneix normalment dues vegades a l’any, per sota la “Junta de Govern” de 9 membres, i encara més per sota el Director del Teatre i l’equip directiu amb 5 departaments: administració, comunicació, producció, tècnic, manteniment.

Continua llegint

– Teatre – ELS OFICIS DEL TEATRE – 1a sessió amb Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure – Mirador del Lliure – 09/11/2015

Fa unes setmanes, en la presentació de la temporada del Teatre Lliure, Lluís Pasqual ens va informar que aquest any volien obrir un espai, el Mirador del Lliure (cúpula), per tal d’oferir als aficionats i abonats del Teatre, una aproximació al funcionament d’un Teatre, en una sèrie de trobades amb tan sols 30 espectadors, per parlar de … ELS OFICIS DEL TEATRE.

El Teatre Lliure ha obert als espectadors aquesta iniciativa, per les persones que tenen ganes de conèixer de primera mà les particularitats dels oficis del teatre, amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement del fet escènic entès no només com allò que veiem quan som espectadors d’una funció. Com funcionen els assaigs? Per què un espectacle dura més dies que un altre? En quin moment es comença a treballar en l’espai escènic? Què comporta il·luminar una funció? Qui diu que comenci l’espectacle, i per què? Com es programa un teatre? Com es gestiona?. La intenció del Teatre Lliure és ensenyar a aquestes persones encuriosides en el fet teatral, la rebotiga on es cuina i es programa, des de l’inici fins a l’última representació.

Hem tingut molta, molta, però que molta sort de ser admesos en aquestes trobades (vuit teòriques i dues pràctiques)… i el passat dilluns 9 de novembre vaig assistir a la primera d’aquestes reunions, precisament per parlar de l’ofici de “Director d’un Teatre”, amb la presència de Lluís Pasqual. Intentaré fer un resum de què es va dir, encara que sóc molt conscient que és difícil copsar el més important de les dues hores que vàrem poder xerrar amb en el director actual del Teatre Lliure.

Lluís PasquelQue fa un director de Teatre? – Ha de governar els estats d’ànims d’un equip humà, precisament d’un grup de persones que porten els sentiments a flor de pell. És potser el director artístic? Lluís Pasqual ens comenta que tal com estan les coses, creu que no existeix ara mateix, ja que qualsevol decisió artística ha de recolzar-se en una decisió econòmica.; el seu “ofici” diu, és cuidar-se una mica de tot.

Una programació es basa en 3 elements: el primer és esbrinar els desitjos dels espectadors, el segon els desitjos del mateix teatre i el tercer element, la recerca dels professionals de teatre + els diners que es disposen per portar-ho a terme. Així i tot, un cop aconseguits els 3 elements, el teatre actua com una loteria i un espectacle pot caure en qualsevol moment de la programació, pels motius més inesperats.

Actualment, a causa de la crisi econòmica, fa que es treballi amb una programació de “guerra”, deixant molts projectes en el calaix a l’espera de temps millors.

Lluís ens fa cinc cèntims de la història ja coneguda del Teatre Lliure, que l’any 1976 es va constituir com el primer teatre estable de Barcelona; considera que la fugida dels treballadors de teatre cap a Madrid va començar inclús abans de la guerra civil i fins que va acabar la dictadura no va aparèixer la necessitat de crear a la ciutat un teatre amb programació pròpia i amb una companyia estable, entenent com a companyia a tots els treballadors, incloent-hi els tècnics.

teatre-lliure-graciaescala Teatre Lliure Gracia

El teatre català era gairebé inexistent i cada vegada que es volia fer una representació s’havia de passar per la censura; el llavors Teatre independent català era suportat per un grup reduït de persones de caràcter excursionista; en aquell ambient el Lliure va pensar de muntar un teatre amb taller d’escenografia, taller de vestuari propis… on s’estudiaven els textos pels mateixos actors. Recorda que l’actriu Anna Lizaran recercava fins i tot el perfum de cada personatge que havia d’interpretar i fins que no el trobava no donava per acabada la seva feina.

Els espectadors de seguida es van adonar (i nosaltres dos entre ells), que el teatre que es feia al Lliure integrava als espectadors dins de l’espai escènic; Lluís ens explica l’anècdota de què un matrimoni ja gran de la primera fila, a causa del fred que feia a la Sala, es van tapar les cames amb la lona de la mateixa escenografia… i la representació va continuar com si res.

Els treballadors del Lliure van treballar els primer anys en forma de cooperativa, en el que solament cobraven un sou, els que no tenien altre salari complementari; després es va convertir en una Fundació.

Quan va néixer el Teatre Lliure l’any 1976, acabàvem de sortir d’una foscor casposa de la dictadura franquista i tothom teníem ganes de construir i d’endinsar-nos en la Cultura Europea. En pocs anys el Lliure de Gràcia va assolir grans èxits en el món del Teatre, per la seva manera artesanal de fer… arribant a ser un símbol de llibertat a tot l’estat espanyol, creant ràpidament “escola”; l’any vinent el Lliure complirà el seu 40 aniversari.

Teatre Lliure

En Fabià Puigserver se’n va adonar que l’èxit de públic faria que rapidament els espectadors no capiguessin en aquella sala tan reduïda i va recercar un nou espai que fos encara millor, sense que es perdés l’ambient de proximitat del teatre de Gràcia; per sort aquest espai el tenim ara i és l’enveja de molts teatres de l’estat espanyol i també en l’àmbit internacional, per la facilitat de transformar-se en cada un dels espectacles que es representen.

La situació econòmica del Teatre Lliure ara mateix és molt delicada, perquè ha assolit el cim de qualitat en els últims anys, amb una programació molt extensa que intenta abastar tots els públics i totes les economies possibles; arribats fins aquí, és molt difícil créixer i assolir nous reptes amb la mateixa qualitat, i comptant amb la mateixa subvenció publica o encara més minsa. El teatre Lliure ha intentat obrir-se a tots el tipus de públic amb iniciatives com són els “aixoplucs” a companyies teatrals formades per joves o autors gairebé novells.

Fa uns anys que algú va decidir que el Teatre Lliure de Gràcia era “socialista” sense cap raó que ho sustentés…. i llavors els “convergents” de l’època van creure que havia de crear-se un nou teatre a la seva imatge…. així es va crear un altre teatre públic a Barcelona, el TNC. A Barcelona ja fa temps que es practica el canibalisme cultural. El Teatre Lliure va passar de Gràcia a Montjuïc, sense pressupost suficient per portar a terme una programació digne; fins fa molt poc, la plantilla del Lliure era la meitat que la del TNC…. una injustícia històrica. Malgrat aquest fet, oferint qualitat teatral, el Lliure ha aconseguit doblar els espectadors, els abonats i la taquilla.

Teatre Lliure - sala

El Teatre públic necessita el suport amb diners públics; els espònsors de grans empreses privades prefereixen invertir en esports i molt poc en Teatre i arts escèniques. No és pas veritat que el teatre anglosaxó és bàsicament privat, ja que en moments de crisis com l’actual, l’estat britànic aporta el 60% del seu pressupost.

A casa nostra quan arriben els nous polítics, se’ls ha d’explicar des del principi, el cost que tenen determinats espectacles i es queden astorats quan s’assabenten que per representar l’òpera Carmen al Liceu, per transportar la seva escenografia es van necessitar 17 tràilers… i és que desconeixen totalment les necessitats reals d’una producció.

És importantíssim per un Director de Teatre, tenir confiança plena amb el seu equip tècnic i en Lluís Pasqual afirma que sortosament la té; també comenta que l’ofici de Director de Teatre s’aprèn amb el temps i que es podria comparar al del patró d’un vaixell; afirma que els actors són la base de tot, ja que són realment els que fan anar a la gent al Teatre… i són també ells els que fan arribar a emocionar al públic; els actors estudien 3 anys per poder projectar la seva veu a punts concrets de les platees… és una tècnica no gens fàcil d’aprendre; malgrat això comenta que la societat actual “sordeja” per la mala costum d’escoltar a gran volum la música a través dels auriculars.

Lluís Pasqual ens comenta que per exemple la temporada vinent està pensada ja en el 90%... i que per què ens fem una idea, aquesta setmana acaba de parlar amb una companyia teatral de cara al Nadal del 2017.

La seva opinió és que el Teatre català va quedar escapçat l’any 1939 i que els autors clàssics i les seves obres són finites; ell aposta molt més pel teatre contemporani que pel teatre clàssic actualitzat. Ens diu que ell mai ha estat gelós ni a la seva vida privada ni tampoc al món del teatre…. però el que ens afirma, que si és envejós i molt, de la forma de fer teatre a Anglaterra, país del qual hauríem d’aprendre molt … i és que el Teatre en aquell país es mama des de ben petit inclús en l’ensenyament obligatori a l’escola; el teatre, afirma, forma part de la vida dels britànics, fins a punt que els Teatres tanquen també els diumenges com qualsevol altre treball.

L’espectador de teatre per la seva part en assistir a una representació adquireix una sèrie de “compromisos” que altre tipus d’espectadors no assumeixen normalment… no adormir-se, no tossir i no marxar de la sala en mig d’una representació, per respecte; la seva valoració de l’espectacle moltes vegades depèn del seu propi estat d’ànim i de cada funció, perquè el Teatre es ven viu.

El Teatre Lliure sempre ha considerat els seus espectadors com la seva família i han estat el “centre” i l’objectiu final del seu treball.

D’això últim puc donar fer personalment, ja que el tracte amb els espectadors és modèlic des del primer treballador de la casa fins a l’últim, incloent-hi als actors; quan arribes al teatre Lliure et sents com a casa…i això pocs teatres poden presumir de què els seus espectadors pensin d’aquesta manera.

Teatre i Cargol

Continua llegint