– Teatre – LA EXILIADA, LA NEGRA, LA PUTA, EL CARACOL Y LA MÍSTICA (🐌🐌🐌 ) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 04/09/2015

En el Tantarantana s’està celebrant actualment el sisè Cicle de Companyies en Xarxa, que va començar el passat 27 d’agost i finalitzarà el pròxim 18 de setembre; malauradament, en estar de vacances, ja ens hem perdut un grapat d’elles. Aquest cicle contribueix a la consolidació de companyies de teatre que busquen la renovació dels llenguatges escènics, tot oferint un recull de les tendències i maneres d’entendre la creació i l’experimentació en les arts escèniques i al mateix temps la renovació de la manera de presentar la crítica social, com en aquest cas que ens ocupa, molt proper a la performance però al mateix temps combinant-ho amb Teatre de text.

La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística” és el curiosíssim títol d’aquesta proposta, que està escrita per tres autores i un autor que confecciones una història per quatre dones i una cantant. Quatre dones descol·locades i incòmodes que ens explicaran els seus pensaments. Una cantant, creadora d’espais sonors, intervé en la història. Un ballarí escriu des del cos i dinamitzarà el físic. Una directora confecciona aquest vestit de retalls de vida, de pensaments, d’insomnis, de sentiments. Un univers femení i perifèric. Una presó femenina. Una presó d’or.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta producció ha estat per nosaltres el bateig Teatral de la nova temporada 2015-2016 i per ser la primera deu ni do el que ens ha fet treballar el “coco” perquè és un tipus de Teatre absolutament innovador, arriscat per què no és fàcil d’entendre, ja que utilitza molts llenguatges teatrals alhora i que ens fa entrar en un món força simbòlic, tot barrejant moviments de dansa amb un text que en molts moments és impactant i dur, però que al mateix temps és una borratxera de pensaments i temes aparentment diferents. Val a dir que en algun d’ells em vaig arribar a perdre, especialment amb la dona “cargol” que s’arrossega per terra però que somia amb totes les seves forces … VOLAR com un ocell.

Ens va agradar molt l’escenografia simulant una presó fictícia on els barrots són realment cordes que permet sortir a les protagonistes del seu tancament voluntari, provocat per les seves pors a la realitat de la vida … per no voler trencar amb els seus convencionalismes i la vida que actualment porten. Ens va agradar també molt la barreja de dansa i de cançons interpretades magníficament per Vickyleaks, així com les interpretacions de les quatre actrius.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un altra cosa és el text, ja que en tractar-se de pensaments barrejats de diferents dones, es torna a vegades confús i poc entenedor.… l’exili, la república espanyola, el nacionalisme d’Espanya… ranci i caspós, el fet de voler donar un valor especial a la lletra “Ñ” com a símbol d’hispanitat, el fet de voler donar valor positiu en estar “centrat”, el fet de voler fer la revolució…. però respectant la llei i l’ordre establert i al mateix temps dibuixar a les quatre dones sotmeses a una presó imaginaria…. “La llibertat és la presó més gran de totes les presons“…. i no saber ben bé que recerquen, quins desitjos tenen…. són realment unes pijas que es queixen sense saber el que volen …. “Algú em pot dir quin és el meu drama?“…

Una dona feliçment casada i amb fills, però que en realitat voldria ser puta, una dona que s’arrossega com un cargol però que desitjaria volar i ser lliure com un ocell, una exiliada que desitja l’amor d’un home de color, la mística que desitjaria estar embarassada i no pot…. totes elles desitgen quelcom diferent del que en realitat són.

Vàrem anar entrant en el que ens explicava cada personatge a mesura que l’obra s’anava desenvolupant, ja que al principi estàvem més que perduts; cap al final ens va agradar força mes i la vàrem acabar valorant positivament…. (🐌🐌🐌 )

La podreu veure únicament aquest cap de setmana al Tantarantana.

LA EXILIADA, LA NEGRA, LA PUTA, EL CARACOL Y LA MÍSTICA (PERIFERIAS)
Teatro de lo Inestable (Comunidad Valenciana)
Autors: Anna Albaladejo, Maria José Guisado, Pedro Lozano, Patrícia Pardo y Maribel Bayona

Dramatúrgia i direcció: Maribel Bayona
Intèrprets: Maribel Bayona, Maria José Guisado, Alejandra Mandli y Merce Tienda
Cantant/espai sonor: Vickyleaks
Direcció i creació coreogràfica: Santi de la Fuente
Producció: Rafa Palomares / Distribució: Jacobo Pallarés /Fotografia  audiovisual: el Vincle

Dona cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s