Arxiu d'etiquetes: La exiliada la negra la puta el caracol y la mística

– Teatre – LA EXILIADA, LA NEGRA, LA PUTA, EL CARACOL Y LA MÍSTICA (🐌🐌🐌 ) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 04/09/2015

En el Tantarantana s’està celebrant actualment el sisè Cicle de Companyies en Xarxa, que va començar el passat 27 d’agost i finalitzarà el pròxim 18 de setembre; malauradament, en estar de vacances, ja ens hem perdut un grapat d’elles. Aquest cicle contribueix a la consolidació de companyies de teatre que busquen la renovació dels llenguatges escènics, tot oferint un recull de les tendències i maneres d’entendre la creació i l’experimentació en les arts escèniques i al mateix temps la renovació de la manera de presentar la crítica social, com en aquest cas que ens ocupa, molt proper a la performance però al mateix temps combinant-ho amb Teatre de text.

La exiliada, la negra, la puta, el caracol y la mística” és el curiosíssim títol d’aquesta proposta, que està escrita per tres autores i un autor que confecciones una història per quatre dones i una cantant. Quatre dones descol·locades i incòmodes que ens explicaran els seus pensaments. Una cantant, creadora d’espais sonors, intervé en la història. Un ballarí escriu des del cos i dinamitzarà el físic. Una directora confecciona aquest vestit de retalls de vida, de pensaments, d’insomnis, de sentiments. Un univers femení i perifèric. Una presó femenina. Una presó d’or.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta producció ha estat per nosaltres el bateig Teatral de la nova temporada 2015-2016 i per ser la primera deu ni do el que ens ha fet treballar el “coco” perquè és un tipus de Teatre absolutament innovador, arriscat per què no és fàcil d’entendre, ja que utilitza molts llenguatges teatrals alhora i que ens fa entrar en un món força simbòlic, tot barrejant moviments de dansa amb un text que en molts moments és impactant i dur, però que al mateix temps és una borratxera de pensaments i temes aparentment diferents. Val a dir que en algun d’ells em vaig arribar a perdre, especialment amb la dona “cargol” que s’arrossega per terra però que somia amb totes les seves forces … VOLAR com un ocell.

Continua llegint